Editor no habitual. Especial. Estrany. El protagonista d'aquesta història pot prendre tots els noms que vulgui. Els cinc s'han ofert a la terrassa de la cafeteria del Museu Sant Telmo de Donostia. El fotògraf ha escoltat amb atenció la història que ens ha contat el llibre com un benefici especial. Els llibres de Pasazaite venen per sobre de les fronteres del món, es diuen “literatura”. Primera pregunta de sorpresa: “Com editor?”.

“La veritat és que no soc editor. No tinc el coneixement del basc necessari per a editar-lo. No tinc relació amb la literatura per part de la meva família o els meus amics. La parella no pertany tampoc al món de la literatura. Naturalment, els meus pares ens van fer entrar en la passió per la lectura. Aquest ha estat el meu hobby de la infància”, ens diu l'interlocutor. També li ha agradat fer esport.

Fa temps que pensava en l'obertura de l'editorial, que va fer el pas l'any 2012, precisament quan estaven a punt de tancar altres editorials: “Vaig cridar a Moisès Barcia per al Rinoceront Editor de Galícia. No li coneixia. Treballa la traducció. Ell em va explicar la part empresarial de l'editorial. Vaig fer càlculs i vaig avançar”. No obstant això, l'empresa no aporta cap benefici econòmic, només una mica de publicació de llibres. Ha complert quatre anys al juliol. Cada any ha publicat dos o tres llibres: 10 ja. Tots en basc: “No se'm va ocórrer ni se'm va ocórrer traduir al castellà. El buit estava i està en basc. Per tant, si n'hi hagués, en basc”.

En conèixer el Rinoceront Editora gallec, es va adonar, sobretot, de la traducció dels clàssics de la literatura universal, sobretot dels grans clàssics: “En una certa manera, la traducció està feta per compromís. En gallec, tenir-los està bé, no estic en contra. Però hi ha molts llibres que no es coneixen i que no han estat traduïts. Vaig pensar que calia traduir-les també al basc”.

Hem observat la grandària dels deu llibres publicats, tots són semblants. No és la seva opció, l'economia limita la publicació de les més grans. El cost deté: “Fer més pàgines suposa un encariment del llibre perquè cal pagar la traducció. Com a màxim, he hagut d'ajustar en 220-230 pàgines, a un preu de 14-16 euros. Per a ser traduït no és car, normalment els llibres valen més”.

El Queiruga no gana ni perd res: “Alguns fan triatlons, marxes de muntanya o surf... Jo publico autors favorits en basc. Però, quedi clar, no vull considerar-ho un hobby. Més val que ho publiqui i es converteixi en professió. A mi no em deixa res econòmicament, i això no és bo per a l'editor, ni per a la cultura basca. Tant de bo pogués viure d'això”.

L'editorial Pasazaite fa un treball professional, però l'editor no és professional: "De totes maneres, ni l'altruisme ni el voluntarisme són bons. Igual em canso i haig de canviar aquesta vida”.

Aquest editor especial ha aconseguit mantenir el projecte i està content. No és poc, vist el món del llibre: “El projecte està previst per a altres dos anys. Em sorprèn que amb el pas dels anys es venguin llibres. En aquests temps de tancament d'editorials, treure l'editorial del no-res no és poc. És més, que els escriptors novells i els traductors preguntin i interessin per on ha aparegut aquest tipus de serfs, no és poc. Entre altres coses, perquè no soc natiu”.

Tal com indiquen el nom de l'editorial i el logo de la mateixa (Check pointa), Pasazait porta llibres d'importació. El desig de Queiruga era tractar el llibre com una mercaderia que transcendeix la frontera. El van ajudar en l'estudi La Personnalité de Donostia-Sant Sebastià a dissenyar llibres i pàgina web. Aquest amant dels llibres que no deixen cap benefici, no vol fotos en la portada dels llibres, mestressa als quals no estan carregats d'imatges: “Juguem amb el límit de tenir superfícies netes. La portada i la contraportada mostren els límits dels països dels llibreters. El llibre es dona a conèixer per si mateix. D'altra banda, són independents”.

Té despatx i magatzem de llibres a casa. Però tot és legal: autor, fotògraf, traductor, corrector, disseny… tot és pagat. No obstant això, no hi ha cap logo del Govern Basc ni de la Diputació Foral de Guipúscoa: “Caldria renovar les normes d'accés a l'ajuda. El llibre ha de tenir una tirada mínima. Les meves són petites i no tinc ajuda. Els cinc primers llibres van ser interromputs: Per cada 900 unitats. Ara és una tirada digital. El llibre és una mica més car, però la tirada és més petita: 300 per a començar. Si es ven, demana altres 50 i segueix endavant”. Molts editors estan actualment treballant en el món digital. La tirada en castellà ronda els 2.000 exemplars. Així que no hi havia perill.

Comparteix part de la tirada a través de l'empresa distribuïdora Elkar. Els altres els porta ell mateix a les botigues. Ha produït i venut gairebé tots 5.000 volums. Per exemple, per a sopar el Musclo de la segona edició (Birgit Vanderbeke; traduït per Ainhoa Irazustabarrena) té 900 exemplars venuts: “Faig un càlcul rigorós. Si l'anterior ha donat diners, liquido les despeses i preparo una nova edició. En els clubs de lectura funcionen bé els llibres de Pasazaite. Soc convidat pels membres dels clubs literaris, és una bona forma de relació. Els lectors recomanen llibres en els seus cercles”.

Editor de bona reputació

Pasazait ha aconseguit una bona reputació entre els lectors, en primer lloc perquè l'editor ha envoltat als bons traductors: “Em va costar trobar traductors. No tots estan d'acord, alguns treballen en la universitat o en la premsa. Fins ara, he trobat un traductor de cada llibre, sempre diferent, depenent de l'idioma i el tema de l'autor”. Xabier Queiruga coneix diversos idiomes, no domina totalment el basc, però confia en els traductors i correctors: “Tinc tota la confiança en ells. Tornar. Llegeix-la. Reviso els canvis, dono el vistiplau als traductors i la publico”.

Els drets d'autor del llibre tenen un valor del 8%. Els autors saben que l'editorial és petit, i també l'idioma: “No obstant això, jo pago les tarifes d'EIZIE (Associació de Traductors, Correctors i Intèrprets de Llengua Basca). Necessito tenir la consciència tranquil·la. Per això vaig muntar el projecte. O flama negocio. És un negoci, no per a mi, però per a la resta d'autors del llibre ho és en el seu petit”.

Internet ha fet possible el seu projecte. Navega pel món, enumera llibres, demana recomanacions, llegeix opinions i crítiques...: “De mitjana, he calculat que necessito 15 minuts per dia. De tant en tant, quan parlo amb autors, traductors, correctors i dissenyadors, faig un treball intens de dues setmanes per cada llibre”.

Està treballant en els dos següents llibres: Crist iraquià d'Hassan Blasm, traduït per Ana Isabel Morales i On the Road de Jack Kerouac, traduït per Iñigo Roque. El títol d'aquest últim en basc encara no ha estat decidit. No obstant això, està en camí.