Es preveu que l'ampliació del Primer Tram del Canal de Navarra estigui finalitzada. Com va?
Existeixen dos ramals, el del riu Ega i el de l'Arga. El d'Ega és el que més està endarrerit. Abans que nosaltres arribéssim al Govern va haver-hi moments de tensió amb alguns ajuntaments, com Lerín. El d'allí va acabar amb una consulta popular i van decidir que no utilitzarien l'aigua del canal navarrès per a renovar el seu tradicional sistema de reg. Encara no ens ha respost oficialment Cárcar, però sembla que no participarà en el Canal de Navarra.Amb les previsions actuals, l'inici del reg en el tram de l'Arga seria a l'abril de 2018 i el d'Ega al setembre de 2019.
La Segona Part del Canal de Navarra és aquí, encara sense iniciar-se. Abans que es decidís res, el nou Govern de Navarra ja havia encarregat un estudi per a l'any 2016. Què està analitzant detalladament?
El projecte que tenim és absolutament deficitari, per la qual cosa és la nostra obligació realitzar un projecte equilibrat que sigui assumible per la ciutadania i per les butxaques del govern. Mai hi ha hagut un projecte concret de la Segona Part, però en qualsevol cas, aquell que s'ha parlat, que s'aniria a l'aire lliure, un sifó a l'Ebre i un altre en el riu Aragó… aquest projecte ja està descartat. Ara cal veure què es pot afegir a tot el que s'ha fet fins ara per a treure-li el màxim rendiment.
Estem analitzant noves comunitats de regants, la capacitat d'aigua de les comunitats, l'estructura dels propietaris, la figura del regant, els costos d'aigua, les alternatives de reg… Una vegada que tenim aquest mapa de necessitats, demandes i alternatives, i tenint en compte que el futur usuari aporta molts diners, la decisió ha de prendre's per consens. El llit del Canal de Navarra serà un dels punts forts d'aquestes decisions, encara que no serà l'únic. Per a desembre volem tenir aquesta foto i en 2017 es realitzarà un procés participatiu per a aconseguir aquest consens.
L'embassament d'Itoiz i la part social que ha estat en contra del canal de Navarra fa temps que reclama una anàlisi general del que ha portat aquesta parella. Això també es farà?
Ara estem amb el que tenim sobre la taula, intentant corregir molts d'aquests errors que té el projecte vell, però el que farem tindrà en compte l'anàlisi econòmica, social i mediambiental. Les formes també canviaran, no volem fer-ho abans de ficar els tubs i després preguntar. Fins ara també s'han realitzat estudis econòmics, però no realistes, que es vestien la voluntat de l'anterior Govern. En Lerín, per exemple, jo els vaig dir clarament que no faria estudis de rendibilitat, ells saben de la rendibilitat del reg. Nosaltres els direm el que realment costa el sistema de reg, sense vendre cap altre somni.
Quant a les parcel·les, un informe de la Cambra de Comptos de 2015 assenyala que les agregacions de parcel·les han suposat una disminució del 17% en les propietats i que han passat de 19.034 a 5.620. Què ha suposat?
Des del punt de vista de l'explotació, la recollida de terres és bona en l'habitual, no sols amb el Canal de Navarra, sinó que és un avantatge en qualsevol cultiu de reg. No és el mateix regar quan set o totes les parcel·les d'un propietari són comuns en diversos llocs.
Altres dades d'aquest informe: “Han passat de 3 a 48 productes, el valor de la producció passa de 17,8 a 68,1 milions, la rendibilitat passa de 3 a 18…”. Això significa que amb el canal es pot fer un gran salt cap a l'agricultura?
[Nega fermament amb el cap] No és així. La Cambra de Comptos només ha tingut fonts d'INTIA i –no sé si està bé que jo digui això– aquesta empresa ha estat una eina de propaganda del projecte. Tot això forma part de l'antiga manera de vendre el projecte. Hi ha una part de raó en tot el que s'esmenta, però crec que és exagerat. Per exemple, en els dos últims anys el valor del blat de moro ha passat de 230 euros/t a 180 euros/t. Qualsevol productor sap que aquests 180 euros, ja sigui en el canal de Navarra o en qualsevol altre lloc, estan en el límit de rendibilitat. Les del Canal de Navarra són un sistema de reg car i amb ordi, per exemple, no es pot donar la volta a aquesta, ni tan sols traient 6 tones per hectàrea, la qual cosa suposa una collita enorme. Ningú pot pensar que en agricultura extensiva es previngui la inversió amb un sol producte, tret que tingui un gran nombre de terres. Cal donar al sector una visió diferent, enfocada a productes d'alt valor afegit.
Sobre la taula hi ha diverses alternatives de la Segona Part. Primer haureu de veure les dades del vostre examen, però té el departament una posició prèvia?
Conservaré tota la meva opinió, però li citaré alguns criteris. En aquesta Segona Part l'aigua és necessària per als pobles i cal corregir algunes situacions en l'agricultura regada tradicional. El canal de Navarra ha estat un obstacle per a les reparacions i alternatives que es necessitaven a la Ribera en les necessitats d'aigua dels pobles. Durant anys s'ha enviat un missatge erroni a la societat navarresa sol·licitant aigua per a la Ribera. L'Ebre creua de costat la Ribera, aquí estan els canals de Tauste, El Firal, Lodosa i les Bardenas, els rierols Queiles i Alhama, l'embassament de Val… bo, estem envoltats d'or. En definitiva, tota aquesta anàlisi que estem fent ara haurà de servir per a fixar l'estratègia que hem de dur a terme a Navarra sobre el cultiu de reg i l'aigua.
Però la Ribera usarà l'aigua del pantà d'Itoiz o no la necessita?
És obligació de l'Administració optimitzar al màxim la capacitat d'aigua d'Itoiz. Perquè no sigui deficitari, és necessari ampliar el seu ús d'aigua i no falten les demandes dels usuaris. Però el que es faci haurà de ser rendible tant per a l'administració com per a l'usuari, caldrà actuar amb això.
Ekainean jakinaraziko du Nafarroako Gobernuak Nafarroako ubidearen jarraipenak zein ibilbide eta hektarea kopuru izanen dituen. Orain kaleratutako bi txostenek 9.000 eta 10.000 hektarea inguru aurreikusi dituzten arren, nekazariekin kontrastatuko dute.
Ez da egingo Nafarroako ubidearen Bigarren Zatia (71 km, Pitillas-Ablitas), ez behintzat hasierako proiektuak aurreikusten zuen gisan, aire librean, Ebro eta Aragoi ibaik gainditzeko sifoi erraldoiak eginez eta ezaugarri konplexu haiekin.
1996ko apirilaren 6an Itoitzekin Elkartasuna taldeko zortzi kidek urtegiko obren kableak moztu eta presaren eraikuntza hainbat hilabetez gerarazi zuten. 20 urteren ondoren zero gunera itzuli gara.
Leringo herritarrek, lurren jabe diren heinean, Nafarroako Ubideko ura baliatzeari uko egin eta ureztatze sistema tradizionalarekin jarraitzea erabaki dute galdeketa lotesle bidez. Bozka eman duen herritarren %61 agertu dira aldaketaren kontra, "uraren pribatizazioa"... [+]
Nafarroako ubidearen bidez hegoaldeko lur ureztatuak gehitu nahi zituen Yolanda Barcina buru duen gobernuak. Ez dira ordea helburua lortzen ari, eta horren ordez atzo Mendinuetan 1.125 biztanlerengana edateko ura eramateko hartunea inauguratu zuten, Gara egunkariak ekarri... [+]