argia.eus
INPRIMATU
Egia Euskaraz eta gero, Hernani i Lasarte-Oria
Jo t'ho faré en basca
  • Ixiar Pagoaga viu en Hernani, Saioa Larruskain en Lasarte-Oria. El primer ha participat en el projecte Euskara Ari Du en Hernani i el segon en el repte Baietz 40 egun euskaraz. Els noms dels projectes, per part seva, s'han repetit durant una setmana: han posat una xapa en el pit per a informar els veïns que volen i faran en basc. Han fet més que mai en basc i s'han emportat un munt de sorpreses.
Onintza Irureta Azkune @oirureta 2016ko azaroaren 08a
Ixiar Pagoagaren ustez oso garrantzitsua da jendeari ondo begiratzea, ulertzen ez badu mantso errepikatzea eta euskaraz erantzuteko gai ez bada gaztelaniaz erantzuten uztea. Argazkia Dani Blanco.
Ixiar Pagoagaren ustez oso garrantzitsua da jendeari ondo begiratzea, ulertzen ez badu mantso errepikatzea eta euskaraz erantzuteko gai ez bada gaztelaniaz erantzuten uztea. Argazkia Dani Blanco.

Ixiar Pagoaga, “Tots m'han dit que en basc es faci més, i jo si”

Quines experiències t'ha deixat un espai d'una setmana?

Ahir [26 d'octubre] vaig tenir un dia molt bonic. Tenia una celebració i vaig estar amb tres vaquers majors de 40 anys. Els vaig dir: “Sé que esteu aprenent. Farem un assaig, almenys la primera hora completa en basca? Us ho faré amb paciència i com podeu contestar”. Quina bona experiència! No es tractava d'anar a la botiga i comprar, sortien els temes de la vida i, a més, alguns eren estrangers, alguns nouvinguts. I vaig dir, ostres, tenim molt més a fer. M'ho van agrair, i em van dir que si així ho fes tothom tindria millor nivell de basc.

Ha tingut vostè alguna cosa que no sigui tan bonic?

En una botiga vaig veure una cosa desagradable. El petit de 5 anys va parlar en castellà a la seva mare i el comerciant li va dir "euskaraz!" d'una manera desagradable. No em vaig atrevir a dir res, però em va fer ràbia. No em va semblar bé. Si es diu bé, tot val, però com se li mana, i a un nen... ni a la seva mare ni al seu pare.

En general, una bona experiència.

Ha estat una bona sorpresa. Marxen a poc a poc, tranquils, i si miren bé a la gent, tracten molt més.

Què significa “ben mirat”?

Si et sentin davant d'ell i et fan un gest com si no ho entenguessin, digues-me: “T'ho repeteixo”. No cal dir “euskaraz!”, sinó “ajuda a pujar, goazen!”. I mirar bé, perquè volem que ho facin ells.

També hauries de començar en basc i passar al castellà.

Estàvem quatre xerrant i un sap poc basc. La vaig veure una hora més o menys, oh, un rostre... i vaig dir: “Canviem de noi?” i ell “Sí, si us plau”. Aquests moments també són bonics. Ells també veuen que jo parlo en basc més tranquil. Tots parlàvem en basc i ell mirava d'un costat a un altre, vèiem que perdia les coses, i en un moment pensem que “és massa per a això”.

Són vàlides també aquest tipus de proves?

És un esforç de Crist també per a ell, i aprèn. Si ho fas tot en basc, ho treus del grup. En aquest exemple estàvem cinc mesos sense veure'ns. Ens reunim per a una cerimònia, no podia sortir del tot. És capaç de seguir el més senzill, però en un moment donat es perd. Crec que hem de mesurar-ho.

Què et deixarà aquesta setmana?

Entén vostè un petit llegat per a mirar-lo i dir-ho? Sí? Perquè avanci. Està vostè en la veritat? Hi ha una resposta en castellà. Però jo ho faré en basc.

L'actitud de la gent ha estat bona?

Sí, molt bo. Tots m'han dit “més sovint això!” i jo que sí.

Has après unes paraules de malinca.

M'havia fet curiós amb la meva mare i les meves filles a Ginebra. Al nen sempre li parlo en basc. La seva mare ho fa de maleïda, i li vaig dir que pot aprendre basca amb el nen. Em va dir que sap dir “bon dia”, “hola”, “quin tal”. Li vaig dir que en la pròxima sessió jo li faria una mica més en basca i ella li ensenyaria les paraules en malinkera. Volia donar valor al seu idioma, com ens agrada donar al nostre. El va sorprendre que jo volgués conèixer la maleïda.

Saioa Larruskain, “Gràcies al repte la gent ha sortit de l'armari”

Sessió Larruskain lasarte-oriarra: “Fins ara a alguns els parlava en castellà, potser a partir d'ara els faig en basc... No, no, així serà, els parlaré en basc”. Foto: Dani Blanco

Com ha anat la setmana?

Ha estat una experiència molt bonica. Per exemple, m'he trobat amb una veïna i vaig pensar que no sabia basca. Veure com ho intenta, com vol que es parli en basc, per a mi és molt bonic. He anat a un petit comerç i ho he fet en basc. Ja ho vaig fer abans, però ara té la xapa en el pit, i això és nou, encara que ell respongui en castellà. Si ho fessis en basc i et contestessis en castellà, potser ho faries per segona vegada, però si ho fessis en castellà ens passaríem al castellà.

La xapa “Belarriprest” (que significa que vol que li parlin en basca) té eficàcia.

És un chibato, ja saps que vol parlar en basc, més a poc a poc, però li parles. Vas a la botiga, perquè sempre es troba amb l'empleat que li has fet en castellà i ara porta xapa, és “belarriprest”. Abans no sabies quin era el problema, o el nivell de basc molt baix, o no sabia atreviment per a expressar-ho en basc, o fins i tot podia ser una mala actitud cap al basc. Ara ja saps que tu vols que li parlem en basc, i ell et contestarà en basc o no.

Gràcies a aquest repte la gent ha sortit de l'armari. “Belarriprest” [1.916] i “ahobizi” [958 persones han declarat que volen parlar en basca a través de la xapa “ahobizi”] ha estat moltes les persones inscrites. Alguns euskaldunberris s'han inscrit en el grup de “ahobizi”. En la nostra tanda estava la noia euskaldunberri i s'ha apuntat com “ahobizi” per a treure's de l'armari.

A partir del 3 de desembre, és a dir, quan es lleva la xapa?

Canviar els hàbits lingüístics amb les persones és molt difícil. Aquesta vivència farà que els hàbits canviïn. Fins ara a alguns els parlava en castellà, potser a partir d'ara els faig en basc... No, no, així serà, els parlaré en basc.