El president de Turquia, Erdogan, ha ordenat el tancament de més de 370 associacions feministes. Durant els últims mesos ha empresonat a membres del partit polític HDP, que treballen en favor del poble kurd, en Kurdu. Il·legalitzacions, empresonaments, censura… No hi ha ambient ni a Turquia ni al Kurdistan. Ens arriben notícies dures quan ens arriben. Sabem menys del que volíem i en menys del que volíem expliquem al govern feixista de Turquia la nostra oposició.

És preocupant la falta de capacitat per a mobilitzar-nos davant l'opressió que està sofrint el poble kurd que tant hem admirat en l'últim any. Després d'enaltir constantment en les xarxes als membres del PKK que van lluitar amb les armes, no som capaces d'estar al costat dels quals sofreixen i reprimeixen en la situació actual.

També és preocupant la tebiesa de tots aquests governs que han signat acords per a expulsar als refugiats de Grècia i portar-los a Turquia. Un govern que oprimeixi de manera permanent els drets fonamentals com rebrà a totes aquestes persones que han fugit d'una situació similar? Sabem com són tots aquests refugiats que s'han refugiat en camps de concentració? La responsabilitat també és nostra, la teva i la meva. Estem disposats a fer alguna cosa?