“Les fires són espais vius, espais importants que reflecteixen la relació amb l'alimentació al poble”. Són paraules de la doctora en Economia i professora de la UPV/EHU Mirene Begiristain. És membre del grup de treball que ha estat analitzant les repercussions socials i econòmiques de les fires agrícoles de Guipúscoa entre 2015-2016, al costat d'Eduardo Malagón i Aintzira Oñederra. La idea va sorgir de la reflexió que les Associacions de Desenvolupament Rural de Tolosa i Goierri van iniciar sobre les fires, i el projecte ha estat posat en marxa per la Federació Landaola. En un primer moment, es va centrar especialment en el punt de vista econòmic, i el grup de treball va considerar necessari mesurar els impactes socials en l'acostament als mercats.

Producció petita i diversificada

El grup de recerca ha analitzat deu fires de Guipúscoa. Encara que cadascuna d'elles té les seves característiques, la producció diversificada a petita escala és predominant entre els productors i els perfils són similars: les dones baserritarras (56%), i també els consumidors. “La dona continua sent la cara de la sobirania alimentària i el mateix ocorre en les fires”, explica Begiristain. El grup de treball també ha intentat incorporar la perspectiva de gènere en la recerca.Quant als
perfils, una altra dada que crida l'atenció és l'escassa presència dels joves en les fires: “Els joves baserritarras normalment busquen altres vies per a vendre els seus productes, com a grups de consum o cooperatives. I, en definitiva, són els joves baserritarras els que atreuen als joves consumidors”. Hi ha, doncs, alguna cosa a fer en aquest sentit.

Quin tipus de fires volem?

L'impacte econòmic de les fires, tant
directament com en els establiments de la zona, és important: L'impacte directe de la despesa ascendeix a 27,9 milions d'euros, mentre que l'impacte indirecte és de 20,5 milions d'euros. En total, el Govern Basc calcula un moviment d'uns 48,4 milions d'euros.
Per això, Begiristain considera important posar el focus en les polítiques públiques: “No existeix un model de governança per a la gestió de fires. Les fires funcionen perquè sempre han funcionat, perquè tenen inèrcia i tradició”. La reflexió sobre els models de gestió i el desenvolupament d'estratègies juntament amb els baserritarras són imprescindibles perquè les fires es mantinguin vives.