Fa cent anys que va néixer Roald Dahl. Però després de les grans celebracions, en el nostre petit: només tenim una col·lecció per a adults en basc, una forma d'antologia, set contes i una narració que explica els camins a l'escriptura de l'autor. La veritat, no és molt, però menys és res. Són les que va escriure per a nens i joves, que van fer fama, que ja formen part de l'imaginari col·lectiu. Per contra, fins i tot quan va escriure per a adults, va tenir presents als menors. En L'home de Guardasola, que obre la col·lecció, més encara en el conte El nen que parla amb els animals que apareixen en el mateix títol. Sembla que en aquest naixement a la vida es delimiten les diferents intencions, comportaments i actituds que es desenvoluparan en la vida adulta. En poc temps, Dahl va conèixer el germen que podria tenir la guerra; “en la capacitat gairebé infinita de crueltat dels adolescents” que mostra el relat Beltxarga, –per a portar aquí les paraules d'Edorta Jiménez–.
Totes les narracions tenen una lectura més atenta, com ens mostra el dit en l'Autostoplaria, l'acte-stop, que roba a la policia la multa que acaba de posar: “Mai llevo res als perdedors. I als pobres, tampoc. Només vaig als que tenen, és a dir, als guanyadors i als rics”. I jo no sé on està el límit exacte, per què aquestes són correctes per als adults, i aquelles altres són literatura infantil i juvenil. Vull dir que a mi també m'han semblat les d'aquest llibre, com va dir José Luis Otamendi en aquella remota 1996, “una literatura que pot agradar a qualsevol i a tots”. “Per a tota la família”. Pel que es compta –no hi ha text al qual no li trobis una mica d'interès–, però també per la forma en la qual ho explica. Correcta, concreta, completa i detallada– “introduir molts detalls. Això és el més important en el nostre ofici, els detalls chipis”, i amb un toc d'humor insignificant, “si ets de bon humor no és més que una miqueta més”. De totes maneres, i sense voler llevar cap mèrit a Dahl, estic d'acord amb el subratllat per Otamendi: “La traducció de Luis Berrizbeitia em sembla l'aspecte més interessant d'aquesta publicació. Dolç, exquisit i pròxim és el que en si mateix era un estrany. Només per això val la pena llegir”.
En la narració de com em vaig fer escriptor, es poden conèixer passatges significatius de la biografia de Dahl. Tots els que es dedicarien a més d'un conte. No era del grat de l'escriptor: “Escriure relats basats en fets reals no té tires per a mi”. Ni tan sols els de ficció, perquè ja no els pot escriure. A nosaltres ens queda l'oportunitat de traduir més.
Roald Dahl / Itzultzailea: Luis Berrizbeitia / Elkar, 1996