Felix Otxoantesana van trucar a la porta de la casa de Mariñela a mitjanit per a traslladar-se al batzoki d'Ondarroa a la recerca de gasoil a Baiona, on li van dir quina era la veritable missió de l'expedició: Aquesta mateixa nit, havien de traspassar els "diners d'Euskadi" a l'altre costat de la frontera per a entrar en un banc segur i finançar les armes. Era el 4 de setembre de 1936, l'endemà els feixistes van acollir Irun.
Quan els militars van donar el cop al juliol, els republicans es van adonar que anaven a tenir problemes per a aconseguir armes. El Govern d'esquerres francès va denegar l'ajuda a Espanya en el marc de la prohibició de venda d'armes acordada pels estats europeus. Així, els dirigents del PNB van començar a buscar una solució i gràcies a la labor culinària d'Eliodoro de la Torre, Antón Irala i Telesforo Montsó, van posar en marxa una operació per a adquirir armes a l'estranger mitjançant lingots d'or, accions i altres valors en la seu del Banc d'Espanya a Bilbao.
La derrota d'Irun va accelerar tot, ja que en pocs dies tota Guipúscoa va quedar en mans dels feixistes. Desconfiats de la trama d'espionatge de Bilbao, van decidir traslladar l'or des d'Ondarroa. Per a això es van emprar en secret i a última hora, amb la intenció de comptar amb una tripulació de confiança. Així van acudir a Mariñela i a Abraham Bedialauneta, entre altres. L'Associació d'Amants de la Història d'Ondarroa ha donat a conèixer els seus testimoniatges en el seu anuari: “Portem els diners del Govern d'Euskadi: cinc caixes d'or”, va relatar Bedialauneta.
Cinc caixes d'or –sis segons uns altres– en dues llanxes motoritzades (Itxaropena, Lauhermano, Germans Bedialauneta, San José, i Sagrada), si són capturades “sense portar-les totes alhora”. En la molla dels carabiners van carregar l'or, però un dels pots es va enfonsar i quatre van arribar finalment a Baiona, portant dues caixes en una d'elles. Allí estaven Montsó i De la Torre, amb el batzoki com a base d'operacions.
En l'anada no van tenir problemes greus –el guardakosta feixista de Getaria els va seguir en va–, però pel que sembla, Montsó es va marejar: “Comença a vomitar i salta a Pasaia”. Es deia que el cap de Bergara havia travessat la frontera per terra, tancant els ponts del Bidasoa. No obstant això, al final van aconseguir ingressar el tresor en el Banc Credit Lyonnais, perquè els agents franquistes, que ja abundaven en el nord, deien que era “diners robats”. En realitat, l'Estatut basc encara no estava aprovat, va ser una decisió presa pel PNB.
En la dècada dels 80, Antón Irala va deixar escrit una carta en la qual Montsó va comprar 5.000 fusells mauser i sis milions de cartutxos a Txecoslovàquia, portats des del port d'Hamburg a a el País Basc sota la direcció del marí abertzale Lezo Urreiztieta, poc després de conformar el Govern Basc: “Van arribar a temps i van ser decisius per a parar l'ofensiva franquista en Elgeta”.
Però no per a desfer-se de les tropes d'Ondarroa Mola. Van tornar a temps els vaixells i mariners d'Ondarroa que van transportar or al seu poble? Van deixar el carregament en la zona de Baiona i van tornar a tota velocitat, no sense perill. El Lauanaia va fugir per a evitar que l'Almirall Cervera, un cuirassat militar gegant, fos capturat, i el germà Bedialauneta va ser tirotejat per avions feixistes. Van arribar fora de perill, però encara estava en mans dels republicans en Ondarroa. Tots ells mereixen, com diu Irala, “una memòria especial i una pensió”.
Urriaren 1ean Ondarroan ospatuko dugun Argia Egunean aukera izango dugu bertatik bertara ezagutzeko txalupetan garraiaturiko urrearen historiaren eta 1936ko gerrako beste pasarte batzuen eszenatokiak.
Ondarroako Historia Zaleak elkartearen partaidetzarekin Saturraranera joan-etorria egingo dugu eta bidean hainbat geldialdi izango ditugu. Besteak beste, frankistek kartzela bihurtutako leku berean arnastu eta ezagutuko dugu emakume presoek bizi izandakoa. Gurutzatuko dugu Molaren tropak sartu zirenean zutik geratutako zubi bakarretakoa, eta ikusiko dugu zer ibilbide egin zuten senideak “etsaiaren zelaigunean” zituztelako 1937ko otsailean Ondarroatik eta beste hainbat herritatik egotzitako emakume eta haur errepublikarrek.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]