Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"El text de la Constitució d'Islàndia no és revolucionari, el procés d'elaboració no és revolucionari"

  • Després de la crisi de 2008 es van succeir múltiples reaccions en moltes parts del món. En la majoria dels casos, la importància de les mobilitzacions populars, els moviments reclamaven canvis profunds. A Islàndia, un procés constituent i legislatiu va prendre el relleu i va reivindicar unes institucions fetes a la mesura de la població. En aquest procés es troba immers Katrín Oddsdóttir.
Azaroaren 10ean Ametzagaiña taldeak, Iametzak eta ARGIAk antolatutako Euskarabildua jardunaldietan izan zen Oddsdóttir, Islandiako konstituzio berria idazteko erabili zen prozedura azalduz. (Arg.: Ale Goikoetxea)
Azaroaren 10ean Ametzagaiña taldeak, Iametzak eta ARGIAk antolatutako Euskarabildua jardunaldietan izan zen Oddsdóttir, Islandiako konstituzio berria idazteko erabili zen prozedura azalduz. (Arg.: Ale Goikoetxea)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La crisi de 2008 va colpejar amb força a Islàndia, que es convertirà en el país més castigat. Hi havia precedents que ho preavisessin?

Naturalment, tots els components del col·lapse estaven per davant. Islàndia és un país petit i, no obstant això, va intentar imitar el seu sistema bancari de Suïssa. Va tractar de comportar-se com un jugador d'alt nivell en el sistema financer; així les coses, tot es va col·lapsar a l'arribada del de 2008. Abans molt poca gent s'atrevia a dir “això va malament” o “això explotarà”. Des de Dinamarca van venir especialistes a examinar el sistema i van dir que “alguna cosa està mal aquí, el sistema es rebentarà”, davant la qual cosa el ministre d'Educació islandès va respondre de forma molt arrogant, “al que va traduir i a aprendre millor”.

Després de la crisi, la gent es va organitzar per una nova Constitució. Per què?

Hi ha dues raons principals. La primera és que des que va néixer la democràcia islandesa hem estat molts anys fent aquesta reivindicació, la nostra cultura política s'ha arrelat en aquest sentit. Segon: Quan totes les institucions s'han col·lapsat, has de mirar enrere i preguntar-te “on està la societat”? Existeix? I si no pots percebre-ho, has d'estructurar una altra societat. És com un contracte social, has de tornar a definir les bases de tot.

Alguns han dit que sou idealistes, que voleu anar massa lluny.

I volem anar encara més lluny (riures). Aquesta Constitució no farà d'Islàndia un país perfecte, però volem donar un començament a una versió renovada de nosaltres mateixos. Sabem que la nova Constitució no salvarà al país. Tampoc és revolucionari, de cap manera, però és la nostra Constitució i per a la gent normal és un text comprensible. Sofrim una gran crisi i aquesta nova via és la garantia que els errors no es tornin a repetir. D'altra banda, els paràmetres del canvi actual no estan en els objectius màxims, ara estem en l'inici d'una nova via i necessitem la màxima adhesió.

Com va ser el procés constituent?

En 1944 ens independitzem de Dinamarca i Islàndia va copiar gairebé literalment la Constitució d'aquest país. Nosaltres volíem fer un tomb a aquesta dinàmica i fer un nou text, en un sentit ascendent, començant per la ciutadania. La Comissió Constitucional la formem 25 persones i va ser aquesta comissió la que va redactar el text. No som polítics i no els representem.

Com es fa una Constitució de baix a dalt?

El procés de constitució de la comissió a la qual he fet referència va ser llarg. En primer lloc, es van seleccionar mil persones en tot el país, la meitat dones, la meitat homes i de totes les àrees geogràfiques. Es van reunir un dia i se'ls va demanar que expliquessin els valors del model social que representaven. Amb el resultat d'aquesta trobada redactem un informe de 400 pàgines. I després d'això la gent va triar als 25 membres de la comissió, entre ells jo, i en quatre mesos redactem una nova constitució. En la participació d'aquest procés Internet va tenir un gran pes. Tots els debats s'emetien en streaming i la gent canalitzava les seves opinions, propostes i vots a través de les xarxes socials. Pensem que cal retornar el poder a la gent.

Ha esmentat la influència de Facebook. Tan poderós és?

Bé, Facebook és una eina molt capitalista, però també és una eina molt important de comunicació per a Islàndia. Dos terços de la població utilitza les xarxes socials a Islàndia. Ens va donar l'oportunitat de fer grups en funció de molts temes, i la gent va participar. És cert que l'origen d'aquesta xarxa és sistèmic, però en aquest cas per a nosaltres va ser fonamental per a alimentar el debat.

En què va ser el procés constitucional revolucionari?

Com s'ha dit, el text no és revolucionari, el procés sí. És molt important distingir-ho. El text és imperfecte, però tractem de donar cabuda a tots els aspectes de la societat. En la comissió som moltes les feministes. La comunitat trans vi a nosaltres i treballem en el text per a redactar lleis i drets sobre ells. Des del primer moment hem tingut aquesta preocupació: com fer un text equilibrat des del punt de vista de raça, gènere i sexe. Després, en la metodologia del consens tothom vota i no sempre han guanyat els canvis més radicals.

Com va ser el paper de la cultura i l'art en aquest procés?

En la Comissió Constitucional hi havia artistes des del principi; actors, directors de cinema… I gràcies, jo crec que sense ells no es pot fer gens de qualitat. Pensant en el concepte de Constitució, no és un concepte molt cultural, és a dir, sobretot és una legislació d'organització social. En aquest sentit, des del principi intentem que la cultura fora bàsica en la fundació d'una nova societat. Un dels principis bàsics per a nosaltres és la defensa de la nostra cultura. No crec que en la Constitució que hem escrit existeixi una normativa explícita per a protegir la nostra cultura, no obstant això, en la filosofia del document l'hem integrat.

Ohikoaz nazkatuta

“Aurki hauteskundeak izango dira Islandian. Alderdi piratak bozken %15etik gora dauka, eta horrek adierazten du jendea nazkatuta dagoela ohiko alderdiekin eta sistemarekin orokorrean. Horregatik uste dugu une egokia dela konstituzio berriaren aldeko mugimendua berriz ere suspertzeko”.


T'interessa pel canal: Herritarren parte hartzea
"La participació infantil no pot estar asseguda i només a través de la paraula"
Quines estructures necessitem al poble perquè els nens i nenes participin en les decisions del poble o sàpiguen canalitzar-les si tenen alguna necessitat? Tirant de la pregunta, han realitzat una experiència pilot en quatre localitats i el resultat ha estat diferent en les... [+]

2023-06-20 | Ilargi Manzanares
Recorregut de protesta contra la transformació de l'antic ferrocarril de Zuberoa en carretera
El 17 de juny s'ha celebrat la marxa organitzada pel grup ‘Els Voix du Saison’ i s'ha reivindicat un projecte alternatiu contra la carretera.

2022-11-22 | Jon Torner Zabala
25 anys de la cooperativa Emun
D'euskaldunizar els tallers a incidir en temes socials
Emun va néixer en 1997 amb l'objectiu d'euskaldunizar el món laboral. La igualtat de gènere, la participació, la responsabilitat social... avui dia és un agent actiu en altres àmbits, donant voltes al fil de la innovació social. Quatre treballadors de la cooperativa ens han... [+]

2022-10-24 | Lide Iraola
Els alcaldes de Baztan han organitzat per al 20 de novembre una consulta popular sobre l'ús de les terres d'Erdiz per a la mineria
Les empreses mineres Magna estan debatent en el Parlament de Navarra la sol·licitud d'ocupació de terrenys. Els alcaldes de la Noble Vall i Universitat de Baztan denuncien que la decisió correspon a la ciutadania. El Govern d'Espanya ja ha prohibit en dues ocasions la consulta... [+]

Gero eta udalerri gehiago batzen ditu Herri Hezitzaileen Sareak

Hezkuntzaren ardura konpartitua dela eta familiaz eta eskolaz harago herria bera eremu hezitzailea dela, herritarrak hezitzaile ere badirela ulertzen du Herri Hezitzaileen Sareak. Otxandiok (irudian) bat egin berri du sarearekin eta dagoeneko 36 herri direla jakinarazi dute.


El Govern de Navarra presenta una guia per a facilitar la participació de nens, nenes i adolescents
Com dissenyar un procés participatiu, tant en l'administració pública com en l'àmbit educatiu, en el qual els nens, nenes i adolescents siguin els protagonistes? El Govern de Navarra, amb l'ajuda de diversos experts, ha elaborat una guia amb la qual pretén donar resposta a... [+]

Biziola, la fàbrica per a fer un Goierri més habitable
La cooperativa transformadora de Goierri, que va ser presentada el passat 12 de març, realitzarà presentacions per pobles amb l'objectiu d'aconseguir els 500 socis necessaris per a dur a terme el projecte. Biziola vol impulsar un altre model econòmic que garanteixi una comarca... [+]

2021-12-16 | Estitxu Eizagirre
Arantxa Mendiharat, gestora de processos deliberatius
"Seria interessant veure quines mesures adoptaria una assemblea ciutadana en relació amb el COVID-19"
La democràcia és possible. Hem entrevistat a un dels autors del llibre Sorteig cívic i deliberació per a recuperar el poder dels ciutadans (La democràcia és possible... en castellà), en el qual els ciutadans prenem menys que mai les decisions bàsiques de la nostra vida... [+]

Comunitats energètiques a Navarra
Cinc petits pobles tirant de l'energia en la transició
S'estan donant dos grans fenòmens, entre altres, entorn de la transició energètica que vivim: d'una banda, la segona explosió de les energies renovables, que treballem en el número 2.731 d'ARGIA, i per un altre, la creació i desenvolupament de les comunitats energètiques. En... [+]

Nosaltres també volem decidir

Felicitats als durangarras que han tingut l'oportunitat d'expressar la seva opinió sobre un megaprojecte urbanístic heretat en matèria urbanística. No són poques les persones que s'han animat a participar en la consulta organitzada, donada la política que alguns partits... [+]


Adeu al barri infantil

El 23 de setembre de 2020 participem en l'Auzogune del Casc Vell. El barri és l'espai de participació que proposa l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, on ciutadans, tècnics municipals, associacions i polítics intercanvien opinions. En el primer punt de l'ordre del dia se'ns explica... [+]


2020-07-20 | Z. Oleaga
Col·lectiu "Penko" en les eleccions autonòmiques basques
En democràcia, penes, suspensos, cadenes, massa poc. Una societat que té eleccions i vots com a base per a fer política, hauria de dir-se això a si mateixa quan la meitat de la població ni tan sols participa en la "festa", no?

Abusos policials provoquen revoltes en barris pobres de França
Un jove del barri de Villeneuve-la-Garenne va sofrir el passat 18 d'abril un accident de moto provocat per la policia, la qual cosa ha deslligat els incendis i la indignació en diversos barris populars. En general, les discriminacions i desigualtats socioeconòmiques que viuen... [+]

2019-11-21 | ARGIA
Eneko Goiak ez die beren egoera azaltzen utzi luiziak kaltetutako herritarrei

Donostiako Antiguo auzoan izandako luiziaren ondorioz etxean sartu ezinik geratu diren auzotarrak udal plenoan izan dira ostegun goizean. Eneko Goia alkateak ez du haien iritzia entzuteko baimenik eman, batzarraren araudia errespetatu behar dela argudiatuz.


Eguneraketa berriak daude