Què té de bo?

Els Ajuntaments tenen competència

Es reconeix l'existència de competència municipal en basca com UEMA. Com els primers ajuntaments no tenien competència en basca, se'ls deia que no podien crear una mancomunitat per a oferir serveis en basc. No es va actuar directament contra UEMA, però diversos ajuntaments han tingut problemes jurídics, entre ells el fet de pertànyer a UEMA. En 2008, per a evitar aquests problemes, la UEMA va començar a oferir serveis addicionals als de basc. La pau va durar fins a 2014, any en què el delegat del Govern al País Basc, Carlos Urquijo, va tornar a recórrer la resolució judicial. Ara ha tornat enrere.

S'ha superat el bilingüisme obligatori

Amb uns certs límits, però els ajuntaments poden actuar únicament en basc. La Llei Municipal supera el plantejament de la Llei del Basc de 1982. Aquesta Llei obliga les Administracions Locals a fer-ho en totes dues llengües. La Llei de 1982 s'ha elaborat sobretot per als municipis castellanoparlants, amb la finalitat de garantir l'ús del basc. Per contra, UEMA ha demanat, entre altres coses, que els municipis bascos comptin amb una protecció legal especial. Doncs bé, la Llei Municipal empara, en gran manera, als municipis euskaldunes que volen dedicar-se exclusivament al basc.

La Llei Municipal de Basca ha posat encara més sobre la taula la necessitat de revisar la Llei del Basc.

Necessitat de realitzar una Avaluació d'Impacte Lingüístic

La llei obliga les administracions locals a realitzar una avaluació quan es prevegi que un pla urbanístic o qualsevol altra intervenció pot influir en la llengua en un àmbit determinat. La inclusió de l'avaluació en la llei ha suposat un pas tremend per a UEMA, tenint en compte que els primers passos per a crear un instrument d'avaluació es van donar fa uns tres anys. No obstant això, sí que s'accepta l'avaluació, però hi ha moltes coses que no estan definides, entre altres coses, qui decideix si tindrà efecte lingüístic, quin instrument d'avaluació s'aplicarà i com s'adoptaran les mesures correctores. D'altra banda, caldrà aclarir si la correcció d'errors de la Llei s'aplicarà en tots els municipis o només en els euskaldunes, ja que la versió en castellà i la versió en basca no són el mateix.

L'Ajuntament pot introduir criteris lingüístics en les contractacions

Es va recórrer als ajuntaments d'UEMA la implantació de criteris lingüístics en les contractacions, argumentant que la llei per al procés de contractació és de l'Estat espanyol. La Llei Municipal, en canvi, atorga als ajuntaments aquesta competència per a la contractació de serveis públics. Per exemple, l'Ajuntament podrà establir criteris lingüístics a l'hora d'adjudicar el poliesportiu. No obstant això, és dubtós quan s'adjudica una obra pública que pot fer el mateix, ja que en aquest cas no existeix una relació directa amb la ciutadania.

Què destorba?

El Regidor no sap basc?

La Llei Municipal tendeix a limitar les decisions a favor del basc. Per exemple, diu que l'activitat interna de l'ajuntament pot ser sol en basc si els càrrecs electes són capaços de desembolicar-se en basc. Per tant, la competència lingüística dels electes es planteja com un límit, si algú al·lega que no sap se li ha de donar el basc en castellà. No obstant això, és cert que en un altre article ofereix una visió positiva i diu que si el regidor no sap basc cal fomentar-lo, encara que després no especifica com es durà a terme la promoció.

Igual que en basc, en castellà

Abans, en les relacions entre les administracions, l'enviament de documents en basc ja tenia valor jurídic, però s'han produït enfrontaments, perquè eren en basc i no en bilingüe. La Llei Municipal concedeix plena validesa jurídica als documents redactats íntegrament en basc. Per tant, els documents només en castellà tenen el mateix valor. Per exemple, un ajuntament pot enviar el document a un altre únicament en basc, i l'altre contestar únicament en castellà.

No es poden establir criteris lingüístics en les subvencions

Especialment en els municipis euskaldunes, moltes de les coses que no es regulen han quedat de nou sotmeses a la legislació habitual. Les subvencions són un exemple d'això. Les subvencions no podien incloure criteris lingüístics i a partir d'ara tampoc. Per exemple, l'Ajuntament no pot manar que qui vulgui obtenir subvencions per a organitzar esdeveniments per a menors de 25 anys hagi de fer-ho en basc.

Bàndols en basc?

Una altra qüestió no especificada. En els municipis euskaldunes es permet l'ús exclusiu del basc en les relacions directes amb la ciutadania. En canvi, és dubtós com actuar en els textos de difusió general. Per exemple, es pot posar un bàndol en basc i posar una nota dient que qui vulgui el castellà el pot demanar a l'ajuntament? S'han vulnerat els drets lingüístics del ciutadà?

Un avanç significatiu

Al març de 2015, ARGIA va posar el focus en l'assetjament que sofrien els municipis bascos en els jutjats. Llavors dèiem que la Llei del Basc no emparava als municipis euskaldunes, que si no tenia el castellà al seu costat, el basc no valia només. UEMA valora la Llei Municipal com una llei molt positiva, creu que s'han donat grans avanços, “encara que no és una llei que nosaltres faríem, si fos així, poder establir criteris propis en aquells municipis que compleixin determinats requisits”.

Molts dels municipis bascos respiraran gràcies a la nova llei, encara que ja tenen algunes escletxes i el delegat del Govern al País Basc, Carlos Urquijo, tindrà treball si així ho desitja.