Tècnicament és conegut en anglès com “quantitative easing” (QE), és a dir, expansió quantitativa, i és una de les eines que tenen els bancs centrals per a injectar diners barats en el mercat. En una paraula, l'adquisició de deutes. En el nostre cas, el Banc Central Europeu (BCE) crea uns nous diners electrònics amb l'objectiu de reactivar l'economia comprant bons d'estats o de companyies privades, alleujant suposadament els deutes, amb la finalitat que les companyies, com els governs, realitzin noves despeses i escalfin el mercat. Aquesta inusual eina, que no s'utilitza en temps d'una economia relativament neta, es posa a treballar per les autoritats quan les altres polítiques monetàries estàndard han fracassat.

Després de la crema de nombroses municions per a sortir de la crisi que va esclatar en 2008, el president del BCE, Mario Draghi, va iniciar al gener de 2015, mitjançant quantitative easing, la compra massiva de deute, adquirint per primera vegada bons a governs i altres institucions públiques de la zona euro, fins a completar 60.000 milions al mes. Draghi va marcar com a objectiu comprar a través de QE més de 1,1 bilions d'euros fins a setembre de 2016, argumentant que el pla anava a durar fins que l'economia demostrés que començava a millorar realment. Com se sabrà que ha arribat la millora? Pel que sembla, la inflació ha pujat de manera notable durant l'últim trimestre.

Però el QE a penes aconseguiria reactivar l'economia, ja que al març de 2016 el Banc Central Europeu (BCE) va elevar el topall del deute mensual de compra fins als 80.000 milions d'euros, la qual cosa va suposar un increment del 33%, ampliant el cistell de les compres a les corporacions privades, que també tenien diners barats.

L'Observatori de les Corporacions Europees, CEO, ha seguit el rastre de les compres realitzades pel Banc Central Europeu fins a localitzar els beneficiaris. “El que hem trobat –diu el CEO– és veritablement preocupant, almenys si tu penses, com nosaltres, que no són el lloc adequat per a posar diners públics, el petroli, els cotxes fantàstics, les autopistes, el xampany i el joc”.

En el dossier de la CEOE The ECB’s ‘quantitative easing’ funds, la CEOE ha mostrat que el Banc Central Europeu ofereix crèdits molt barats a multinacionals que ja han estat propietàries del mercat europeu i a corporacions responsables del canvi climàtic, en clau de quantitative easing eufemisme, que les autoritats europees han regalat a les multinacionals.

Són molt pocs els noms que es coneixen en aquests mesos d'empreses que han rebut diners barats. Perquè el BCE dona com a única identitat als beneficiaris de les seves compres uns codis. És curiós que un banc públic actuï d'aquesta manera, en una època en la qual les autoritats omplen la boca de transparència i governança.

L'Observatori Europeu de les Corporacions s'ha fet càrrec del desxifrat dels codis, i d'aquí ve que el BCE estigui recolzant en el fons a totes les multinacionals brutes que estan causant el canvi climàtic, companyies petrolieres i de gas i fabricants de cotxes, estan indiferents o en escàndols com Shell, Repsol, Volkswagen i BMW.

Petroli, gas, cotxes, luxe

El lector el farà bé consultant el llistat que el CEO ha adjuntat al seu dossier en PDF. Prop de nosaltres, entre les grans corporacions franceses, Orange, Veolia, Bouygues, Suez, Vivendi, EDF, Danone i un munt de grans noms d'or, així com Merci Patron! El film va espellar tan rigorosament al líder de luxes Louis Vouitton-LVMH. En la llista de companyies espanyoles figuren les estrelles de l'IBEX 35: Iberdrola, Repsol, Telefónica, Gas Natural, DIA, Enagas, Ferrovial, Mapfre... El 53% de les companyies espanyoles col·locades en el mercat de bons del BCE estan vinculades al gas i al petroli.

El CEO destaca d'una banda que s'estan promovent grans infraestructures com a autopistes, trens d'alta velocitat i la construcció de nous aeroports.

Per part seva, la CEOE assenyala que “la llista de beneficiaris fa olor de combustibles fòssils, ja que les majors companyies petrolieres són cuidades per Frankfurt [seu del BCE]. El BCE ha comprat bons almenys 11 vegades a Shell, 16 a la petroliera italiana Eni, 6 a Repsol, 6 a l'OMV austríaca, 7 a Total”.

En aquests temps en els quals es parla tant de remeiar el canvi climàtic, els diners barats europeus premia als explotadors de l'energia bruta. Excepte Siemens, que també construeix molins de vent; són els únics que esmenten energia alternativa entre els secundats pel BCE: URENCO, que produeix urani enriquit, i Voima, el finlandès que explota centrals nuclears. La indústria automobilística també rep diners barats. En la llista de beneficiaris d'Alemanya destaquen els noms de Daimler-Mercedes i BMW (15 bons de compra) i Volkswagen (7). Com ells apareixen Renault a França o Fiat i també Ferrari a Itàlia.

Estar atrapat en escàndols o en enfrontaments amb la població local no és motiu per a quedar-se al marge del repartiment de diners públics barats. Li han comprat a Volkswagen una quantitat considerable de deutes. El mateix a Eesti Energia, la que explota el petroli més brut als Estats Units entre les protestes de la gent.

També apareix en la llista el que ha popularitzat que Ryanair hagi aconseguit vols barats trepitjant els drets dels treballadors. Com Thales, que produeix i ven armes de totes classes i que es veu implicat en casos de corrupció política. I Suez, Veolia i Vivendi, que treballen en la privatització de l'aigua a França i en el món. La CEOE no esmenta l'escàndol de la central nuclear de Lemoiz d'Iberdrola, perquè potser els autors de l'informe eren massa joves per a conèixer-lo.

Totes aquestes multinacionals que han venut els seus bons als bancs públics amb plans de quantitative easing disposaran a partir d'ara d'un termini de 31 anys per a retornar els diners obtinguts en condicions econòmiques. No obstant això, està per veure si el repunt monetari que s'està produint en la zona euro pot provocar que es multipliquin els llocs de treball. Molts experts afirmen que uns diners així es beneficiaria millor del que es donaria a les multinacionals agilitzant el finançament de les petites i mitjanes empreses, però sistemes com EQ estan dissenyats a la mesura dels gegants que tenen estructures per a jugar a la primera divisió financera.

“Al final –diu el CEO– amb grans fortunes es dona suport públic a les corporacions que estan empitjorant el clima, sense que això suposi una millora significativa per als ciutadans europeus ordinaris que es veuen colpejats per la crisi”.