Al costat d'Apodaka van estar Gemma Sangines Saiz, psicòloga i experta en tallers TELP; Mikel Urdangarin Montero, professor, pedagog i promotor del projecte eusLiderrak; Amaia Agirre Pinedo, fundadora de l'empresa Coaching Factory. De fet, els organitzadors de les Jornades de Practica i Vida van voler treballar la perspectiva de la psicologia, “buscant receptes per a influir en l'ús del basc”. D'aquesta manera, des d'AEK han volgut subratllar la importància de la manera de començar a parlar en basca en les zones castellanoparlants, així com dels comportaments lingüístics de cadascun.

Però, què són les coses: cap orador va proposar receptes concretes als interlocutors, berbalagun i dinamitzadors del basc. Van parlar de transmetre emocions positives, d'entrenament, de pràctica social i de treballar les motivacions amb llibertat i llibertat. De fet, els nous parlants del basc necessiten oportunitats per a treballar en basca, per a treballar la llengua junts, i, si és possible, per a gaudir-la.

Per això, Apodaka va subratllar que “les llengües són activitats raonables”. Utilitzem el llenguatge per a conviure i d'aquí el veritable sentit de la llengua: la necessitat. Per això és important tenir en compte l'idioma en el qual duem a terme cada acció: “Eliminarem el llenguatge que utilitzem en les accions que no tenen sentit i ens adherirem a una llengua que té ple sentit”. Per exemple, “en el centre de Bilbao no hi ha dubte que la llengua de tot sentit és el castellà, mentre que en aquest àmbit, si ho fem en basc, haurem de buscar altres sentits i organitzar altres pràctiques. És a dir, també hem de pensar el basc en les pràctiques raonables”.

Endevinant per què

Per això estem posant una sobrecàrrega discursiva al basc. La falta de sentit “ens obliga a treballar els discursos de manera específica, hem d'endevinar per què hem de fer-ho”, va explicar Apodaka. Busquem “sentit” una vegada i una altra. En part, en aquesta filosofia es basen les oportunitats i les campanyes que s'organitzen poble a poble per a parlar en basc: “Preparar situacions especials, inventar pràctiques especials, reunir-nos en entorns o ambients especials… Hem de trobar-ho i practicar-ho, com es practica el tennis o el fúting, per la qual cosa hem de trobar un temps, un moment, un ambient especial, un grup de gent especial per a això”.

Això té el seu sentit, per descomptat, ja que “les llengües són activitats socials. No podem oblidar que les llengües estan ben integrades en les nostres activitats quotidianes i que les aprenem amb elles; la llengua no és res que estigui fora de les nostres vides, està en les nostres vides i ens fa”.

Però amb el basc, i en general amb les llengües minoritzades, el que ocorre és que “cal buscar sentit a les accions socials cada vegada, perquè el que fem no és normal”. En paraules d'Apodaka, “nosaltres tenim molt clar que volem portar al món del basc a un món anormal, a un món anòmal”. Per això és important el discurs de sobrecàrrega: “Haurem d'estar explicant el que fem una vegada i una altra”.

Però això no té per què ser un obstacle, segons Apodaka. És més, “les necessitats sorgeixen de les oportunitats” i “encara que al principi haurem de fer simulacions, si hem de simular una normalitat sense problemes, plena de confort i sentit, arribarem per repetició al que volem aconseguir”. És a dir, “la naturalitat vindrà de l'entrenament social, fruit d'aquest aprenentatge col·lectiu”.

Gemma Sangines es va referir fins i tot a les repetides activitats: “En parlar en basc cauen els mites i el major reforç és tenir l'oportunitat de parlar”. També Sangines, en línia amb Apodaka, va reconèixer que “estem inventant arguments per a parlar en basc”, però en la seva opinió, “no sempre és necessari: no tenim per què explicar el que ens agrada”, va concloure.

En definitiva, tal com ha assenyalat Mikel Urdangarin, “hem d'aconseguir l'activació per a aconseguir l'acció”, sempre “partint d'objectius assolibles”. Això és el que fan els tallers eusLider. Els tallers dirigits a adolescents busquen que “els joves realitzin per si mateixos l'oportunitat de practicar basca”. I per a això és necessari, segons Urdangarin, “sentir-nos capaços d'aconseguir-ho, que l'acció és poc arriscada i que les accions generaran emocions positives”. En aquest sentit, Amaia Agirre Pinedo va explicar que l'assoliment ha de ser específic, mesurable, assequible, realista i materialitzable en el temps. De fet, els adolescents bascos saben que són “rars” en contextos castellans. Segons Apodaka, “saben que fan alguna cosa estranya i no volen ser rars. Per això comencen a parlar en castellà, comencen a fer-ho amb normalitat, perquè volen els recursos, els premis, les alegries i els plaers que els dona aquesta normalitat. El basc és la nostra singularitat anòmala”.

La il·lustradora Mirin Artola (Visual thinker & Graphic Facilitator) va resumir el que els oradors havien de dir als dinamitzadors de basc, ja que, tal com ella va explicar, va dibuixar el diàleg entre l'acció i la proposta com a centre. I van ser testimonis d'ella els 90 assistents a les jornades de Practica i Vida. En opinió d'Edorta López Rey, coordinador d'activitats de pràctica d'AEK, “a pesar que les sessions de l'any passat van ser més concretes, enguany hem volgut treballar la perspectiva de la psicologia, tal com ens van reclamar els propis dinamitzadors”.

En els grups Berbalagun participen 6.500 persones cada setmana i “aprofitem aquestes jornades per a dinamitzar totes elles i reflexionar sobre les pràctiques socials”.