Es tracta de Maria-Teresa Asplund, una activista sueca de 42 anys que treballa a la Unió Europea. Nascut a Colòmbia, va ser adoptat als set mesos per una família d'origen nòrdic i d'origen xinès. L'acció contra la ultradreta no va ser una acció aïllada. Té una llarga trajectòria en la lluita a favor del feminisme i contra el racisme.

La teva imatge va donar la volta al món. Ens comptaràs en quin ambient has crescut?

Vaig començar a veure als feixistes al meu poble quan era molt jove, i amb total impunitat vaig estendre la seva ideologia als quatre vents. L'auge de la ultradreta, per tant, el sofrim aquí fa temps, no és res nou. Al principi tenia por, però em vaig adonar que no estic sol i em vaig sentir capaç d'enfrontar-me a ells. Ells poden ser cada vegada més; nosaltres també estem cada vegada més empoderats. La manifestació del Primer de Maig va ser el punt àlgid; un dia en què els treballadors del món hem de reivindicar els nostres drets amb orgull.

Has treballat aquesta lluita en alguna organització?

Soc emprenedor, no pertanyo a cap organització. Encara que tinc molt bona relació amb militants de moltes organitzacions, no comparteixo els plantejaments d'aquestes 100%. Porto la militància d'una altra manera, però encara em fa il·lusió veure a les dones joves organitzant-se.

Es pot entendre la lluita pel feminisme com una lluita contra el racisme?

Sí, crec que sí. És més, cal entendre-ho així, no veig una altra opció. La meva lluita és la lluita pel respecte igual als drets humans de tots.

En el sistema heteropatriarcal no importa si la gent et tracta malament, et discrimina per raça o per orientació sexual… A Suècia, per exemple, la societat ho ha considerat normal. “Pansa”, diuen molts. Això sí que és un error.

La lluita contra el racisme, contra el masclisme, que vol acabar amb l'homofòbia… aquestes lluites són una i la mateixa. La lluita per un món més just on tots els ciutadans i ciutadanes puguem tenir les mateixes oportunitats.

En el sud d'Europa, els mitjans i els partits ens recorden una vegada i una altra que els països més progressistes estan en el nord. Suècia intervé. Sovint es parla d'educació, sanitat i desenvolupament dels serveis públics. La seva acció, en canvi, va deixar clar que també és reaccionària en molts altres sentits.

Sens dubte, les actituds racistes i feixistes estan cada vegada més normalitzades. És més, des que els demòcrates suecs van irrompre en el Parlament suec; a més, les manifestacions que organitzen segueixen en una tendència a l'alça i a l'alça. La teoria d'aquesta “societat progressista” que vostè diu va caure en el Primer de Maig, el dia de l'acció. Aquest dia, els nazis no van tenir cap problema a ocupar la meitat de Borlänge (Suècia), amb la seguretat de la policia. Va ser fastigós. Bona radiografia: estan emparats per les forces policials de la nostra Constitució, mentre que les seves posicions atempten contra els principis de la nostra Constitució. I això, estic segur, no sols passarà a Suècia.

Al feminisme occidental se li ha acusat moltes vegades de no assumir moltes lluites: la lluita contra el racisme, la lluita pels treballadors del sexe... Com a activista occidental, feminista i antiracista, creu vostè que és així?

No. No milito en una organització ni em moc molt pel món, però totes les militants feministes sueques que conec es fan seves. Jo també ho faig. Igual que hem comptat amb el suport del 110% dels treballadors sexuals, ells també el tenen, per exemple. No puc parlar en nom de totes les dones d'Occident, però aquesta és la situació que trobo en el meu dia a dia.

Les dones del Kurdistan han demostrat que en la situació més precària el feminisme també pot ser una lluita que es posi en primera línia.

El meu major respecte i suport a totes les dones del Kurdistan, que a més de ser un model per a totes les dones d'Europa i del món, han de ser font d'inspiració. Sens dubte, la lluita del feminisme està arrelant amb força i el veritable canvi polític està per arribar, també a Europa.

Per exemple?

El succeït a Polònia en els últims dies és un clar exemple d'això. El Govern d'extrema dreta s'ha vist obligat a rebutjar l'última proposta d'avortament que s'ha presentat. No ha estat una proposició de llei la que ha rebutjat les mesures reaccionàries i masclistes del Govern, sinó la conseqüència directa d'una demostració de força de les dones al carrer. El feminisme ha demostrat que la dreta conservadora es pot derrotar al carrer. És hora de recuperar els carrers.

I en les institucions?

A Suècia es va crear un partit feminista que podria entrar en el Parlament. No obstant això, no és el meu àmbit i vull continuar treballant en altres àmbits, per descomptat, tenint en compte el que allí ocorre.