Els criden “lanceur d’alerti” en francès, “alertador” en castellà, “whisteblower” en anglès... suposem que un dia es decidirà en basc batejar alertes bautizadoras a persones, grups o entitats que anomenin a l'alarma davant un perill o un escàndol, la qual cosa incidirà en el canvi normatiu, en el debat o en la mobilització col·lectiva. En la majoria dels casos, es tracta d'un tema generosament posat en mans d'institucions oficials, associacions o mitjans de comunicació, a vegades en contra de l'opinió de la seva pròpia jerarquia, per entendre que han descobert coses que amenacen a l'ésser humà, a l'economia, a la societat o al medi ambient.
La web Le Mur donis Insoumis [Muro dels Insubmisos], que es defineix com a mitjà d'alertes, acaba d'entrevistar a Yasmine Motarjemi perquè expliqui al públic el seu cas: “Llet contaminada: Ningú li ha preguntat a Nestlé quin ha fet perquè el problema no torni a succeir“.
Motarjemi porta més de sis anys lluitant contra la direcció central de Nestlé a Suïssa per la persecució que va sofrir quan era directora de seguretat alimentària al país helvètic. No ha acceptat la indemnització oferta a canvi de deixar l'empresa i silenciar-la perquè els problemes de contaminació humana que ha provocat la multinacional no quedin sense resoldre i sense resoldre.
Yasmine Motarjemi va ser contractat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en 1990 per a treballar en la seguretat alimentària com a científic conegut. L'OMS li va nomenar responsable de vigilar les infeccions tòxiques dels aliments, és a dir, de supervisar els enverinaments que els aliments poden sofrir tant per microbi com per substàncies químiques. Assessorava els governs mundials en qüestions de seguretat alimentària i vigilava també els programes de seguretat de les empreses.
Sent responsable de l'OMS, va col·laborar amb Nestlé a través de l'Organització No Governamental Industrial Council for Development. Posteriorment, l'any 2000, Nestlé li va oferir la direcció de seguretat alimentària.
Quan va entrar en la companyia, es va adonar que en Nestlé tot anava bé en el que a coneixements es refereix, tota la documentació era a càrrec del C.O.C. No tenia res a agregar. Per contra, en portar a la pràctica els plans de seguretat va començar a trobar deficiències, deficiències en els procediments de subministrament de personal en una fàbrica, fallades en una altra... Per exemple, en el cas de les vitamines i les quantitats regulades d'altres ingredients per als aliments dels nens, existien buits a partir de la pregunta de com es demostraven en la producció. “Un em deia que ‘fa vint anys que no ho provem’, etc., i jo no podia signar els controls que el meu treball requeria”.
Aviat es va adonar que la seva labor consistia a provocar els canvis necessaris en els processos productius de la companyia, la qual cosa li estava obligant a retirar-li responsabilitats. Els primers problemes greus es van iniciar en 2002.
En aquell any dos nens van estar ofegant-se a França intentant devorar les galetes P’tits Biscuits. Aquest any, no obstant això, 30 nens més es trobaven en el món amb aquests bescuits. “Immediatament vaig demanar que s'augmentés l'edat de consumir aquestes galetes, perquè no es pot començar a matar als nens per a començar a establir controls, això i més hem de demanar a una companyia com Nestlé”.
Encara que al principi els caps superiors van tenir en compte les recomanacions, a Motarjemi se li va complicar el problema quan el director de seguretat alimentària de Nestlé a França, que durant tots aquests anys estava autoritzant productes sospitosos, va ser traslladat i lloc a Suïssa com a responsable de Motarjemi. Aquí li van començar les represàlies, que ha denunciat davant els tribunals com a assetjament professional.
O callar o sofrir un càstig
Motarjemi havia advertit de la falta de control dels productes per a nens de Nestlé en les dosis de vitamines i minerals. No obstant això, els caps de producció de les fàbriques no volien tenir en compte aquestes observacions i renovar els càlculs, argumentant que els límits de continguts mínims i màxims dels uns i els altres s'havien establert des de fa temps.
Va aconseguir formar un equip de treball per a fer front al problema, però sense resultats. El succeït a la Xina en 2005 va demostrar que Motarjemi no havia denunciat qüestions febles: Nestlé es va veure obligat a retirar de les seves botigues quantitats senceres de llet en pols, per l'excés de iode. Els caps de Nestlé no van aprendre res del succeït. En 2006 Roland Stalder va ser nomenat nou quality manager de la companyia, segons ha denunciat Motarjemi, “un home que menysprea les normes de les institucions sanitàries com l'OMS“.
S'ha vist que s'estaven produint més crisi de seguretat. En 2005, Nestlé-Purina es va alimentar de pinso contaminat amb aflatoxina i van morir gossos a les mans dels gats. En 2008 es va produir un incident amb l'oli de gira-sol d'Ucraïna, per falsificació i contaminació amb olis minerals. En 2010, Nestlé va acomiadar a un científic estrella que demanava que s'extremin els controls per a evitar-lo i va dissoldre el seu equip amb el següent argument dolorós: “Per a nosaltres la seguretat alimentària és una cosa molt important per a perdonar els errors de ningú. Per això ha arribat l'hora de descartar a Yasmine Motarjemi“.
De la llunyania del temps, diu Motarjemi: “Els ciutadans deixem absoluta llibertat a grans empreses com Nestlé, per això tenen total impunitat. (...) Tot el que informa dels problemes, com jo, és perseguit immediatament. I si amb l'estratègia de perseguir no aconsegueixen destruir a la persona, llavors ho tiren al carrer, amb les dificultats per a trobar un nou treball. Avui dia [té 60 anys] no estic treballant per a guanyar-me la meva vida, sinó per a despertar la consciència de la gent i fer entendre el que està passant”.
Nestlé no sembla haver modificat el principal problema, i qui fa l'auditoria de l'empresa és qui controla la seguretat alimentària de la companyia. “Al final, quan la gent comença a emmalaltir, se sap que un producte està contaminat amb tòxics i llavors et diran ‘avisa'm a les autoritats del país’. Però la prevenció no és que la gent esperi que emmalalteixi per a canviar les coses”.
En 2008, 300.000 nens xinesos es van veure afectats per la llet contaminada amb melamina per Nestlé i altres companyies. Anteriorment, en 2007, molts gats i gossos estaven formats per pinsos contaminats amb melamina als Estats Units. 77 persones es van contagiar en 2009 amb un bacteri letal als Estats Units, i dos anys després van morir 60 persones a Alemanya per la mateixa contaminació.
Nestlé va endevinar com obstaculitzar la recerca de la justícia: “Poden dir la major barbaritat amb tranquil·litat, perquè saben que són intocables, que poden comprar justícia, i que poden bloquejar i allargar un assumpte com el meu tot el que vulguin. Senten que estan per sobre de la llei”.
2016ko hasieratik bosgarren aldiz, Europako Batzordeak ez du lortu EBko estatu kideen gehiengoa glifosato herbizidari baimena luzatzearen alde agertzea. Indarrean dagoen baimena aurtengo abenduaren 31n iraungiko da, eta beste hamar urterako berritu nahi du Batzordeak,... [+]
E. Coli bakterioak kutsatutako haragia topatu dute Ipar Euskal Herriko saltokietan, eta Vignasse et Donney enpresak adierazi du dagoeneko saltokietatik marka horretako eta Belliande markako haragi xehetua eta hanburgesak kendu dituztela.