És necessari sang per a renovar i recordar constantment el valor dels arbres! Així som. Tindrem un front enorme i un fetge molt ample... Per no esmentar el gruix de la pell.
L'escorça també s'ha marcit, gairebé per complet, a un arbre gegant. Un amic m'ha donat la notícia amb una ràbia molt bonica: la tragèdia ha tingut lloc en la localitat de Monteux, en el departament de Vauclus. Un dels grans plàtans de França, un dels més grans, ha mort. Es tracta d'un plàtan corrent, Platanus x hispanica, que segons el mesurament de febrer d'enguany tenia una cintura de 8,23 metres, mesura com és habitual, a 1,3 metres del sòl.
El plàtan comú és un d'aquests arbres que es fan grans si se li dona pau... La majoria són jutjats, decapitats, delimitats i tallats. El plàtan, avui tan estès, és conseqüència de la suposada hibridació o mescla de dos plàtans. Platanus orientalis d'Europa i Àsia i Platanus occidentalis d'Amèrica es van barrejar a Espanya en el segle XVII, quan es van trobar... D'aquí el nom de Platanus x hispanica. Aquesta “x” intermèdia indica que Platanus és una mescla de dues espècies dins del gènere i la paraula hispanica no fa falta dir. Des de llavors, el plàtan comú és molt abundant en les zones urbanes de tot el món. Els anglesos egoistes es neguen a acceptar la seva hispanitat i criden a Platanus x acerifolia per a dir que es va equivocar a Londres. Molt bé!
De retorn a la vella àvia que ha mort en Monteux, es diu que no ha mort del tot. D'aquests animals no parlem així, però de les plantes es pot parlar així, tranquil·lament. Les plantes han de créixer per a viure, sense voler. I aquest plàtan no té valor per a proporcionar-li nous brots ni fulles. Es creu atrapat per la malaltia assassina, i no podent dominar-la, no pot donar la volta pels últims dies, pobra àvia. Pel que sembla, el Ceratocystis platani va ser afectat per la malaltia coneguda com el “xancre vermell del plàtan”. Aquesta malaltia no té remei, ja que mata al plàtan que li aconsegueix en l'espai d'entre sis i vuit anys. Ha matat a milers i milers a França. En 2009 es va trobar al País Basc i ja ha arribat el moment que es difongui i es difongui. No la vaig trobar. Però fa por. A causa de l'antroposis (Apiognomonia veneta), els nostres plàtans estan més febles, aquest any pitjor que mai. Em sembla que el xancre, a més del primer, el mataria fàcilment.