“Intercanvis directes de cerealistes, cerealistes, 2016”. L'e-mail que porta aquest nom ha cridat la meva atenció mentre mirava la bústia. Vaig entrar a tafanejar i em vaig trobar amb una taula: comprar/vendre, producte i varietat, quantitat…
EHKOlektiboa ha organitzat al juliol la segona convocatòria dels intercanvis de cereals de la zona. Si la primera va tenir lloc al juny, ara, aprofitant que es recollirà la collita de cereals (sobretot el blat, per al forn), han decidit reobrir les portes a la participació amb l'esperança que més gent se sumi.
“Hem vist que moltes vegades no sabem qui té un producte concret i quan, a on podem acudir”, explica Aloña González Bereau, membre d'EHKOlektiboa. La convocatòria de juny és la primera, per la qual cosa es creu que d'ara endavant podria participar més gent en la iniciativa. Per això, han decidit realitzar una nova convocatòria.
Però com funciona el compte? Doncs bé, EHKOlektiboa ha enviat l'enquesta a la gent que pot estar interessada. Les persones interessades hauran d'emplenar aquest formulari i enviar-lo abans del 15 de juliol: “El nostre treball consistirà a recopilar tota la informació per a posteriorment enviar una taula amb tots els productes disponibles per a la venda/compra/intercanvi a tots els participants”.
El contacte per a realitzar els intercanvis estarà a la disposició de cada persona. “Moltes vegades ens entenem millor quan ens posem en contacte directe”, diu González Bereau.
Si en l'anterior convocatòria, sobretot, van participar forners i persones en transformació, els organitzadors consideren que també pot ser de gran interès per als ramaders: “El que fa el blat moltes vegades té alfals, o pastura d'herba, i això pot ser una bona opció per als ramaders”.
La iniciativa s'ha posat en marxa amb l'objectiu d'acostar les nostres relacions com més aviat millor, per a tallar distàncies. El desenvolupament i elaboració de l'agroecologia com a eix central de l'EHKOlativo, però entès sempre amb criteris ecològics, locals, estacionals. “L'agricultura ecològica és un model que preserva el medi ambient i la salut de tots nosaltres, però també ha de garantir la supervivència dels pobles petits, l'accés dels joves a l'agricultura, la producció local i el consum. És, en definitiva, la recuperació d'una cultura”.