Com heu vist la campanya?
Estitxu Garai: La campanya se m'ha fet molt curta, amb l'estiu i les eleccions anticipades, a penes hi ha hagut campanya prèvia. Ha estat molt difícil desmarcar-se de l'agenda espanyola i quan s'ha posat en marxa la campanya, ha començat a parlar dels temes d'aquí.

Asier Etxenike: Tot l'embolic del Congrés dels Diputats s'ha allargat durant un any, ara es canvia el marc i la gent haurà de tornar a col·locar-se en el termini més curt. Això és nou. Es parla del vot dual –canvi de vot en funció del tipus d'elecció–, que està arribant a Euskal Herria el que ha estat habitual a Catalunya. També ens han donat menys marge per a aquesta dualitat. Els efectes estan per veure.

La gent s'està cansant de les eleccions o ens alegrem que hi hagi preguntes?
A. Etxenike: La gent està cansada, sobretot d'haver d'estar un any parlant del mateix en l'Estat espanyol: si hi haurà president o no. No obstant això, quan cal prendre decisions, la gent sent aquesta necessitat democràtica. Les idees com “Si jo no vaig, aniran uns altres” cobren força i al final moltes persones votaran la millor de totes les opcions dolentes.

R. Garai: En la CAB, molts ni tan sols saben que són eleccions, sobretot entre els més joves. Sembla que parlem molt de política, però després, en quina mesura no és gent d'un àmbit molt concret? No estan els interessos en un altre lloc? No sé si s'ha aconseguit separar les eleccions, fer veure que el que es votarà ara és una altra cosa. Les dades de l'abstenció seran molt importants.

Les enquestes tenen una gran influència en la campanya i s'utilitzen com a armes. Últimament, alguns pronòstics molt erronis d'enquestes han generat desconfiança en molts.
A. Etxenike: Una cosa són les enquestes, una altra les estimacions i una altra la que es publica. Les estimacions no són científiques En les enquestes electorals molta gent no et diu la veritat o no et vol contestar. Té una gran dificultat i la interpretació de cadascun d'ells té un gran pes.

El que es publica és una construcció social i té una gran força. Després de les últimes eleccions europees vam estar dos anys sense eleccions, en aquest període se li donava un auge tremend a Podem i tots el prenem per cert, en un pla o un altre. Més tard va quedar clar que hi havia un gran salt a la realitat des de la seva publicació. Més enllà de la manipulació que pugui tenir una estimació puntual, encara que ho faci amb tota honestedat, mai pot assegurar que això sigui realment així. Jo preferiria fer aquest tipus d'enquestes cada tres mesos per a veure les tendències, que són les més importants.

R. Garai: Les enquestes són avui dia armes polítiques. Gràcies a les enquestes, entre altres coses, s'ha interioritzat l'existència d'aquest vot dual. El que fa tres mesos es posava en dubte en tots els debats polítics, ara ja ho tenim interioritzat. No és casualitat que les enquestes es multiplicen. Sobre el treball de cuina que tenen les enquestes, hi ha un gran desconeixement del que els sociòlegs fan darrere.

Un altre dels pilars de les campanyes són els mitjans de comunicació. Com heu vist la seva actitud, i especialment la dels mitjans de comunicació públics?
R. Garai: No seria just atribuir als mitjans totes les coses dolentes, però el panorama mediàtic té una gran influència en la societat basca. No hi ha més que veure les audiències dels mitjans de comunicació a Espanya. D'aquí han sorgit els referents d'esquerra. En alguns sectors amb l'esquema “televisió = manipulació” ja s'estan interioritzant alguns missatges sense filtre.

Els mitjans de comunicació públics haurien de vetllar especialment per la diversitat en tots els debats polítics, tractar de ser mirall de la societat quant a número i naturalesa dels opinantes. Hi ha paranys, per descomptat, i en els perfils dels periodistes, per exemple, hi ha un gran desequilibri.

Augmenta la presència de les dones en la campanya. Aspecte o assoliment?
R. Garai: És la conseqüència de la lluita feminista. Encara que hi ha molt per fer, afortunadament en aquest país el feminisme està agafant cada vegada més centralitat i això també afecta als partits polítics. Tanmateix, els principals referents de la majoria dels partits polítics són els homes. No hi ha més que veure els cartells del PNB de les eleccions per a adonar-se d'això.

A. Etxenike: Pel desig de guanyar el vot femení, per la voluntat de crear noves referències o perquè creuen en el feminisme, en tot cas, és l'assoliment de la lluita feminista. No obstant això, la vida real dels partits no és la que es veu en els cartells. Si s'analitzen les responsabilitats polítiques, les consultores i altres, els desequilibris en els partits són majors que en la resta de les estructures socials.

Les conseqüències del conflicte i les qüestions relacionades amb la identitat semblen haver perdut presència en la campanya en benefici del treball o la justícia social.
A. Etxenike: Etiquetar i classificar és complicat. Per tant, sembla que hi ha un xoc entre les qüestions identitàries i les socials. Al meu entendre, aquesta dicotomia és en gran manera falsa. Entre altres raons, perquè el major moviment d'esquerres a Euskal Herria és identitari i tindrà força en aquestes eleccions.

La crisi i el neoliberalisme han portat un nou cicle polític en el qual els temes relacionats amb la sobirania han guanyat pes. El debat se situa en termes democràtics, però subjeu en elements identitaris, culturals, lingüístics, nacionals i d'una altra índole. Hi ha una certa confiança que en si mateixos van pel bon camí, esperant que les coses millorin sense fer res. La recuperació de la llengua és l'exemple més significatiu i, per tant, en aquests temes es visibilitza menys el conflicte. Aquí hi ha confusió i desorientació, però no és perquè aquests temes tinguin un pes menor.

R. Garai: Val amb Asier. Seria un error, per part dels partits abertzales, perdre l'eix identitari. Plantejar el discurs en termes democràtics és raonable i que la gent vegi que el dret a decidir pot portar als bascos a viure millor, però això no vol dir que calgui deixar de costat les reivindicacions fonamentals de la naturalesa, la llengua o la cultura autòctona. Veig que hi ha temptacions per a allunyar el discurs. A Euskal Herria, per exemple, ser d'esquerres o revolucionari i euskaltzale s'uneix per complet.
Quin pes té la concepció “En la CAPV estem millor que a Espanya”?

A. Etxenike: Aquesta comparació és l'indicador de l'absència d'estructura d'Estat. Les dades econòmiques ens situen en aquest marc, desagregats per comunitats dins d'Espanya. A pesar que els que estan en la gestió no volen subratllar-ho, venen per si sols. Ens movem contínuament en aquest marc. Això té un punt d'autocomplaença per a nosaltres. Diuen que estem millor que els altres, dona tranquil·litat i disminueix la passió per la lluita. Aquí els que tenen poder ho gestionen molt bé. Podem i EH Bildu han intentat atacar aquesta idea i el PNB ha començat a comparar-la amb la mitjana europea. Això tampoc té molt sentit, ja que caldria comparar-ho amb els estats concrets. Les dades tenen un pes comunicatiu molt alt i els polítics utilitzen només les dades que els agraden.

R. Garai: En comparació amb Espanya, les dades són positives. No obstant això, en comparació amb altres països europeus, estem per sota. Aquí hi ha un parany. Des d'un punt de vista independentista té potencial en el social. És a dir, aquí les coses es poden fer d'una altra manera i avui dia no es fan perquè una estructura d'Estat ho impedeix. Aquestes comparacions tenen una força discursiva. Una altra cosa és que el nostre únic referent sigui Espanya. Això em sembla perjudicial.

En Araba i Guipúscoa la lleialtat entre els partits és major, però en Bizkaia, malgrat la victòria de Podem en les anteriors eleccions, sembla que el PNB guanyarà amb folgança.
A. Etxenike: Et respondré amb el que un president del PNB em va dir una vegada: El PNB és un gestor molt bo des del punt de vista dels serveis. I el ciutadà s'ha acostumat a demanar això a l'administració. Mentre ho facis bé seràs aquí. El PNB té la capacitat de calmar els focus sense fer un gran mal comunicatiu, i a això responen els bons resultats de Bizkaia. No sorgeixen conflictes, la majoria aposta pel statu quo, l'estabilitat i la tranquil·litat. Com en altres països hi ha hagut alternances, els possibles canvis no generen aquesta por i, a més, hi ha més possibilitats que sorgeixin conflictes i desgast. En Bizkaia no hi ha problema a votar a Podem perquè es decidia una altra cosa, però en les eleccions d'aquí molts votaran al PNB.

R. Garai: El PNB sap parlar molt bé als seus potencials votants. Les idees de gestió i estabilitat estan molt esteses. L'estabilitat es projecta en les organitzacions com una cosa positiva. Diu que el PNB el gestiona bé, com l'antítesi d'Espanya. El repte per a tots els que volen proposar Alternatiba és demostrar que aquí també hi ha grans injustícies i que el seu representant en les institucions és el PNB, la seva forma de gestió. Aquí podria estar la clau per a connectar amb la gent en Bizkaia i en els grans nuclis urbans.

La il·lusió pel canvi que Podem va crear en l'Estat espanyol sembla que decaurà. Com actuarà aquí?
R. Garai: El lema d'EH Bildu “aquí sí que” el representava, que a Espanya no es pot produir cap canvi, i aquí sí. Una desil·lusió que influirà en aquestes eleccions. El fenomen de Podem ha d'analitzar-se en paràmetres de marca. La tendència en política és generalitzada: les decisions no es prenen tant a la vista dels missatges, sinó a través de les sensacions generals. Això de Podem ha tingut una gran influència. Crec que han arribat desgastats. Amb l'excepció de l'arribada de Pablo Iglesias, molt poques persones han participat en els actes de la campanya electoral de Podem Euskadi.

A. Etxenike: Moltes coses han fet algun Podem. Ha estat un vot molt emocional. Passem tot el dia enfadats, cansats de treballar... per això el futbol té èxit, perquè de tant en tant et fa sentir vencedor. En política això també funciona molt i era fàcil alinear-se amb Podem. A més, en les eleccions espanyoles es va difondre la possibilitat que el pp es quedés sense el pàg. En les eleccions autonòmiques basques, no obstant això, entren altres claus: no cal llevar-li el PP i també ha caigut emocionalment pels resultats de Podem en altres països. A més, no han encertat amb el candidat. A PILI Zabala ho han triat perquè el seu objectiu era captar un gran nombre de vots de l'esquerra abertzale, però jo crec que no ha funcionat. Caldrà veure si són capaços de mobilitzar un altre tipus de vots, menys polititzats o més humanistes. Ara es mostrarà quina és la base de Podem en gran manera. Jo crec que s'ha tocat el sostre, sobretot en la CAB.

És possible el pacte entre EH Bildu i Podem? Aconseguiran ser més que el PNB i el PSE-EE?
R. Garai: Crec que s'ha perdut una oportunitat. Han perdut l'oportunitat de treballar discursivament més que EH Bildu i Podem, PNB i PSE-EE. Portar aquesta possibilitat a un costat em sembla una habilitat del PNB. Ficar a Podem i EH Bildu en la baralla i deixar orfes als altres àmbits és un error. És una pena que no estiguem en campanya, que es pugui donar un canvi de govern més present. Podia il·lusionar-se. Sovint veig a Podem com un instrument de l'Estat, una eina per a mirar a Catalunya i a Euskal Herria, una alternativa amable a la fam sobiranista i independentista.

A. Etxenike: A Navarra el canvi a penes es va produir i en gran manera perquè els navarresos van posar el canvi damunt de la taula, però aquí el veig impossible. No és perquè EH Bildu no vulgui, és perquè estan gestionant això d'aquí des de Madrid, és molt difícil. Com imaginarà la sortida del PNB de la meitat, sense fer res amb EH Bildu? Crec que per a Podem d'aquí ha estat una oportunitat perduda.

R. Garai: Iker Casanova ja va dir en la televisió que EH Bildu assumirà la centralitat en el Parlament Basc. D'una banda, comparteix projecte de país amb el PNB, i per un altre, l'eix social d'esquerra amb Podem i en alguns temes amb el PSE-EE. En aquesta legislatura s'han aconseguit també alguns acords. Seria interessant veure com canviarà la posició del PNB si els resultats anessin més ajustats. L'estabilitat que hi ha avui dia és bona per al PNB.

Fa dues legislatures, el PSE-EE i el pp li “van arrabassar” al PNB el Govern de Vitòria-Gasteiz. Ara sembla que seran les principals crosses del PNB.
A. Etxenike: El PNB i el PSE-EE no aconseguiran la majoria absoluta en el Congrés, una situació que fins ara no s'havia conegut en cap moment. Governaran en minoria i davant tindran un bon nombre de parlamentaris en la posició contrària. No un partit, sinó la segona i la tercera força. El PNB és bo a adaptar-se a les noves circumstàncies i desconeix la posició que adoptarà Podem en el futur. No sabem si serà el substitut del PSE-EE o si donarà prioritat a altres polítiques.

El panorama canviarà molt. Es crearan noves oportunitats. Que el PNB faci un pacte d'estabilitat amb el PSE-EE i el pp, enfront d'EH Bildu i Podem, és molt diferent.

És possible la col·laboració entre el PNB i el pp?
A. Etxenike: Avui dia jo no veig al PP fent costat al PNB, perquè estan immersos en polítiques de centralització. En la sessió d'investidura de Rajoy no s'ha buscat el suport del PNB a la investidura perquè va ocórrer el que va ocórrer en la mesa del Senat. El PP centralitzarà l'Estat, a una reorganització, a reconèixer la menor competència, per la qual cosa veig difícil fer costat al PNB. No veig en aquesta relació estabilitat.

R. Garai: Fins i tot en situacions que semblaven impossibles, els hem vist resoldre's els uns als altres. El PNB i el pp han trobat la forma que els acords es plasmin a gust dels dos. No podem pensar com si res hagués ocorregut en les últimes dècades.

A. Etxenike: Jo no dic que el PNB no tingui capacitat ni ganes, sinó que el pp no els donarà l'oportunitat de fer-ho. Al pp li va bé, el bipartidisme ha llevat les alternatives de la meitat i, igual que amb la corona, han canviat i segueixen endavant.