“Els bascos diem amb orgull que al nostre país es menja molt bé, però això normalment no coincideix amb la imatge d'un menjar popular, i volem donar-li la volta”. Són paraules d'Irantzu Gallego, membre de Lur Lan Baserritarren Elkartea. En els menjars populars que prepara, els productes ecològics tenen un protagonisme especial, i encara que no tots els aliments són ecològics, la qual cosa més importa és que siguin pròxims, de qualitat, de temporada i sostenibles. A través de menjars elaborats amb productes de producció pròpia i certificació d'agricultura ecològica al País Basc, Gallego aposta per canviar la realitat dels menjars més coneguts de les festes actuals. Asier Bastarrika, del Caseriu Goiabe, també realitza aquest tipus de menjars, però utilitzant productes 100% autòctons i ecològics. Ressalta que la diferència entre els menjars tradicionals i les seves es pot observar en la mateixa matèria primera: “Des del punt de vista del mercat, els nostres són dels més alts nivells, tant en qualitat com en el model productiu, com en responsabilitat social i ecològica”.

Tots dos protagonistes des de fa temps desitgen incorporar aliments ecològics en aquesta mena de menjars populars. Però fins ara a penes han tingut sol·licituds. “Fa temps que vèiem una gran contradicció en els nostres models reivindicatius de festes, entre el discurs i el gènere que es consumia en ell”, diu Bastarrika. A ells els va arribar per primera vegada la proposta de fer un menjar així de la mà dels Pirates de Sant Sebastià. Gallego, per part seva, s'ha fixat en el Dia ARGIA de fa tres anys, que va ser la seva primera experiència en el món. Han subratllat que, malgrat que en els últims anys han tingut més peticions que mai, no han vist una evolució significativa i que hi ha una diferència evident entre el que es diu i es fa en la societat sobre l'ecologisme.

Abans del discurs

“En general veiem que la preocupació social s'està estenent per la conciliació de l'alimentació i el dia a dia. Es nota. Però crec que el discurs s'està expandint més ràpid que la realitat”. Aquesta és la visió de Bastarrika. Han volgut trencar aquesta realitat en la Comissió de Festes d'Errenteria. Després de quatre anys organitzant el menjar, enguany, per primera vegada, el menjar que se celebrarà en Madalenak es completarà amb menjar ecològic de la zona. “Encara que fins ara hem utilitzat productes amb Eusko Label, hem volgut fer un pas més, i per a això, l'aposta d'enguany és que el 100% dels productes siguin autòctons”, assenyala un membre de l'Associació Soroxoro de la Comissió de Festes. En la reunió es va explicar als escèptics amb aquesta proposta que aconseguirien fer tot el menú amb productes locals i que era una manera d'impulsar un altre tipus d'economia, fusionar-se amb aquests productors i empreses. Després d'explicar els motius, molts diuen que van canviar d'opinió. En la seva opinió, és imprescindible fer una reivindicació en un ambient festiu, i han fet el pas de ser utòpics, a demostrar que es pot fer.

Gallego, de l'Associació Rural Lur Lan, per part seva, va respondre a la petició: “Moltes vegades ens preguntaven, ens arribaven propostes, i hem volgut respondre a això”. I subratlla que els assistents al menjar normalment repeteixen que ha assistit per primera vegada a una d'aquests menjars i a les crides dels quals estan organitzant una altra. “Sempre hem tingut molt bon acolliment. La gent agraeix el sabor, es nota quan uses un producte ben elaborat”. Gallego afirma que a través d'aquesta mena de menjars aconsegueixen acostar el menjar ecològic a la ciutadania, que aquest és el seu objectiu principal, la seva presència.

Trencant mites

“Volíem mostrar a la gent que realment hi ha productors, gent que crea menjar sa, i que si ens recolzem com a societat tenim molt bons productes que oferir”. Els membres de l'associació creuen que en moltes ocasions hi ha molts prejudicis entorn del menjar ecològic, “la gent pensa que realment no és tan ecològica ni tan local”.

Gallego i Bastarrika asseguren que elaboren menús amb productes locals. Tots dos, a més de ser agricultors o productors d'Euskal Herria en la mesura que sigui possible, tracten de guanyar-se al seu voltant. “La setmana abans de fer un menjar com aquesta és una bogeria, cal parlar amb un baserritarra i amb l'altre, a més de cuinar. Al cap i a la fi cal fer un puzle”, diu Bastarrika.

Un adjectiu que s'associa al menjar ecològic és “car”, per la qual cosa els membres de la Comissió de Festes d'Errenteria també s'han fixat en el preu: “El menú d'enguany és tres euros més car que el de l'any passat, i això també ens preocupava, perquè el preu d'un menjar així ha de ser popular, digne de ser pagada per la majoria de la ciutadania”. I han aconseguit oferir el mateix preu que l'any passat; la Comissió de Festes aporta un d'aquests tres euros, i atès que utilitzaran les verdures d'Oarsoaldea, i que tenen com a objectiu fomentar el consum local, les altres dues les pagarà l'Ajuntament. Aquesta diferència de preu també s'ha vist compensada per Gallego i Bastarrika: la primera, amb l'objectiu de baixar el preu, demana voluntaris que ajudin a repartir el menjar, la qual cosa pot abaratir la mà d'obra. I el segon, té al cap la idea de fer en grup de treball el que menjaran en el menjar fent un taller de menjar ecològic abans de menjar. Una altra opció que tenen és la de simplificar el menú: fer mongetes, per exemple.

Varietat en el menú

En la majoria dels casos l'amanida de verdures i plantes silvestres de temporada és el primer plat que rep als assistents als menjars populars ecològics. El segon plat, segons la demanda, es compon d'arròs, albergínies farcides, truites o guisats de carn. “Tenim l'oportunitat d'improvisar”, diu Bastarrika entre riures.

Els d'Errenteria, per exemple, comptaran durant les festes amb una amanida de verdures i flors de temporada composta per Bastarrika. Després, tindran dues opcions: guisat de carn en el menú normal i gla en el menú vegà. A més, el programa prepararà un menú especial per als més petits, ja que el segon plat serà una hamburguesa per a ells. “Nosaltres tampoc sabíem com fer un menú d'aquest tipus, teníem clar que era un canvi important, i les idees d'Asier ens han facilitat molt la composició del menú, especialment en el cas del menú vegà”. La retirada dels aliments habituals en aquesta mena de menjars i la introducció d'uns altres, va espantar als membres de l'Associació Soroxoro. “M'han llevat un tros de costella, i m'he menjat una mica d'arròs i quatre fulles d'enciam”, volien que ningú pensés i, per tant, han parlat i pensat molt de sobre els plats que formaran el menú.

Les festes com a mirall de la societat

Els i les errenteriarras opinen que és important incidir en les festes si es vol canviar la societat, ja que la seva presència en el centre de les festes té, inevitablement, un gran ressò. A aquesta idea se suma també Gallego: “L'acció implica la incorporació de nosaltres mateixos a la societat, ja que és una forma de comunicació en la qual vam mostrar qui som i què es pot fer”. Afirmen que tot depèn d'una ideologia, d'una manera de viure i de pensar, que es “impliquen” i que és “el més bell”. A pesar que sovint no treuen profit econòmic, creu que és important per a ells mostrar el que fan.

Els membres de l'Associació Soroxoro han volgut traslladar la reivindicació al centre de la plaça, els va semblar que era un espai molt interessant per a treballar i difondre les seves idees: “Hi ha reivindicacions que tenen un àmbit limitat, que només arriben a petites zones. Ens ha semblat que això obre el camí per a arribar a persones que normalment no trobarem en les zones en les quals ens movem”.

Bastarrika té clar que un dels problemes que hi ha avui dia en el món ve de l'alimentació i pensa que és un problema molt bàsic: “Veient com es produeix l'aliment ecològic, com es distribueix... Té tots els avantatges de cuidar la nostra salut, cuidar el medi ambient i promoure un altre model econòmic en tots els sentits”. Diu que és un impuls per a començar a imaginar aquesta societat somiada, i que per això els seus familiars li ofereixen a aquesta vida: “El nostre consum està enfocat a això, entre moltes contradiccions, però fent passos, per tant, té una gran importància per a nosaltres. En els menjars populars i en totes les altres zones”.