Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"El 90% de les llengües del món no són a les escoles"

  • La lingüista estatunidenca Suzanne Romaine reivindica que tots els nens i nenes aprenguin en la seva pròpia llengua. Ha denunciat que milions de nens i nenes s'escolaritzen en un idioma que no entenen, per la qual cosa se'ls tanquen les portes del col·legi. Sense educació, poques possibilitats de progressar en la vida. El passat 15 de desembre va impartir una conferència en el Fòrum Europeu de la Diversitat Lingüística, en Donostia-Sant Sebastià. El fòrum de dos dies va tenir lloc entre Donostia 2016 i UNESCO Etxea. Després de la xerrada, entrevistem el lingüista.
Argazkia: Andoni Canellada / Argazki Press
Argazkia: Andoni Canellada / Argazki Press
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Vostè ha dit que no hi ha desenvolupament sense diversitat lingüística.

No és exactament així. No hi ha desenvolupament real sense el desenvolupament de les llengües.

I què és el desenvolupament real?

Desenvolupament que empodera. La gent no és receptora passiva de l'ajuda que ve de fora, la gent participa en el seu desenvolupament, la ciutadania pot discutir amb els qui els ajuden. Li donaré un exemple: la majoria de les agències de desenvolupament internacionals i les organitzacions no governamentals no aprenen idiomes locals. Tracten de reunir-se amb la gent del poble, però només es comuniquen amb els parlants de llengües internacionals. Si parlem de països africans, la majoria de les vegades s'associen amb homes. Si no parlen la seva llengua, com s'uniran a les dones pobres, a les dones amb cinc fills que volen un microcrèdit a l'Índia o a Àfrica? Com pot aquesta dona comunicar el que vol? Això és el que vaig voler dir amb referència al desenvolupament real. La gent pot discutir la seva situació amb estranys en la seva llengua materna, no a través de la traducció.

Vostè creu realment que les ONG tenen en compte les llengües minoritzades?

Jo crec que alguns tenen bones intencions, però no entenen la situació de les llengües del món. L'exemple és el terratrèmol d'Haití. Oficialment es parla en francès, però el 90% de la gent no parla francès. Els que més sofreixen en aquesta mena de desastres són sempre els més pobres dels pobres, els que viuen en zones rurals. Llavors, quins feixos parlant a ells en francès? A Àfrica és com fer-ho en anglès o en francès. Si acudiràs a la ciutadania és necessari que parlis en el seu idioma. Els Traductors Sense Fronteres estan fent un treball increïble. Algunes organitzacions no governamentals estan treballant molt bé, unes altres no tant.

En la conferència has mostrat una fotografia. En la samarreta que porta un jove, es parla anglès sobre el tema de la sida. Si no ho fan en anglès, no és sorprenent que tinguin informació en anglès?

“La majoria de les agències de desenvolupament internacionals i les organitzacions no governamentals no aprenen idiomes locals”

Moltes llengües de la ciutadania no es llegeixen. Cal fer programes de ràdio, marionetes o teatres a l'escola per a transmetre informació, has de ser inventor en les formes de comunicació. Pots posar un gran símbol escrit, però no té sentit per als ciutadans.

En un estudi realitzat per Metges Sense Fronteres s'assenyala que el major problema en la crisi de l'ébola va ser la comunicació. Diuen que la crisi hauria acabat abans si la gent s'hagués adonat dels problemes de comunicació. El problema és tremend si les institucions no s'adonen d'aquest obstacle.

El mateix ocorre en la crisi dels refugiats a Europa. La majoria procedeixen de comunitats pobres i moltes parlen llengües minoritzades. Com els explicarà quins són els seus drets? Aquí està l'exemple de la selva de Calais. Alguns dels refugiats que s'han refugiat en la zona tenen familiars al Regne Unit. Segons la Legislació Internacional, alguns d'ells tindrien dret a accedir a la zona, però no hi havia ningú que els expliqués tal possibilitat. Més dels que s'haguessin anat podrien viatjar al Regne Unit.

Per això t'he esmentat el desenvolupament que abans empodera, si haguessin acudit als llocs i preguntat quin idioma parlen, si se'ls hagués explicat en la seva llengua quins són els seus drets, el resultat hagués estat diferent. No és fàcil, això també és veritat. Per això dic, la llengua és la clau per al desenvolupament.

Per què l'educació és tan important en relació amb les llengües minoritzades?

L'educació és una clau per a tot, no és així? Com aprendràs a l'escola si no s'ensenya el teu idioma?

A casa…

A vegades, fins i tot els seus pares no entenen el llenguatge que utilitzen els seus fills a l'escola. Com aprendrà el nen a llegir? Si no aprens a llegir, com aprendràs alguna cosa més? Molts nens i nenes intenten aprendre a llegir, però en veure que no poden, deixen l'escola.

Hi ha estudis que diuen que els nens i nenes romanen més anys a l'escola si aprenen la seva llengua materna. Té tot el sentit. Com aprendran si no entenen l'idioma de l'escola?

El 90% de les llengües del món no són a les escoles. És una xifra terrible.

He estudiat 30 anys en la Universitat d'Oxford i he tingut molts alumnes que parlen llengües minoritzades. No obstant això, la majoria eren anglesos i han estudiat anglès a l'escola. La meva llengua materna és l'anglès i les classes eren en anglès. Jo creia que a tot arreu ocorria el mateix, que la gent estudiava en el seu idioma a l'escola. Els alumnes es van sorprendre quan els vaig contar el que passa en el món. Què aprendria si hagués de parlar en basc a l'escola? No ho entendria. Centenars de milions de persones parlen aquestes llengües a les seves cases, al carrer, però no a l'escola. No procedeix.

"Parlo particularment dels indígenes. Parlen la majoria de les llengües del món, estan entre les més pobres del món"

Hi ha algun bon exemple a Àfrica?

Etiòpia. Han passat d'ensenyar en una única llengua (àrab) a utilitzar llengües minoritzades. A més dels idiomes locals, utilitzen l'àrab i l'anglès. Desgraciadament, la majoria de les escoles d'Àfrica estan intentant introduir l'anglès al més aviat possible. No és bo. Pensen que els nens necessiten un idioma internacional i pensen que és millor començar a ensenyar com més aviat millor. Així no aprendran mai, han de tenir la seva base en l'idioma matern primer. Després afegiran altres idiomes.

Vostè ha fet un vincle directe entre la pobresa i les llengües minoritzades.

Per descomptat. Parlo dels pobres perquè són els pobres els que parlen la majoria de les llengües minoritzades. Em refereixo especialment als indígenes. Parlen la majoria de les llengües del món, estan entre les més pobres del món. O no tenen un Estat, o viuen en un Estat que no els tolera, o els prohibeixen directament l'idioma, o els exploten els recursos naturals del seu territori.

Sí, existeix una relació directa. No vull dir que parlar llengües minoritzades generi pobresa. És que hi ha una relació. Si la gent no té oportunitat d'aprendre, si no va a escola, què farà? És un cicle i es repeteix. No tenen possibilitats de sortir de la pobresa.

Insisteixo, no es tracta de què parlar llengües minoritzades porti pobresa, perquè aquest argument l'utilitzen alguns. Qui així argumenta diu, per exemple, que cal ensenyar anglès i francès per a no ser pobre.


T'interessa pel canal: Hezkuntza
Llibre 'Superpoderes'
El dimecres es parlarà de projectes escolars a Larraul
La cita és a l'escola de Larraul, el 27 de novembre, a les 17.30 hores. A més de Koldo Rabadán, autor del llibre 'Superpoderes', comptarem amb Nora Salbotx, que ha escrit el pròleg, i diversos companys: Ainhoa Azpirotz (coordinadora d'Hik Hasi), Irati Manzisidor (coordinadora... [+]

2024-11-25 | Jon Torner Zabala
En vespres de la votació per al rectorat de la UPV/EHU
Bengoetxea demana investigar les "pràctiques irregulars" de la candidatura de Ferreira
Aquest dimarts, 26 de maig, se celebren les eleccions al Rectorat de la UPV/EHU. La campanya està sent confusa, i prova d'això és que l'equip de Joxerramon Bengoetxea ha demanat "que s'investiguin actuacions suposadament realitzades per persones de la candidatura d'Eva Ferreira o... [+]

Boira

Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]


Maddi Agirre Epelde. Bertsolari Matemàtic Cantautor
"Seria el meu somni cantar amb Xenpelar"
Maddi, de 19 anys, cursa el Grau en Matemàtiques en la Facultat de Ciència i Tecnologia de la UPV/EHU en Leioa, té estudis musicals i és també un bertsolari molt expert. I té vímets per a ser millor que un bon bertsolari, com hem vist en les diferents places. “Naixeran... [+]

Injustícia epistèmica a les escoles?

En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]


Koldo Rabadan Izagirre. Autor del llibre 'Superpoderes'
"Afortunadament els nens no tenen adults dins d'ells, perquè si no, estarien baixats a la realitat"
Fins i tot en els dies més tristos, quan s'obren les portes de l'escola de Larraul (Guipúscoa), l'estat d'ànim es regira. Prop dels nens de l'Haurreskola, a escassos metres es troba el racó de la biblioteca. Hem trobat a una nena enfront de l'ordinador, amb els auriculars posats,... [+]

"En les hores de menjador de l'escola ocorre moltes coses, no és només un lloc per a menjar"
Durant dues hores o dues hores i mitja l'espai del menjador acull a un grup de nens i joves. En aquest espai per a menjar, jugar i conviure, parlarem dels límits d'intervenció del responsable del menjador, dels criteris que se segueixen, del rol dels monitors i de la seva... [+]

2024-11-19 | Leire Ibar
El moviment Gure Umeak Ere Bada denunciarà també aquest curs el genocidi palestí
El 20 de novembre, Dia Internacional de la Infància, la iniciativa ciutadana en matèria educativa proposa col·locar una bandera palestina amb crespó negre i dos parells de sabates en les entrades als col·legis. Entre el 30 de novembre i el 31 de gener es recolliran... [+]

2024-11-19 | Leire Ibar
El Departament d'Educació ha preparat una programació didàctica per a visibilitzar el poble gitano
S'ha elaborat el pla d'estudis “Et Siklârel Romanipen” per a integrar la història i la cultura del Poble Gitano en l'Educació Secundària Obligatòria. El projecte ha estat creat pel Departament d'Educació del Govern Basc en col·laboració amb la UPV/EHU i l'Associació de... [+]

2024-11-19 | Leire Ibar
La Universitat Pública de Navarra oferirà el Títol de Justícia Restaurativa en 2025
La Justícia Restaurativa pretén, a través de la mediació i la comunicació directa entre les persones, resoldre un conflicte de caràcter penal. La formació que impartirà la UPNA serà de 100 hores i als estudiants se'ls abonarà el 90% de les despeses de la titulació.

Gratuïtat en els centres concertats: per què?
Per a què l'ensenyament concertat?

La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]


El Parlament de Navarra reafirma la seva confiança en l'associació Lantxotegi en el procés d'integració d'immigrants
Els treballadors d'aquesta entitat social han comparegut davant la Comissió d'Habitatge, Joventut i Polítiques Migratòries del Govern Basc per a explicar la seva labor. Els ponents han demanat al Govern foral més recursos públics de salut mental i habitatge digne, així com... [+]

2024-11-14 | Leire Ibar
Prop de 10.000 estudiants demanen reduir les matrícules universitàries i millorar les beques
Un total de 10.549 estudiants han reivindicat la universitat gratuïta i han assenyalat la responsabilitat de la UPV/EHU mitjançant la recollida de signatures iniciada per la Unió Universitària.

Sorolls corporals
"El camí s'ha tallat i estem en un buit"
Leire Manzanares Etxeberria (Donostia-Sant Sebastià, 2005) és una apassionada de la natació, el patinar i la lectura. Presenta un trastorn de desenvolupament i es troba a l'Aula d'Aprenentatge de Tasques (ZIG). Ha buscat informació amb els seus pares per a explorar les... [+]

Eguneraketa berriak daude