El macro-judici de les “targetes black” ha començat en l'Audiència Nacional espanyola. Més de 65 directius i consellers de Bankia (pp, PSOE, IU, CCOO i UGT) van ser emprats en les seves respectives àrees de profit personal. Amb aquestes targetes opaques, encapçalades per l'ex ministre estona i el president de Caja Madrid, Blesa, aquests directors es van gastar 15,5 milions d'euros en una subhasta. Aquests milions van ser facturats per compte del grup financer Bankia, que necessitava un total de 22 milions d'euros en ajudes públiques a la banca.

Al País Basc tenim el cas de CA Caixa Navarresa. Aquí no s'han trobat targetes per a fer despeses personals. Però hem conegut el cas de les dietes. Amb ells, els polítics multiplicaven el seu sou per assistir a reunions, mentre que l'organització, que en teoria havien de controlar, anava al desastre. Altres despeses que ens recorden els de Bankia, com les factures que CA cobra a altres empreses (hotels de luxe, restaurants, balnearis, joies, cotxes d'alta gamma…). Aquestes factures es troben en poder de la comissió de recerca del Parlament de Navarra, així com els comptes i targetes que utilitzaven Miguel Sanz i Enrique Goñi per a interposar-les.

Aquests dos exemples, Bankia i CA, són el reflex de la corrupció en les institucions controlades pel poder públic, la corrupció que ha suposat el seu enfonsament. I no són més que la punta de l'iceberg, una petita part de la política corrupta que hi ha hagut en aquesta mena d'organitzacions. Els responsables polítics i sindicals, així com els gestors, haurien de retornar el sostret i inhabilitar-ho per a administrar aquestes empreses públiques o semipúbliques.