Estàs en els creadors del moviment quebequès Aneu-li No Habiti.

El moviment va néixer en la tardor de 2012 de la mà de quatre dones, tres autòctones i una canadenca. Ens organitzem per a obstaculitzar alguns projectes de llei que comportaven la vulneració dels drets que tenim dels nostres avantpassats i la deterioració dels nostres territoris. El moviment es va estendre ràpidament per tot el Canadà. Aneu-li No Habiti és l'encarnamiento de la protesta vermella que ha estat provocada per una llarga història d'opressió i colonització.

Són les dones en primera línia. És una marca que va de mà en mà amb el colonialisme patriarcat?

És cert que les dones estàvem al capdavant del moviment, ja siguin organitzadores o portaveus, sempre les dones estàvem en primera línia. Es va fer naturalment. La raó és clara: la colonització sempre ha afectat més les dones, a més de ser autòctones tenim més reptes que superar per ser dones. La colonització està rimada amb el patriarcat. Les dones no som prou representades en les instàncies polítiques, ni en les estructures federals ni en les més autòctones, perquè han perdut el poder que tenien abans de la colonització. Per això som actius fora de les estructures polítiques colonials, perquè volem recuperar el poder perdut.

Quina és la consciència d'aquesta colonització entre els no autòctons?

Per part dels quebequesos he hagut de fer front a moltes situacions de desconeixement, ha dominat la nostra cultura i la nostra ignorància de les realitats. El nostre no s'ensenya a l'escola, en els cursos d'història es parla molt poc. Aquesta ignorància condueix a prejudicis racistes i discriminacions. Però crec que, no obstant això, la situació va millorant, perquè entre altres coses, el moviment Aneu-li No Habiti va arribar a la conclusió que prenia consciència. S'aprecia una major obertura als temes dels autòctons si es tracta d'un desig de conèixer millor la realitat. Es va iniciar una nova situació. Si volem trencar les parets que hi ha entre els autòctons i els no autòctons, hem de continuar treballant de forma accelerada.

Aneu-li No Habiti també va ser una eina per a reviure l'orgull de ser autòcton.

Molts han començat a mirar d'una altra manera la identitat denigrada per la colonització i el racisme. Sí, realment, el sentiment d'orgull li va servir per a reviure, i això és magnífic. Va ser l'orgull i el desig d'implicar-se en la comunitat. Un exemple d'això va ser la marxa de Nishiyuu que uns joves del poble de Cris van realitzar des del nord de Quebec fins a Ottawa. Per descomptat, la manifestació va servir per a fer sentir les reivindicacions, però també va servir per a fer un treball personal identitari.

Podries dir que els joves se senten orgullosos de ser autòctons?

S'està produint un canvi de nivell. No ha estat ineficaç haver sentit durant anys que no servim per a res i que hem de desaparèixer. Estem en una crisi identitària. Per això, molts estan en plena consulta sobre la identitat. Però crec que amb optimisme i orgull molts volen recuperar la identitat autòctona. Estem redefinint aquesta identitat. Malgrat els efectes que el règim antic ha deixat en les seves conclusions, estem mirant cap enrere. Vivim en la modernitat, canviem la nostra cultura i les nostres llengües, cuidant sempre les arrels. Confio de veritat en la joventut, perquè tenim la capacitat de prendre el futur a les nostres mans.

Malgrat no ser tan evident com en uns altres temps, el genocidi cultural segueix present.

No hem sofert els traumes violents soferts pels nostres pares i avis, però estem sofrint les conseqüències. Vivim personalment les influències del genocidi cultural a través dels barnetegis. La transmissió de la llengua i la cultura es trontolla i tenim la necessitat de protegir-la i reanimar-la.

Quin és el teu repte d'urgència?

És una bona pregunta i puc dir que hi ha moltes. El problema dels autòctons radica en la vulneració del dret a l'autodeterminació, ja que des de sempre mantenim una relació colonialista, desequilibrada i paternalista amb els governs. Si no es respecta aquest dret d'autodeterminació, seran diferències polítiques. Des del punt de vista social, estem immersos en la curació col·lectiva. Hem de prendre'ns un temps per a curar-nos de la negra història que hem viscut. Cal mirar a aquesta història si volem entendre el que som, sense donar-li l'esquena al present i al futur. També hem de donar a conèixer la nostra història a quebequesos i canadencs, perquè el racisme té les seves arrels desconegudes.