La pedagogia de la confiança neix en 2008 en la ikastola Arizmendi d'Arrasate. Des de llavors, Ikastolen Elkartea s'ha interessat per diverses ikastoles i, donada la seva difusió, ha assumit la responsabilitat de col·laborar en l'orientació del model. Això no vol dir que totes les ikastoles hagin d'adherir-se a la pedagogia de la confiança; la decisió està en mans de cada centre.

La Societat de Ciències Aranzadi de Bergara va iniciar aquest mètode en el curs 2011-2012 i des de llavors està en procés d'adaptació. El professorat treballa constantment en l'observació de la realitat de l'alumnat. “És un mètode que es va desenvolupant amb el temps, ja que cal adaptar l'educació a les característiques de l'alumnat, la qual cosa requereix experimentació”, afirma la directora de la ikastola, Ane Barruso.

Fins ara han treballat en Educació Infantil. Aquest curs s'ha fet un pas més i s'ha decidit aplicar la pedagogia de la confiança en el cicle inicial d'Educació Primària. Els alumnes d'aquests nivells ja havien provat el model en Educació Infantil, per la qual cosa aquest curs seria una continuació. Però la necessitat d'adaptar el mètode a l'edat i a les exigències generals de cada curs escolar, fa que Aranzadi es trobi treballant en l'adequació de la pedagogia a la realitat de l'alumnat de Primària. “Enguany serà un període d'experimentació”, ha aclarit Barruso. En cas que la collita ens doni fruits abundants, la idea és que el mètode s'estengui a tot el centre.

Claus per a entendre millor al nen

Per a introduir el mètode, prèviament s'han realitzat sessions de formació per part del personal del centre. Rafael Cristóbal, especialista en psiquiatria infantil i psicologia, va ser l'encarregat de conduir els programes i, entre altres coses, van treballar el seu llibre El nen en la mirada del coneixement. L'objectiu ha estat treballar les claus per a entendre millor als nens i nenes d'entre 0 i 6 anys. Després de la teoria va arribar la pràctica. Cristóbal va supervisar aquest procés durant dos anys, fins que els professors van confirmar que dominaven el mètode. “Venia tots els dijous a observar l'activitat del professorat i a fer propostes a l'equip directiu per a millorar el vist”, ha explicat Barruso.

D'altra banda, la pedagogia de la confiança també ha suposat una reorganització de l'espai físic. És a dir, el model educatiu innovador necessita menys parets, ja no són grups d'alumnes i alumnes aïllats en diverses aules fonamentals. Es tracta d'un mètode que requereix l'intercanvi entre nens i nenes de diferents edats i per a això s'ofereixen sis espais educatius dedicats a treballar vuit intel·ligències: llenguatge humà, lògica matemàtica, autoconeixement i gestió, visió espacial, naturalesa i música. Els nens i nenes tenen llibertat per a acudir cada dia a la zona que desitgin, així com per a desplaçar-se en el centre de la sessió per espais educatius. Al cap i a la fi, la voluntat de cada alumne i alumna orientarà el seu aprenentatge; això sí, el professor o professora garanteix que l'alumne i alumna degusta diferents ments. Com a esperó, per exemple, al costat de les nines dels dinosaures, l'educadora posarà un llibre sobre els dinosaures, per a animar als nens i nenes al fet que ho llegeixin.

Intervenció parental

Els pares i mares són un pilar important en el procés educatiu dels nens i nenes i conscients d'això, participen activament en la pedagogia de la confiança. Una vegada al mes la ikastola organitza un seminari dirigit a ells i elles, amb l'ajuda de Rafael Cristóbal. A més de donar l'oportunitat de conèixer de prop el propi mètode educatiu, en aquestes hores de formació treballen continguts relacionats amb el desenvolupament dels nens i nenes. Però la intervenció dels pares va més enllà d'això: poden ser presents en les hores lectives dels seus fills i filles i, de tant en tant, tenen la responsabilitat d'oferir un seminari als seus alumnes.

En general, el mètode té com a objectiu crear un clima de confiança que transmeti seguretat a l'alumne, amb la finalitat que sigui beneficiós per a la seva educació. Segons Miriam Mujika, psicòloga de la ikastola Aranzadi, “en aquest ambient els alumnes estan contents, contents i amb ganes d'explorar”. De fet, els professors i professores aprofiten aquestes condicions que genera la pedagogia de la confiança, adaptant-se a aquest nou ambient d'ensenyament. És a dir, els alumnes i alumnes estan més motivats i això els porta a aspirar a actuar amb major autonomia, reduint la dependència que puguin tenir del professorat.

Si bé encara és aviat per a valorar els resultats, els treballadors de la ikastola, pares i alumnes estan satisfets amb el mètode. “Està sent una experiència enriquidora. Els professors estan contents i són partidaris de seguir pel mateix camí. També beneficia als pares i mares, que poden participar més profundament en l'educació dels seus fills i filles”, ha subratllat Ane Barruso. A més, els estudis realitzats fins al moment assenyalen que, al marge dels continguts bàsics, els alumnes i alumnes adquireixen coneixements que poden ser útils per a fer front a les exigències socials.

En el treball d'integració social

La pedagogia de la confiança no es limita als murs dels centres, sinó que també té reflex fora d'ells. A poc a poc, la ikastola Aranzadi ha començat a fer passos en aquest camí: enguany la festa de les ikastoles de Guipúscoa que se celebrarà en Bergara tindrà el seu reflex en la festa del Kilometroak. Entre altres coses, la ikastola va posar en marxa el procés Blai-blai per a concretar l'oferta de l'espai (jocs, activitats, material...) per a nens i nenes, amb la finalitat de recollir els suggeriments de l'alumnat d'Educació Infantil i Primària. Així, es tracta d'un espai dissenyat en funció de les aportacions dels nens i nenes.

Es tracta d'un mètode que requereix l'intercanvi entre nens i nenes de diferents edats i per a això s'ofereixen sis espais educatius dedicats a treballar vuit intel·ligències: llenguatge humà, lògica matemàtica, autoconeixement i gestió, visió espacial, naturalesa i música.