Una fàbrica de Dhaka, a Bangladesh, recorda l'incendi que va sofrir fa a penes un mes el centre comercial de la Plaça Granota fa tres anys. Centenars de treballadors morts treballaven llavors en la fabricació de teles per a marques conegudes d'Europa i d'Amèrica del Nord. Les notícies sobre l'explotació dels nens i nenes que treballen en la indústria es publiquen en qualsevol moment i, en general, veiem amb gran freqüència publicacions i informes sobre els abusos laborals soferts en nombroses i variades cadenes de producció de les grans empreses.

Els excessos de les grans empreses i les xifres anuals de volum de facturació d'aquestes, que sovint superen el mateix PIB d'alguns països, van units. Per contra, les capacitats econòmiques dels estats s'estan afeblint en comparació amb les grans empreses, així com la seva capacitat general de control. En la distribució del poder econòmic global, els Estats cada vegada tenen menys força en favor de les grans empreses transnacionals. El fet que aquestes empreses deixin enrere el país d'origen fa difícil un control públic efectiu d'aquestes, i més difícil encara jutjar si es cometen violacions de drets humans.

D'altra banda, per al dret internacional les empreses no són vinculants per als actors amb drets i obligacions i els tractats internacionals de protecció dels drets humans que s'estableixen només són vinculants per als Estats signataris d'aquests, per la qual cosa no obliguen les empreses a fer-ho. D'aquesta manera, les empreses que operen fora del seu territori d'origen es troben sovint en un espai “fosc” pel que fa al respecte dels drets humans. De fet, la seva activitat no està controlada per l'Estat d'origen, sinó per la legalitat del país on exerceixen la seva activitat, que té una gran flexibilitat en les seves normes i lleis per a atreure grans inversions estrangeres.

Les empreses que conformen l'IBEX35 de l'Estat espanyol també coneixen i aprofiten directament aquesta realitat legal. L'Observatori de la Responsabilitat Social de les Empreses acaba de publicar el 12. L'informe conclou que les empreses de l'IBEX35 operen en vint països en risc de vulneració extrema de drets humans. L'informe assenyala que 32 d'aquestes empreses operen en almenys un d'aquests països. L'Observatori assenyala que 23 de cada 35 empreses informen sobre polítiques de respecte dels drets humans dins de l'empresa, però quan volem conèixer el grau de verificació d'aquestes polítiques la situació no és tan positiva. Només catorze empreses esmenten mecanismes i procediments concrets per a garantir el respecte dels drets humans. De fet, només quatre empreses reconeixen haver identificat riscos sobre els drets humans i donen compte de les mesures adoptades per a lluitar contra els efectes negatius de la seva activitat en els drets humans.

En l'agenda de les organitzacions no governamentals (ONG) i dels moviments socials es posa de manifest cada vegada més la necessitat d'un pacte internacional que posi en marxa requisits jurídics vinculants en matèria d'empreses i drets humans. El Consell de les Nacions Unides va decidir fa dos anys crear un grup de treball intergovernamental amb la finalitat de construir aquest pacte. A la fi d'octubre se celebrarà a Ginebra la segona ronda de reunions d'aquest grup de treball. La clau per a l'èxit radica a prioritzar els drets humans amb interès general per sobre de la set de benefici de les empreses.