Si en l'àmbit dels polítics britànics es va impulsar per la dreta el referèndum de sortida de la Unió Europea, el resultat ha causat les primeres avaries greus a l'esquerra. Els membres més neoliberals del Partit laborista, encapçalats pels parlamentaris triats en la línia de Tony Blair i Gordon Brown, van organitzar un cop d'estat el mateix endemà de Jeremy Corbyn, un vell i nou líder que va guanyar amb el 60% dels vots en l'últim congrés.
Igual que amb una partitura preparada, més de la meitat dels membres del govern de prestigi de Corbyn –l'oposició funciona així a Londres– van dimitir per separat, penjant en Internet cartes de lliurament crues, i després els parlamentaris laboristes van posar al líder una votació de confiança. Com a contrapartida, en el Congrés de 2015 es van mobilitzar científicament militants laboristes que van guanyar el lideratge contra l'aparell del partit a favor de Corbyn.
Michael Chessum escriu en The New Statesman: “Corbyn només ha fet un petto: havia de lligar més estretament al Partit Laborista. (…) L'únic argument per a frenar el Brexit és que l'austeritat i el neoliberalisme són els que realment han portat la falta de llar, la baixada de salaris i la deterioració dels serveis públics, que no és cosa d'immigrants romanesos i búlgars. El principal error de Corbyn ha estat que des del principi no es va prendre amb més rigor el control de la campanya del Partit Laborista, encara que si ho hagués fet se li hagués retret igual”.
Però aquestes són coses de la vespra del terratrèmol. Jeremy Corbyn no pot sobreviure a aquesta situació, malgrat la mobilització de bona part del Partit laborista. La majoria dels individus, fins i tot el mateix Thomas Pikkety, s'han escapat o li disparen des dels càrrecs públics. Corbyn, que ha portat un nou vent al Partit laborista, ha assegurat que no anirà a la seva casa deixant les obres a mig camí. Però segurament ara el treball que acabarà és molt diferent: Gestió de la transició -si no d'una escissió històric- d'adaptació del Partit Laborisme a la nova situació.
Com el Partit Conservador ha de gestionar el seu: qui negociarà des de la dreta el nou estatus amb la UE? Boris Johnson, que més va excitar a molts votants conservadors a votar a Leave, s'ha negat a fer-ho. Alguns diuen que sap que de cap manera pot complir les promeses que se li han dit durant la campanya, perquè eren impossibles o simplement mentides. En opinió dels altres, Michael Gov, que participava en l'operació, s'ha emportat una vida freda i s'ha avançat als primers ministres.
I a mesura que s'allunya el dia del referèndum, el buit, el descontrol, que se sent en les estructures polítiques de Gran Bretanya és cada vegada més evident. Preocupació creixent entre la ciutadania, amb líders dels dos principals partits implicats en lluites tàctiques entorn de les parts del poder i sense l'olor d'un líder net. La transició serà dura.
Europako Batasuna 1993an sortu zenetik kide berriak gehitu dira bata bestearen atzetik. Joan den ostiralera arte 28 estatuk osatu dute makro-egitura politiko eta ekonomiko hori. Izan ere, urtarrilaren 31 historiara pasako da, EBk izan duen lehen zatiketaren eguna izan delako... [+]
Otsailaren lehenean bereizi dira Erresuma Batua eta Europar Batasuna.