argia.eus
INPRIMATU
Paradisos secrets
Mikel Zurbano 2016ko uztailaren 27a

La polèmica entorn de la filtració dels papers de Panamà ha reavivat la incertesa sobre els impostos dels paradisos fiscals. El concepte de paradisos fiscals és erroni, ja que incideixen en una única característica dels territoris que en si mateixos són “jurisdiccions secretes”. I és que, més enllà dels beneficis fiscals i de protecció que ofereixen als no residents en aquests territoris, aquests llocs ofereixen bonificacions a la banca secreta i a la desregulació financera. No obstant això, cada territori té les seves característiques diferencials. Per exemple, l'organització Tax Justice Network (TJN) va classificar en 2015 a 90 jurisdiccions segons el seu grau de secretisme i en primera línia de la llista es trobaven Suïssa, Hong Kong, els EUA, Singapur i illes Caiman. D'altra banda, entre els principals centres financers que compten amb inversions gegants per impostos, a més de Suïssa, Holanda o Luxemburg, es troba la City de Londres. La Citya té ramificacions al Carib, en el Pacífic, al Canal de la Mànega o a Gibraltar.

Fa dos mesos es va posar de manifest la facilitat amb la qual Panamà ha creat i assumit offshore per part de la comunitat extraterritorial. L'activitat d'aquestes associacions sol realitzar-se fora de la jurisdicció en la qual tenen registre i en la qual s'oculten els veritables propietaris i orígens dels grans rics, empreses transnacionals, bancs o fons d'inversió. Des de la seva creació, aquestes societats fantasmes operen des de qualsevol punt de protecció fiscal; i les societats que apareixen en els papers de Panamà han utilitzat més d'una trentena de corrents jurisdiccionals –la majoria estan inscrites a les Illes Virjin Britàniques–. No obstant això, Panamà no és l'únic en aquesta activitat: En Delawa, principal protecció fiscal per a les empreses de l'IBEX-35, existeixen també nombroses associacions offshore en Nevada o en altres estats dels EUA. Els papers de Panamà han donat a conèixer que alguns bancs importants que operen a Europa creen societats fictícies per mediació de l'oficina Mossack Fonseca, sempre que les seves capitals estiguin establerts en aquestes corretges jurisdiccionals per a evitar la hisenda pública.

Fa dos mesos es va posar de manifest la facilitat amb la qual Panamà ha creat i assumit offshore per part de la comunitat extraterritorial. L'activitat d'aquestes associacions sol realitzar-se fora de la jurisdicció en la qual tenen registre i en la qual s'oculten els veritables propietaris i orígens dels grans rics, empreses transnacionals, bancs o fons d'inversió

Així mateix, en 2014 es va produir la filtració de Luxleaks: veure article de Pello Zubiria en el número 2516 d'ARGIA; 17/07/2016. Amb això descobrim que el Govern de Luxemburg portava anys negociant amb un gran nombre d'empreses transnacionals, com Fiat o Amazon, el reconeixement dels seus beneficis al país a canvi dels impostos mínims. En aquesta època, Juncker era el primer ministre i ministre de Finances de Luxemburg, i quan va ser elegit president de la Comissió Europea era perfectament conegut. Posteriorment, hem sabut que aquest tipus de pràctiques fiscals prèvies s'han donat també en altres països, com Irlanda amb Apple o Holanda amb Starbucks. Segons els càlculs de la Comissió Europea, el frau fiscal de les grans empreses rondarà entre els 50 i els 70 mil milions d'euros a l'any. Les últimes estimacions de TJN indiquen que la quantitat que s'ocultava en les fosques jurisdiccions en 2014 oscil·lava entre el 31% i el 44% del PIB mundial i entre el 10% i el 14% del total d'actius financers del món. Per tant, els Refugis Fiscals són l'instrument fonamental de finançament i desregulació del món que està en l'origen de la crisi actual, símbol de l'ultraliberalisme.

Els paradisos fiscals no són espais independents del sistema financer global, per contra, encara que siguin forats negres del sistema, són essencials per al seu manteniment. Són pilars d'una xarxa financera global, amb connexions fermes amb les entitats financeres i el poder econòmic global. Per això no existeix una voluntat política real d'eliminar els paradisos fiscals prioritzant l'interès general.