Fa uns cinc mesos, l'Audiència Provincial de Guipúscoa, ratificant una sentència de primera instància, va condemnar a tres mesos de presó i 22.000 euros de multa a dos responsables de l'associació ACEE-AU d'Urretxu. “En el judici no trobem cap solució, perquè l'única solució és política”, diu un d'ells, Goio. Segons ens han explicat, es van incorporar al sumari una sèrie de documents que demostren que l'activitat de l'associació és transparent: els estatuts de l'associació, el certificat de registre d'associacions de la CAPV, l'informe que la plantació de cànem en funció de les previsions de consum es realitza sense olor…

“No obstant això, en una sentència de tres pàgines, sense fer cas d'això, es copien literalment els arguments de les últimes sentències condemnatòries dictades pel Tribunal Suprem”, afirma Goio, fet mal per ser considerat traficant. Per això ens han ensenyat el que fan: “Preveure el risc”, segons Gogo. “El cànnabis es dona dins de les mesures. En un supermercat es poden comprar vint litres de rom sense problemes. Aquí demanem la majoria d'edat de 21 anys”. Tenen uns 300 socis i unes 600 plantes. El màxim de consum diari és de dos grams, 720 grams a l'any.

Diuen que des que es va fundar l'associació fa sis anys és evident que el mercat negre ha descendit en Urola Garaia, eliminant així el consum compulsiu entre els seus associats. Des que estan en l'associació, consumeixen quantitats menors, cada vegada més petites a mesura que es va fent més temps en l'associació.

Estan orgullosos de produir les millors llavors de l'Estat espanyol i d'Europa. Segons Goio, la indústria del cànnabis pot ser una indústria local i sostenible: “La planta s'utilitza íntegrament. L'oli de l'essència serveix per a tractar tumors, esclerosi múltiple i epilèpsia infantil”.

“Ens han considerat narcos, però som ‘obrers’ de Mari”

Paguen a la seguretat social. De fet, s'han creat quatre llocs de treball per a atendre la plantació i el repartiment de cànnabis de fins a 300 persones que necessitin 24 hores de vigilància. No aconsegueixen una fortuna extra, però paguen l'impost d'activitats econòmiques, i un dels membres de la junta directiva assegura que “la hisenda pública està contenta amb nosaltres”.

Creuen que el cànnabis és una gran oportunitat i que pot servir per a salvar molts caserius. Es tracta de la localitat d'Eureka, als EUA, on s'estima que unes 20.000 persones conreen cànnabis.

“Després de 60 anys de prohibició demanem que es normalitzi la nostra activitat”. En opinió dels membres de l'ACEE-AU, la solució ha de ser política. Reclamen el desenvolupament d'una Llei d'Addiccions aprovada pel Parlament Basc, perquè consideren que existeix voluntat política de crear en la CAB un model normatiu com el que han desenvolupat a l'Uruguai i en diversos estats dels Estats Units (Califòrnia, Colorado…).

Treballant amb transparència, millor

La Llei d'Addiccions reconeix als clubs socials receptors de cànnabis i va ser recolzada per tots els parlamentaris, excepte els del Partit Popular. A diferència d'altres comunitats de l'Estat, en la CAPV “sembla que es pot aconseguir un model reglat, no obstant això…”, apunten. En qualsevol cas, prefereixen ser transparents sense amagar-se, amb l'esperança que el coneixement els doni el seu reconeixement.

Els dos “obrers” que van ser condemnats no tenien antecedents penals. De fet, en tenir dificultats per a arribar a fi de mes, no han recorregut la sentència, per la qual cosa han demanat al jutge que pugui fer un treball social en lloc de pagar la multa. Desenvolupant el que fins ara han fet. Per exemple, s'està gravant un programa de ràdio sobre prevenció, en el qual s'explica com prendre millor el cànnabis. En el programa parlen dels riscos, “per exemple, de conduir un cotxe després d'haver consumit”.

Responsabilitat pels riscos del cànnabis

Tenen la preocupació de donar a conèixer les conseqüències de l'assumpció del cànnabis, “perquè no és veritat que no sigui perjudicial”. Estudien els riscos sanitaris i jurídics i tracten de difondre el coneixement. A més, cuiden tot el recorregut de les plantes, des de la producció fins al consum, treballant i diferenciant la qualitat del que prenen.

Una de les seves principals preocupacions és que els menors i el cànnabis no es porten bé. “No haurien de caure en el cànnabis”, ens diu Goio, “perquè pot provocar el fracàs escolar i blindar el desenvolupament de la sobirania”. És un tema central dels programes de ràdio. Entre altres accions, el programa està tractant de traslladar als menors d'edat de Zumarraga a la presó de Zaballa.

Igual que l'ACEE-AU, la majoria de les associacions que treballen dins de la federació d'associacions Eusfac i amb una configuració i regulació similars han estat processades en els últims temps. Unes sentències han estat absolutòries i altres condemnatòries, encara que, segons Eusface, els elements de fet són idèntics o molt similars. D'una banda, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc, amb el risc abstracte que el cànnabis s'expandeixi fos de l'associació, va dictar al setembre de l'any passat la primera sentència condemnatòria contra dues associacions de cànnabis de Bizkaia. D'altra banda, el Fiscal General de l'Estat va considerar a les associacions de cànnabis com una nova plaga del segle XXI en una sèrie de circulars; des de llavors, la fiscalia de Guipúscoa ha processat al major nombre d'associacions possibles, “per a avançar en la seva carrera”, segons Gogo.

A més, s'han endurit les acusacions escrites. Recentment, una altra associació, també de Donostia-Sant Sebastià, ha estat acusada de ser organització criminal i està a l'espera de judici. El fiscal ha sol·licitat una sanció de 400.000 euros per a l'acusat d'homicidi. “Et poden destruir la vida, pensa que, per exemple, et poden llevar la custòdia de la teva filla de set anys”.

Volen demostrar que el treball que fan és beneficiós. “En l'associació mai hem tingut altercats, fem una crida acurada als socis, dient que tenim una llarga llista d'espera”. Per a ser soci d'ACEE-AU cal ser de la comarca i el 90% són d'Urretxu. S'estima que representen el 10% dels consumidors de cànnabis de la zona. El nombre màxim de socis conforme a la normativa interna és de 500. En paraules de Gogo, es prenen de debò la regulació. Per exemple, distingeixen totalment el cànnabis d'altres drogues, a diferència del que ocorre en el mercat negre. Els venedors del carrer porten en les seves butxaques haixix, amfetamines o LSD. En la societat només es pot prendre cànnabis.

“Estem pitjor que abans”

Un treballava en una floristeria, altres dues en una empresa de la zona. Des que han deixat els seus llocs de treball en la indústria del cànnabis, han rebut onze premis. “Estem fent història”, diu un en to de broma, “potser aquestes fotos d'ARGIA es consideren com a treballs pioners en el futur”. Creuen que el dret a produir i consumir cànnabis està per arribar, “però han passat onze anys des que comencem a pensar que no quedava més que quatre anys de lluita i ara estem pitjor que al principi”, assenyala un altre membre de la junta directiva.

En el futur, no volen tenir més a veure amb els jutjats. Tenen llicència d'activitat, paguen impostos i han realitzat diversos exàmens per a establir un protocol d'actuació i col·laboració amb la policia. Han impedit que el consum de cànnabis s'estengui fos de la societat, i tota l'olor de les plantes queda dins del pavelló. Això és el que els ha demanat l'Ertzaintza. Si no es fa olor de fora i no es crea l'alarma social, se'ls deixarà en pau.

Segueixen amb aquesta esperança en la seva activitat industrial. Han après a produir un haixix especial anomenat OHO. Exigeix molta destresa, perquè primer cal barrejar el cànnabis amb el gas i és perillós. L'última forma que rep la resina és un haixix característic del color de l'or. Un gram costa 90 euros a Holanda, i aquí es destil·la per deu euros.

Si ho robessin, no ho denunciarien

Ni tan sols els socis saben on està l'horta de l'associació. Els lladres, en la seva majoria, tenen por de ser robats. Totes les nits algú es queda en el pavelló, vigilant la zona de plantació. “Si venen robant, l'única cosa que podem fer és tractar d'evitar el robatori sense cap mena de violència”, diu Goio, “si ens robessin no podríem denunciar-lo”.

I abans d'acomiadar-nos, l'últim missatge és que el cànnabis és més una oportunitat que un problema. “La desinformació converteix el problema”.