Assumpte: Feeling high on Hermannplatz. Qui és el que se sent en els cels com sota la influència d'una droga en Hermannplatz? I per què viu la fluixejada? Sense identificar al remitent del missatge, el títol ha estat suficient per a fer clic en el vídeo. Hermannplatz, situat en el límit de dos barris que la gentrificació ja ha creuat, en un racó amb la seva marca Karstadt, l'edifici d'un d'aquests grans magatzems. Sobre el vídeo es llegeix la frase “What if you were celebrated just for being you?”. Sé elogiat pel que ets, només, sense necessitat de més. “What if... “. Què li sembla? Li ho pot imaginar?
Quan va parar el trànsit i el semàfor es va posar verd, la dona, asseguda llegint el periòdic, els nois que jugaven amb una pilota... sortien de l'amagatall de les aparences i corrien a la carretera. Els dos costats de la zebra són suficients per a omplir-la i els que travessen el camí comencen a aplaudir i a vibrar. Com els que animen als ciclistes del Tour. Són significatives les reaccions per als vianants que rep amb sorpresa. Hi ha esportistes que, imitant la mímica dels guanyadors, reben els braços i aconsegueixen gaudir del moment de manera autèntica. O els que, després de fer un gest, baixen la vista o es dirigeixen al cel amb un riure nerviós. Hi ha un sentiment de grandesa que juga amb la mà acomiadant-se com el farien les persones del món del cinema o els reis. El que es cobreix la boca de vergonya amb la mà. La que manté ferm la seva trajectòria fins llavors, perquè tot això no va amb ell. Em vaig posar a pensar com reaccionaria. Com m'agradaria reaccionar. Fins a quin punt necessitem aquest tipus de moments en la nostra vida, i clar que la majoria no els tenim. El vídeo acaba amb la frase “Everyone is a hero”, assenyalant l'heroïcitat de cadascun de nosaltres.
Després he llegit la cita que contextualitza aquest senzill “flahmob”: “El nostre objectiu ha de ser”, diu un professor en el Setmanari Der Spiegel, “fer possible una vida reeixida; i no complicar les vides amb males notes, amb mal humor”. En un article que polemitza sobre l'educació a l'escola, prenent el principi de curs com una ocasió, diu que els nens i les nenes són massa petits a l'escola, perquè els professors i professores treuen amb ells la seva frustració. Em va venir al capdavant el protagonista d'un llibre infantil. Anada ha arribat tard un dels primers dies per salvar a quinze cucs en el camí a l'escola. La nena se sent orgullosa, però el professor li reprèn per l'error i li mana a casa amb una nota perquè els seus pares la signin.
Entre els clàssics de la literatura infantil hi ha un nen que viu només amb el seu pare. En l'original es diu Alfons Aberg, però en cada idioma traduït té un nom diferent, i en basc no. La nit anterior al fet que sigui el seu primer dia de classe, quan no pot dormir, el seu pare li diu que es tranquil·litzi, que no ha de tenir por, que els altres nens estan tan nerviosos com ell. Aquest primer dia, torna a casa dient que el professor els ha comptat un secret: que ell també ha estat sense poder dormir. El professorat ha fet alguna cosa que no sol permetre's a si mateix: Mostrar feblesa. I, de pas, ha fet riure als nens i ha guanyat la seva confiança.
El mateix que el que crea un ambient o un altre, el viu. No hi ha més que veure el bé que li ho estan passant els que aclamen el pas del zebra.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]