Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Els països d'Amèrica Llatina haurien d'acollir als refugiats de Síria"

  • Belski, que ha cursat estudis de Dret i postgrau en Drets Humans en les universitats de Gran Bretanya, Xile i l'Argentina, acaba de complir quatre anys i mig com a director d'aquesta ONG. En avaluar l'actuació del Govern de Kirchner i en preguntar per les intencions de Macri, la resposta no ha hagut de pensar-la dues vegades.
Mariela Belski, Amnesty Internationalek Buenos Airesen duen egoitzan.
Mariela Belski, Amnesty Internationalek Buenos Airesen duen egoitzan.

Quins són els drets humans que avui dia estan en perill a l'Argentina?

L'anterior govern ha donat més prioritat que l'actual als drets humans, possibilitant polítiques relatives sobretot a la veritat, la justícia i la memòria o judicis d'assumptes relacionats amb la dictadura. Amb l'objectiu d'equilibrar la bretxa entre les classes socials, va posar en marxa diverses subvencions, si bé encara queda molt per fer en el tema dels drets humans. El Govern de Macri no té entre els seus principals reptes la qüestió dels drets humans, per la qual cosa nosaltres hem de continuar treballant.

Intervenim en molts àmbits: memòria històrica, avortament, violència masclista, llibertat d'expressió, situació penitenciària o comunitats indígenes. També mirem al món i, per exemple, creiem que el cas dels refugiats que estan arribant a Europa és el nostre. Els països d'Amèrica Llatina haurien de mostrar la seva solidaritat i acollir als refugiats que estan a Síria. Creiem que l'Argentina està preparada per a acollir als refugiats, compleix amb tots els requisits. Es tracta d'un repte a desenvolupar amb caràcter prioritari en Mercosur. Així mateix, advoquem per la querella argentina contra el franquisme perquè el jutge Servini dugui a terme la seva labor.

Quin paper juguen les comunitats indígenes en la república argentina i quines són les amenaces?

Segons un estudi realitzat per la nostra ONG, en les prop de 70 comunitats indígenes que existeixen en tot el país hi ha 143 conflictes en vigor. Empreses privades i multinacionals expropian terres als indígenes i, com és lògic, les comunitats protesten contra això. Però com els indígenes tenen poca força, el poder criminalitza les protestes. Així mateix, l'accés d'aquests col·lectius al proveïment d'aigua, al sistema educatiu o a la xarxa sanitària és molt escàs. El Govern ha dit que el tema dels indígenes serà una prioritat del seu govern, però recentment hem estat testimonis de les negociacions de Macri amb les grans empreses mineres i això no ens dona cap esperança.

Demanen la posada en llibertat de l'activista Milagros Sala, detinguda i empresonada a la província de Jujui, en el nord de l'Argentina.

El cas és complicat. D'una banda, és un conegut activista pels drets humans dels indígenes i, per un altre, està acusat d'un cas de corrupció. L'anterior govern, suposadament per a canalitzar a algunes cooperatives, no va gestionar bé algunes de les subvencions concedides. La Sala Milagros, amb un gran poder a la província de Jujui, ha nomenat un governador del partit de Macri en aquesta província després de les eleccions. La Sala Milagros va sol·licitar al nou governador una reunió per a parlar de les seves noves polítiques i aquest li va negar la reunió, per la qual cosa es va organitzar una protesta en la plaça Major. Durant aquesta concentració, la Sala va ser detinguda i empresonada. L'arrestat ha estat empresonat per protesta, no pel presumpte cas de corrupció, ja que no hi ha cap sentència sobre aquest tema.

És inacceptable castigar la llibertat d'expressió o el dret d'associació i ficar a algú en la presó. És inconstitucional i hem de denunciar que Milagros Sala és un pres polític. Hem demanat a l'ONU que intervingui directament en aquest cas.

A l'Argentina, cada 30 hores la violència masclista mata a una dona. Com afrontar-ho?

Kirchner no va abordar aquest tema com devia i els feminicidis haurien de ser la principal prioritat del nou govern. Per a començar, es necessita una llei per a obtenir informació oficial, ja que no hi ha estadístiques oficials disponibles per a saber quantes dones assassinen cada any a l'Argentina i què hi ha darrere dels assassinats. El recompte actual el fa l'ONG La casa de la trobada, mentre que el govern no el fa.

La llei argentina permet l'avortament en els casos de violació i en aquells en els quals l'estat de salut de la dona està en perill. No obstant això, molts jutges i metges, argumentant raons morals, obstaculitzen aquests avortaments. El Govern hauria de posar en marxa una política integral contra aquestes actituds i a favor de l'avortament. Un percentatge important d'argentins encara no sap que al seu país l'avortament és legal, per la qual cosa aquest dret hauria d'incloure's en els currículums de les escoles de tot el país.

Desgraciadament, la influència de l'Església continua sent molt gran. L'Església, a l'Argentina, és un lobby poderós que, amb un discurs anti-avortament, té la capacitat d'arribar directament a les dones de baix nivell d'apoderament. Amb aquestes dones amb pocs recursos, les ONG hauríem de treballar més, perquè sovint només tenen la versió de l'Església.

En opinió d'alguns, el que més es posiciona progressista entre els últims Papes és Francisco, que ha negat ser expulsat. Han trobat a faltar els seus gestos en el cas de l'avortament?

A pesar que la seva visió general és progressista, en el cas de l'avortament no ha demostrat res d'això i aquesta falta d'expressió afecta a l'Argentina. Encara que ha esmentat algunes paraules interessants sobre el món LGTB, desgraciadament no s'ha acostat al que demanem sobre l'avortament. Existeix una gran curiositat per la relació entre Macri i Francisco en l'àmbit dels drets humans, ja que el Papa està molt enfadat i dolgut per la detenció de la Sala Milagros.

Un representant de l'ONU ha denunciat la situació que viuen en diverses presons de la República Argentina. Quin tipus de treball realitza Amnistia Internacional amb els presos?

En algunes de les presons del nostre país hi ha un nombre excessiu de presos i preses i hi ha obstacles per a garantir els seus drets. Fa temps que no s'han fet passos per a millorar el protocol contra la tortura. A vegades els advocats no han pogut contactar amb els presos i en les nostres oficines d'AI rebem tots els dies anomenades dels presos o els seus familiars. En algunes d'aquestes crides ens conten que els presos no estan menjats, que tenen dificultats per a obtenir medicaments o que els aïllen sense raó.

A Buenos Aires hi ha molta diferència d'un barri a un altre. Recol·lecta, per exemple, és un barri molt ric i en Vila 31 viuen en una pobresa extrema d'uns 50 mil habitants.

En el nord de la capital viu una classe superior i en el sud una classe baixa. En Hegoalde encara no s'ha garantit el dret a un habitatge digne a diverses famílies. El nou mandatari de la capital, Rodríguez Larreta, ha assenyalat que una de les seves prioritats és millorar el barri de Vila 31, però que està mostrant dues cares noves. Ha expressat el seu ferm compromís per la regeneració de les zones més pobres, però també per reduir i prohibir les protestes dels qui viuen en aquestes zones. En la legislatura que ve serem testimonis del xoc entre aquestes dues situacions.


Últimes
Homenatge als morts en l'abocador de Zaldibar en el cinquè aniversari de la catàstrofe
La iniciativa Zaldibar Argitu ha mostrat el seu "cansament" per la durada de la fase d'instrucció, cinc anys després, ja que encara no s'han donat a conèixer les conclusions del cas.

Els Dijous de Febrer d'Amikuze reflexionaran sobre moltes qüestions i reptes
A partir del 6 de febrer i fins al 27 de febrer, s'han organitzat quatre activitats en Donapaleu. El primer passarà a la casa del poble, i els següents en Bideak.

La plataforma a favor de la demolició del Monument als Caiguts denúncia la postura d'EH Bildu, PSN i Geroa Bai
La plataforma ha convocat per a aquest dijous una concentració en la plaça de l'Ajuntament de Pamplona a les 18.30 hores per a denunciar l'actitud dels tres partits cap a l'enderrocament.

Mèxic i el Canadà es posen a la disposició de Trump amb l'amenaça dels aranzels
A canvi de no posar aranzels, s'han compromès a complir les exigències dels Estats Units: Cadascun posarà 10.000 soldats a la frontera en nom de la seguretat dels Estats Units.

Manifestació contra l'autovia de l'Ibaipe de Lamiako el 8 de febrer a Bilbao
Subfluvial NO! La plataforma ha denunciat que el projecte "no respon a les necessitats reals de la ciutadania" i que genera "greus impactes" en el medi ambient, la societat i l'economia.

2025-02-04 | Mikel Aramendi
ANÀLISI
S'incendiarà la major pressa del món que vol construir la Xina?
L'anunci del govern xinès de posar en marxa un gran projecte hidroelèctric en la conca baixa del riu Yarlung Zangbo, en l'últim sospir de l'any passat, sembla que entre nosaltres ha cremat, no ha aixecat les aigües. Podem dir que els comentaris han reduït tota l'escala de... [+]

ANÀLISI
Trumpismo a Espanya

La dura sentència contra el Procés, que es va dictar a l'octubre de 2019, va incendiar el Barcelona. En aquest context, en l'Estat espanyol es va llegir en la premsa de la dreta la següent frase: “Pel bé d'Espanya, cada 50 anys caldria bombardejar Barcelona”. Es tracta d'una... [+]


El Govern de Navarresa denúncia l'aparició de pintades feixistes en l'oficina d'atenció a migrants
El Govern ha assegurat que no mirarà cap a un altre costat "enfront de l'ofensiva feixista i ultra internacional" i que no tolerarà més atacs "relacionats amb l'odi".

La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
Segons l'article publicat en la revista Nature Medicine, l'efecte d'hivernacle provocarà una pujada de les morts per calor superior a la que es produeix pel fred. A més, la millor adaptació a la calor tampoc resoldria completament el problema.

2025-02-04 | Estitxu Eizagirre
"La transició energètica en el debat"
Taula rodona entre Mikel Otero i Aitziber Sarobe el dimecres en Donostia
El 5 de febrer en Donostia-Sant Sebastià, el responsable de transició ecològica d'EH Bildu Mikel Otero i la conservacionista natural Aitziber Sarobe participaran en una taula rodona titulada "Transició energètica: oportunitats i riscos". Aquest esdeveniment ha estat organitzat... [+]

El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


Demanen al Govern Basc que intervingui davant la discriminació que sofreixen els nens i nenes a la biblioteca de Deba
Diversos veïns de Deba han realitzat un enviament massiu de cartes al Servei de Biblioteques de la CAB, encarregat de la gestió de les biblioteques públiques, per a reclamar la seva intervenció davant la normativa discriminatòria de la biblioteca municipal. Els menors de 6... [+]

2025-02-04 | Euskal Irratiak
Euskara hutsezko haurtzain-etxea irekiko dute Aiherran

Nafarroa Beherean, Aiherrako 'Beltzegitea' etxean kokatuko da Eguzkilore haurtzain-etxe berria. Euskara, natura eta motrizitate librea oinarri harturik, heldu den apirilean hasiko dira zerbitzua eskaintzen.


2025-02-04 | Gedar
Tres persones seran jutjades el dia 21 a Vitòria-Gasteiz per un delicte de desnonament
Els processaments s'enfronten a penes de fins a quatre anys i mig de presó i multes de fins a 25.000 euros per a cadascun d'ells. Fa quatre anys, al carrer dels Herrán, es va intentar paralitzar un desnonament en el qual residien.

Iñigo Cabacas Herri Harmaila
“Jazarpena azken urte eta erdian areagotu da”

Iñigo Cabacas Herri Harmaila taldea eta Athleticen arteko harremana nahaspilatuta dago azkenaldian. Iñigo Cabacas Herri Harmailako Iñigorekin hitz egiteko aukera izan dugu astelehenean.


Eguneraketa berriak daude