Tot el que saps sobre l'horta ho has ficat en vuit pàgines en Altza Porru. No sabia vostè molt llavors?

Doncs no. Sé poc i a més oblido el poc que sé. Record que vaig preguntar a la meva mare com sembrar els alls i ella va respondre. L'endemà passat li vaig cridar pel jardí, brandant els alls a la mà, per a veure si la figa estava a baix o al revés. Desastre!

Què uneix Falces, Aranzadi, Lezo, Abaurregaina, Twitter, Etxauri i Txantrea?

Aquest és el mapa de la meva vida, o “lutelestia” (recordant el llibre de lutelestia de tot el món de la Infància). La meva geografia no és la de tot el món, jo he viscut en un mapa més petit.

Dius que l'horta, a més de ser autobiogràfica, serveix per a lligar…

Bueno, ho vaig posar a mode d'acudit, però és cert. Bàsicament, la impressió que tindrà el que ve a la teva horta és molt bona: “De pressa! Que bonic!”. Clar: hi ha fruits per a fer menjars copiosos o per a elaborar receptes mundials, així que com els gossos de Pavlov, els visitants comencen a produir saliva abans d'entrar i t'uneixen amb el plaer i s'adonen que no moriran de fam amb tu… Bueno… D'aquí el sopar més el llit està a la idea una setmana!

Participant en
Altza Porru t'uneixes a la “Secta de Jacobistas de Terra”. No tornarà a embogir més a Zaldieroa?

Jo sempre he estat Jakobita. En lloc de buscar vida en altres planetes, sempre he fluixejat amb la vida d'aquí. Em crida més l'atenció veure com creix una carabassa que trobar alguns bacteris en Mart. Tot el sistema és emocionant: com la carabassa acumula aigua, com nosaltres després agafem les propietats de la carabassa, els residus en el compost, la terra del compost, la carabassa de la terra. És terrible! Jo era Jacobi abans que conegués a Jacobi.

Què t'ha semblat la caricatura de verdures que t'ha fet Asisco en la presentació dels autors?

Molt bona. [I tot seguit, Altza ha anat a buscar el llibre Porru per no recordar la caricatura] Vagi! Pebrot groc. Molt bona.