argia.eus
INPRIMATU
El cinema basc està sa?
  • Han passat diverses setmanes des que el Festival de Cinema de Sant Sebastià apagués les llums dels seus cinemes. Enguany he tingut l'oportunitat de submergir-me més en la secció Zinemira (dedicada al cinema basc), i m'ha semblat un termòmetre perfecte per a mesurar la salut de les produccions basques que s'estrenaran en els pròxims mesos. En general, he trobat sorpreses molt agradables, tant en el món dels curtmetratges com en el dels films de ficció, relats experimentals i sobretot documentals.
Gaizka Izagirre @Gaizka_Izagirre 2016ko urriaren 13a
Koldo Almandozen Sipo Phantasma filma Rotterdamen estreinatu zen.
Koldo Almandozen Sipo Phantasma filma Rotterdamen estreinatu zen.

Documentals
Primer, un projecte molt interessant i sucós. Una vegada més, Juanmi Gutiérrez ha tret a relluir en el documental Oihalak adarreta una realitat molt diferent de la coneguda fins ara. Amb escassos recursos, però igual que en treballs anteriors, amb un important treball creatiu. Quan un armeni vol que els seus desitjos més ocults siguin compliments, penja un tros de tela de les branques dels “arbres dels desitjos”. Al director guipuscoà, aquesta tradició li ha servit de títol per al seu últim documental, Oihalak, en les branques. Un treball que ens acosta a la realitat del poble armeni des d'una perspectiva històrica, geogràfica i migratòria. La producció Gutik zura (dirigida per Mari Jose Barriola i amb guió de Jon Maia) ens ofereix l'oportunitat de mostrar el valor que ha tingut, té i tindrà la relació entre el bosc, la fusta i la societat basca. Viatjant des de l'antiguitat cap al futur i explicant la relació entre l'home i la fusta d'aquesta terra. En el primer treball Irrintziaren oihartzunak, d'Iratxe Fresneda, hem tingut l'oportunitat de conèixer a Mirentxu Loiarte, una de les pioneres més atrevides del cinema europeu. Els ressons de l'Irrintzi són una mirada que pretén explorar la memòria i l'obra del cineasta navarrès, relat d'una trobada, cerca d'un tresor cinematogràfic de carn i os: d'un personatge amb dificultats per a recordar o que no vol recordar.no podem oblidar que gràcies a Eriz Zapirain Gaur obre les seves portes, hem tingut l'oportunitat de veure una crònica sobre un origen, ja que ens parla de la creació d'Euskaldunon Egunkaria, una creació il·lusionant i il·lusionant. Dos dels suports més ferms de l'obra: d'una banda, la història mateixa; a través de molts entrevistats, ens convertirà en testimonis directes d'aquesta creació dura, bonica i gratificant. I d'altra banda que és tècnicament excel·lent, simple però molt ordenat.

I finalment –encara que es mou entre documentals i ficció– la proposta més fresca, divertida i disbauxada, guanyadora del Premi Zinemira d'enguany:Pedaló. El director eibarrés Juan Palacios, ha posat a Jon, a Joseba i a Eneko en la costa basca, perquè siguin testimonis. Després de comprar un pedaleig a través d'Internet, partiran de Biarritz cap a Bilbao, en un boig viatge que durarà uns 20 dies i que durarà uns dies. Amb molt poc, ens han demostrat que es pot fer una producció especial, bonica i diferent.

Les pel·lícules de ficció també han estat projectes destacats en l'àmbit
de la Ficció. Un curiós i atractiu treball de Koldo Almandoz, per exemple. Estrenat a Rotterdam, Sipo Phantasma és un relat sobre naufragis, vampirs, amors i cinema.Bram Stoker, Murnau, Óscar Wilde i Nosferatu són alguns dels temes als quals s'ha referit, entre altres, l'escandalosa presència de Florence Balcombe (Maider Intxauspe). També destaca Mara mara, de David Aguilar. Les imatges, el muntatge, el so i, sobretot, les mancances de les paraules, han aconseguit que es fusionin d'una manera magnífica, creant una atmosfera molt difícil de descriure a través de les paraules. I, finalment, Igelak. Encara que m'ha semblat molt irregular, m'ha semblat un plaer veure aquest tercer treball de Patxo Telleria. Perquè en 97 minuts m'ha donat l'oportunitat de viure un moment bastant entretingut. Una interpretació adequada, perquè m'ha donat l'oportunitat d'acabar amb moments musicals ben arrelats i amb un petit somriure. Al cap i a la fi, escoltar el nostre idioma en la pantalla gran, sempre és una alegria.

En la
secció Zinemira
també s'han presentat els 7 curtmetratges del catàleg Kimuak 2016 (selecció de curtmetratges realitzats al País Basc). El curtmetratge documental Gure hormek ha estat signat pel col·lectiu Les noies de Pasaik, format per les directores María Elorza i Maider Fernández. Els autors han partit de les parets de les seves cases per a reflexionar sobre l'espai de les dones. El realitzador donostiarra Asier Urbieta ha presentat en el Zinemaldia de Donostia el thriller polític False Flag. Eneko Sagardoy i Maarten Dannenberg encapçalen el repartiment. El projecte, denominat Beti bezperako koplak i coordinat per Begoña Vicario, és la interpretació d'un vers de Maialen Lujanbio en el fil de les cobles de la vespra de Santa Ageda. Utilitzant el ritme i la mètrica de la melodia de Santa Águeda, denúncia la violència de gènere de manera dura i seca. El drama Caminen, dirigit per Mikel Rueda, també conegut en l'àmbit dels curtmetratges, té com a protagonistes a Maribel Verdú i Germán Alcarazu i mostra a dos personatges solitaris que es troben en el centre del no-res. La secció està composta per Hileta de Kepa Sojo, Ihesa d'Alejandro Díaz Castaño i Renovable, de Jon Garaño i Jose Mari Goenaga.

Pregunta del milió, quan es podran veure tots aquests treballs? Atès que el recorregut comercial que tindran serà molt escàs, insignificant?, donar una resposta una mica complicada. Espero que la granota tingui l'oportunitat de veure-la a les sales de cinema, però pronostico que amb la resta serà pràcticament impossible. Amb una mica de sort, podrem veure-la a les cases de cultura dels pobles, en circuits alternatius, en cicles especials o potser en televisió. Però com en moltes altres ocasions, corren el risc de perdre's en l'ostracisme. Quan dic que el cinema basc està sa, no tenen més remei que fiar-se de mi.