Muñoz té raó a dir que les dues administracions basen les seves polítiques en una reforma fiscal injusta, que ho fan des del punt de vista de les patronals i que l'oposició no ha ofert encara una alternativa real. Té raó Muñoz quan diu que porten una política antisindical d'estil thatcherià, apostant per la “disciplina i la pau social” que vol la patronal. I té tota la raó quan es pregunta com es poden dur a terme les polítiques socials tenint la pressió fiscal més baixa d'Europa, en benefici del capital, les rendes altes i els beneficis empresarials.

Muñoz ha mirat als partits d'esquerra, que no han baixat la guàrdia. No es poden donar suport a les polítiques neoliberals i capitalistes, i les administracions de totes dues comunitats estan treballant en això. Cal buscar línies d'acció conjuntes entre els sindicats abertzales i els moviments socials transformadors. Cal buscar alternatives al neoliberalisme per a aconseguir una reforma fiscal i un repartiment just de la riquesa.

La reacció del PNB, dient que el sindicat de Muñoz és un partit polític i demanant que es limiti a la labor d'un sindicat, reflecteix molt bé el seu rostre. Tots els ciutadans, així com qualsevol sindicat o moviment social, tenen dret a criticar l'actuació dels governs. L'actitud més adequada seria acceptar els errors comesos i deixar enrere el neoliberalisme, avançant cap a una societat més justa, igualitària i solidària.