Un cèlebre filòsof va dir: “El futur no és el que va ser avui”. Una frase profunda per a entendre la incapacitat que ha mostrat l'esquerra sobiranista per a dur a terme els canvis. En el nostre cas, durant molt de temps, s'ha pensat que el canvi polític s'anava a donar en un moment, negociat i seguit, vaig donar-dona. La realitat és crua, estem on estem. Per tant, l'esquerra, secundada per múltiples crisis, ha de repensar els reptes davant el seu mirall, abans d'afrontar els reptes de cara a l'exterior amb garanties transformadores.
Dèiem “reforma o ruptura”. Però el futur no ha estat el que pensàvem llavors. El que volem no vindrà d'una ruptura sobtada, sinó de processos soci-polítics eficaços en els quals s'estan duent a terme les reformes pas a pas. Els canvis necessiten una transició i les transicions unes condicions favorables. Estem parlant d'un continuum en el qual mai partim de zero. Ha costat apropiar-se d'això, deixant d'una vegada per sempre les inèrcies del passat. Però aquí estem prenent el pols al futur. En això consisteix la nova cultura política, en l'obertura mental. La política, per a ser efectiva, ha de ser completa, soci-política. I la pragmàtica, que passa, cada vegada, per la qual cosa està en el lloc, això sí, en la direcció clara.
Però vagi amb compte! Són dos pragmatismes molt diferents. El d'alguns, limitat i limitador, que posa la sobirania d'aquí a l'espera del que pugui succeir en el sud, gestor d'inèrcia en la gestió… inamovible, a l'espera del possible unilateral, creient. L'agulla del Sud és la que guia la seva política per a vanar-se de la situació al Sud. Política 0.0, sense vocació de materialitzar en l'àmbit polític la innovació que s'està duent a terme. Sota el lema “Experiència, no experimento”.
El pragmatisme dels altres és transformador, inevitablement al mateix temps en la sobirania i en la soci-economia, on la transformació té el seu origen en les transicions cap a l'objectiu, ara més lenta però sempre eficaç, a través d'acords amplis, en la visió estratègica, utilitzant la direcció per a aprendre. Perquè el futur que necessitem sigui demà. Una brúixola a la mà perquè Euskal Herria prengui a curt termini els països que estan en el nord, i els que vinguin després. Política 4.0, impregnada d'una nova cultura. Experimentant també en governança.
El que recull el document Denon Herria són mesures que poden començar a materialitzar-se avui i aquí, amb l'aportació d'experimentats en altres llocs. Des del camí de la política 4.0, per a generar transicions en la sobirania social, ampliant els àmbits de la política, sense quedar-se a l'espera dels externs. Innobatuz d'una vegada la cultura política!