En el passat de l'Azoka de Durango, el còmic Udaberriari ankerrena (2011) ens ofereix una nova manera de mirar a Durango. Tots dos aporten al poble des de l'àmbit cultural (basc), però el segon porta a la llum la seva fosca història.
Després dels significats locals i globals que el bombardeig de Guernica ha adquirit a través de diverses manifestacions artístiques, la resta dels pobles bascos que van ser destruïts reclamen el seu espai. En aquest sentit, aquesta obra compleix amb les característiques de ser un “còmic històric”: ser el resultat d'un treball documental previ a la construcció de la pròpia història (encara que predomini la ficció), un preàmbul històric realitzat per l'Associació Cultural Durango 1936 per a contextualitzar al lector, l'aparició de successos/personatges de base fàctica, el desig de donar un testimoniatge, trencar fronteres entre gèneres literaris i disciplines, etc. A més, en aquesta mena de treballs es veu un intent d'allunyar-se del maniqueisme, difícil d'evitar, i en aquest paper apareixen les dones: no sols la narradora Mari, que ens conta la narració des de la primera persona, sinó també la tia Dolores, la bondat de la qual porta a amagar a casa a un sacerdot profeixista.
La història és coneguda, en aquest sentit sabem el que podem esperar i, en realitat, a qui coneix el passat recent la trama pot resultar massa simple. No obstant això, també hi ha sorpreses, contrastos i viatges (literals i metafòrics) que enriqueixen el relat. El lector trobarà la música alegre en plena guerra en el còmic La primavera més cruel, la vellesa i la infància de la mà, l'odi i l'amor mirant-se l'u a l'altre, l'absurd i la racionalitat tirant l'u a l'altre. Les paradoxes, a més, uneixen les diferents rutes de la història: l'avi Eleuterio va participar (vergonyosament) en l'exèrcit colonial espanyol durant la Guerra de la Independència de Cuba, i el net Martín tindrà l'Havana com a via de fuita per a sobreviure.
També és present la bogeria de la guerra, personificada principalment en Don Fernando. També apareix el caos quan l'avi republicà, fugint dels requetés, és assassinat per un gudari d'Intxorta. Aquesta mort augmenta la cruesa i la crueltat de la situació.
És una gran harmonia entre text i imatges. Això no impedeix, en qualsevol cas, que s'imposin en uns moments en funció de la resposta que es busqui. El moment del bombardeig és mut, però al lector li queden clavats els sons dels avions i les bombes. Per contra, existeix un joc narratiu que s'allibera quan Mari i el seu avi es tornen a trobar.
Per tant, aquest còmic és una proposta interessant per a acostar-nos a una part de la nostra història, sobretot (en clau de format i història) per a les noves generacions.