Ja estem acostumats a posar en qüestió de tant en tant el tema de les pensions. Ara, el Fons de Reserva de Pensions, de tenir un fons relativament ric, 70.000 milions d'euros, està a punt de desaparèixer i d'aquí explicar les seves preocupacions.

El Govern d'Espanya arrodonia els comptes a curt termini, però no a mitjà i llarg termini. El nombre de pensionistes ha continuat creixent i mentrestant l'ingrés, la quantitat abonada pels treballadors ocupats a la Seguretat Social, no segueix les despeses. D'aquí la necessitat d'abordar de manera permanent el Fons de Reserva.

Fins a la data, les despeses s'han reduït: per a calcular la quantitat que cada jubilat ha d'aconseguir, utilitzar més anys, ampliar l'edat de jubilació fins als 67 anys; ara està en 65 anys i 4 mesos i volen arribar als 69 anys. Així, l'esperança de vida s'escurçarà i el nombre de pensions es reduirà.

A partir d'ara s'atendran els ingressos de la Seguretat Social, com fins ara ho han fet les despeses. Però, a què agarrar? Una estirada serien els pressupostos de l'Estat; cobrir el dèficit de la Seguretat Social amb els pressupostos, com es fa en molts estats. Això augmentaria el dèficit públic de l'Estat i la UE demanarà comptes. Una solució difícil.

La segona solució seria crear un nou impost especial. Per a això existeixen nombrosos fets imposables, però el més senzill és crear un nou IVA, a més de béns de luxe (cotxes, velers, etc.) i serveis (avions, viatges, hotels de quatre estrelles, etc.). També sobre les transicions financeres o els dipòsits financers, encara que no agradin els financers. També tenim els Impostos Especials. Per què no augmentar aquests impostos, posant-los a nivell europeu?

Una altra font addicional d'ingressos seria el benefici obtingut per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) amb un augment de la taxa de 1-2 punts. A més, podrien minorar les deduccions dels habitatges en l'IRPF, ja que al cap i a la fi es tracta d'un increment dels seus preus. Tot això augmentaria el risc de frau i seria convenient que els inspectors prenguessin de debò el seguiment de les altes entrades: alts executius, esportistes d'elit, és a dir, Panamà i totes les persones que guarden diners en paradisos fiscals similars. També seria bo augmentar els impostos sobre els rendiments del capital. D'aquesta manera, la pressió fiscal ens acostaria als estàndards de la Unió Europea (UE) i l'aplicaria en part a cobrir el dèficit de la Seguretat Social.

La Seguretat Social concedeix als empresaris algunes bonificacions per la creació de llocs de treball, que en molts casos són fraudulentes. Per això, convindria també l'anul·lació d'aquestes bonificacions.

No hem d'oblidar que el nostre sistema de pensions es basa en la solidaritat intergeneracional. No obstant això, també caldria materialitzar la solidaritat entre els de la mateixa generació. De fet, els salaris més alts haurien de fer majors aportacions a la Seguretat Social. La base principal per a l'abonament d'avui és de 3.642 euros/mes, igual que si un treballador obté 4.000 euros/mes o 50.000, 100.000 o més. Per això, les aportacions d'aquests individus haurien de tenir bases més progressives, però tot això requereix voluntat política i segurament aquest Govern no vol anar per aquest camí.

Finalment, per a quan va la Seguretat Social Basca? Segons l'Estatut, la seva gestió hauria d'estar en mans de les institucions basques, encara que no sembla que les nostres autoritats estiguin enfocades a curt termini. Però si volem dur a terme la desconnexió amb Espanya, és necessari fer passos. No per a destinar una pensió complementària, sinó per a construir el nostre propi sistema.