Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

80 anys després la impunitat regnant a Espanya

Les relacions de força de cada moment marquen la memòria d'un país o societat, més encara quan hi ha un conflicte violent o una guerra entre mans. Per això es diu que la història l'escriuen els vencedors. L'alçament de Franco de 1936 i el que des de llavors ha viscut a Espanya fins avui és una mostra més d'això. En primer lloc, 40 anys de dictadura franquista va devorar d'un mos la veritat, la justícia i la reparació dels perdedors.

L'Organització de les Nacions Unides va declarar al règim de Franco com a “feixista” en 1946, degut sobretot al fet que “l'Alemanya nazi d'Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini es van consolidar”. La 39 Resolució de l'ONU considera que “no representava al poble espanyol”, perquè es va construir “sobre la força”. No obstant això, l'opinió de l'ONU es va mantenir en peus de guerra enfront de l'aprovació dels Estats Units. Franco era un aliat més per a fer front a la “amenaça soviètica” i el reconeixement dels americans va portar amb si el dels altres països de l'ONU, encara que es tracta d'un Estat assentat sobre la força il·legítima.

68 anys després d'aquella resolució de l'ONU, l'Espanya del pp i del PSOE està orgullosa del camí recorregut per Espanya a través de la Transició. L'organització internacional més important, en canvi, va llançar un dur retret a Espanya en el XXVII Congrés dels Drets Humans de l'ONU. En el Congrés dels Diputats de 2014.Els dos informes presentats en el mateix reflectien la impunitat del franquisme a Espanya i l'obstrucció de la Justícia espanyola a la recerca dels crims del franquisme i de la Guerra Civil. No era la primera vegada, ja en 2012 els alts càrrecs de l'ONU van denunciar durament la política del Govern del pp sobre la veritat i la justícia. Altres organismes internacionals també s'han mostrat crítics amb la postura d'Espanya, com la Comissió Permanent de l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa per resolució de 2006; o la Comissió Superior de Drets Humans del Consell d'Europa aquest mateix any.

114.226 desapareguts de la guerra del 36 segueixen enterrats. Espanya és el segon país del món amb més fosses comunes, després de Cambodja. Un total de 30.960 nens van ser robats pel franquisme i molts d'ells van ser lliurats a famílies del règim, però no s'ha obert cap recerca judicial per a esclarir el succeït i que els nens recuperin la seva identitat real. Tampoc s'ha obert cap recerca judicial sobre els 400.000 presos que van ser utilitzats com a esclaus i les empreses que els van utilitzar.

Atès que la Justícia espanyola no ha dut a terme cap recerca judicial sobre aquests crims, la jutgessa argentina María Servini els ha dut a terme sota diferents formes de justícia universal. A la fi de 2014, Servini va sol·licitar l'extradició de 18 persones que van ser denegades pel Govern d'Espanya l'any 2015. L'Audiència Nacional espanyola va prendre declaració a dues d'ells i va retirar el seu passaport. Chistof Heyns, Ariel Dizanky, Juan Méndez i Juan E. Els alts comissionats de l'ONU, Méndez, van criticar durament la decisió del Govern de Mariano Rajoy d'abandonar el país. En paraules dels dirigents del PP, en les hemeroteques es poden trobar desenes de declaracions de menyspreu per les víctimes del franquisme, “perquè són pesades amb les tombes” o perquè en la Guerra Civil de 1936 no es tracta de “dolents i bons”, entre altres coses.

Al llarg d'aquests anys ha recorregut el camí de la memòria, la justícia i la veritat del conflicte basc. El seu major problema no és que l'esquerra abertzale es negui a fer autocrítica o que ETA no lliuri les armes, sinó que està construïda en un esquema de vencedors i vençuts. I, per tant, per sobre de moltes bones voluntats, les principals conclusions s'estan fixant des d'aquest punt de vista. Per això, per exemple, l'Estat espanyol mai admetrà que hagi estat objecte de tortures sistemàtiques.


T'interessa pel canal: 1936ko gerra
La Universitat de Los Angeles posa a disposició vídeos inèdits de la guerra del 36
Es poden veure imatges d'altres municipis de Donostia-Sant Sebastià i Guipúscoa en la pàgina web de la universitat.

Història de la seu del Govern a París: De les arpes de Gestapo a les mans del PNB
Després de dècades de demanda, l'històric palau situat en el número 11 de l'avinguda Marceau de París ha quedat finalment en mans del PNB. Per als jeltzales, més enllà del valor monetari, aquest edifici té un gran valor simbòlic, que els uneix de ple amb l'exili i la... [+]

Una manifestació reivindicarà aquest dissabte a Pamplona la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
La manifestació convocada pels grups memorialistes començarà en el Monument als Caiguts a les 18.00 i finalitzarà en la plaça del Castell. En la gala final participaran, entre altres, El Drogues, Gran Resperason, Ilargigorri i La Fanfarrona Poltra. En les següents línies... [+]

2025-01-15 | Mauro Saravia
Hospital La Roseraie
Segona oportunitat enmig de la guerra
Entre 1937 i 1940, el Govern Basc, a través dels seus serveis socials, va obrir en Bidarte el que seria el major centre de salut d'Iparralde: Hospital La Roseraie. L'objectiu era rescatar i reinserir als ferits i minusvàlids que venien en torrents des d'Hego Euskal Herria. Entre... [+]

Prolongada detenció a Pamplona

Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]


Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

2024-10-11 | Usurbilgo Noaua
Un recorregut per Usurbil que ajuda a endinsar-se en la memòria de la guerra de 1936
Podeu completar el recorregut "Memòria de la Guerra" en qualsevol moment en el centre d'Usurbil.

Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garcia
“Harrotasun antifaxista, esker ona, poztasuna, amorrua… sentsazio gazi gozoak bizi ditugu prozesu honen amaieran”

Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.


Monument als Caiguts de Pamplona
Derrocar-ho, declarar-ho o fer de la història un museu
A la comarca de Pamplona, i a Navarra en general, si es parla de memòria històrica en aquest moment, la qüestió del Monument als Caiguts sortirà amb força sobre la taula. L'edifici es va construir en 1942 per a homenatjar els morts que s'havien alçat en defensa de Franco... [+]

2024-09-24 | Mondraberri
L'acte del 26 de setembre homenatjarà els veïns d'Arrasate afusellats pels feixistes
Després de 88 anys, i a iniciativa de l'associació cultural Intxorta 1937, es realitzarà una nova ofrena floral en els monòlits. En l'acte d'aquest dijous, a més de les actuacions culturals, hi haurà cercaviles i una visita a l'exposició ‘Orratz-begia’.

EH Bildu demana l'enderrocament de la creu franquista del cementiri de Polloe de Donostia
La coalició abertzale dona suport a la petició oficial realitzada pel sindicat CNT i demana que es busquin totes les víctimes que van ser enterrades al costat dels feixistes en el barri de Zaramaga.

L'exiliat d'Ezkaba Segon Hernández, identificat en la fossa d'Elía de la Vall d'Egüés
Amb el gasteiztarra s'han identificat nou persones que han estat les responsables de la fugida del dia. En total, s'han obtingut dades de 43 persones des de la creació del Banc d'ADN de Navarra.

Potser acaba una guerra quan ho diu el vencedor?
Sabem quan comença una guerra, però no quan acaba. Aquesta frase ha estat escoltada en nombroses ocasions i sembla un tòpic, però no li falta raó, si ens fixem en els nombrosos conflictes que continuen vivint avui dia en el món. El mateix podria dir-se de la guerra civil... [+]

2024-07-30 | Xabier Iaben
Amb bicicleta pel riu Asabón d'Aragó
En el rastre de la pardina i els maquis
El territori travessat pel riu Asabón d'Aragó amaga una sèrie de belles sorpreses. No soc historiador i, per tant, no faré una crònica històrica d'aquest tipus. Em referiré especialment com a muntanyenc, perquè des de fa molt temps la meva ment –la meva intuïció– m'ha... [+]

Eguneraketa berriak daude