Els resultats han estat els mateixos que en la campanya electoral, que s'ha celebrat aquest diumenge. Al PNB ningú li va fer una oposició plena per a proclamar-lo com a alternativa a Lehendakaritza. Els jeltzales han sabut definir i imposar el marc del debat. Tots van acceptar el seu joc, tots van parlar de gestió posant un o dos ulls a Espanya.

La conclusió ha estat clara, el PNB ha aconseguit una gran victòria. Malgrat que es redueix la participació i s'introdueix un nou partit en el Parlament Basc, els jeltzales han guanyat 13.000 vots i dos parlamentaris més. La investidura fàcil està assegurada amb 29 diputats, si es vol, sense el suport d'altres parts. D'altra banda, per a tirar endavant les lleis i els pressupostos, el PNB només necessita el suport d'un partit i té quatre portes de negociació, la qual cosa li donarà un gran poder en qualsevol acord sobre la seva agenda i les seves polítiques. Més que mai, la política basca pivotarà entorn del PNB.

EH Bildu ha respirat amb 17 diputats. Després d'afirmar que els resultats de les dues últimes eleccions a Espanya no van ser més que un malson, Otegi ha fet una lectura molt positiva, encara que ha deixat en el camí 50.000 vots i quatre diputats. L'escenari de 2012 està lluny. Per això, el més adequat per a entendre els resultats d'EH Bildu és comparar-los amb els resultats de les eleccions forals de 2015. En un any ha perdut més de 18.000 vots per a aconseguir un número similar al que va treure Euskal Herritarrok (EH) en 1998. No obstant això, hi ha algunes diferències importants, en aquesta ocasió l'Esquerra Abertzale va amb EA i Alternatiba, la qual cosa ha moderat de manera notable el seu discurs. S'ha reduït l'espai del consens per a construir acords populars en detriment de l'agenda independentista i de l'esquerra. Una altra diferència és que els resultats desiguals d'EH Bildu van de comarca en comarca. En 1998 EH Bildu tenia bastants més vots en el Gran Bilbao, avui dia aquesta pèrdua és compensada per EH Bildu amb el que gana a les comarques més euskaldunes. Això és una dada preocupant per a un partit amb visió nacional.

Elkarrekin Podem ha irromput amb força en el Parlament Basc, però no ha complert amb les expectatives del seu grup parlamentari. La coalició habitada ha estat incapaç de repetir els resultats de les eleccions forals de 2015 que van obtenir Podem i Irabazi, deixant al voltant de 20.000 vots en el camí i ni tan sols ha arribat a la meitat dels vots obtinguts en les eleccions espanyoles. Els candidats febles i els missatges difusos no han tingut el seu suport, a pesar que el problema principal ha estat el mateix que sofreixen tots els partits de tota Espanya: la baixa participació.

La participació més baixa en les eleccions al Parlament Basc s'ha produït en 1994, sent la d'enguany la pitjor amb un 62,26%. Quan no hi ha tensió en l'eix nacional de lluita, els partits espanyolistes tenen difícil mobilitzar al seu electorat. Per això, el principal damnificat ha estat el PSE-EE, però també el pp, que s'ha quedat fora. Tots dos partits han obtingut el 22,1% dels vots i el 24% dels representants en el Parlament Basc. Per part seva, el vot a favor del dret a decidir ha estat del 73,71% i el 76% dels escons. El Parlament Basc serà el més autodeterminació de la pròxima legislatura. No obstant això, una cosa és la posició política dels partits entorn d'aquest tema i una altra és la voluntat de prevaler el dret a decidir. No sembla que amb el resultat d'Elkarrekin Podem estigui disposat a donar prioritat a aquest tema, i de la mateixa manera es pot pensar del PNB. De fet, posar damunt de la taula aquest tipus de temes pot elevar la tensió i crear possibilitats que es perdi l'hegemonia política que actualment té el PNB.