És el moment de donar pas a les noves generacions, no de passar per elles. És el moment de retirar-se, almenys pel que fa a les polítiques de futur. Hi ha molts polítics que han passat els seixanta, que estan imposant els seus punts de vista a gent jove que no té ni la meitat d'aquest any, a gent jove que s'ha educat en basca i vol viure en basca.

I quin més? En el document s'estableixen les directrius d'una política de 30 anys per part dels polítics del Govern Basc, els qui passaran aquestes tres dècades en el jubileu i la vellesa, als quals aquestes tres dècades els acolliran gairebé íntegrament la vida adulta i laboral. És lícit que l'ancià estableixi al jove com serà la seva vida? Se'ls diu que no podran construir les seves vides en basca de ple dret i que, a més, 30 anys més tard, el problema social del basc seguirà sense resoldre's. Els mags del Govern Basc preveuen que la impossibilitat de viure en basca provocarà malestar i aconsellen aprendre a gestionar aquesta “insatisfacció inevitable”. D'una altra manera s'ha esmentat aquesta anomenada a la desesperació, convidant als euskaltzales a “ajustar el somni” de viure en basc. Es referirien a la decisió de la Diputació de Guipúscoa d'ajustar a la meitat la publicitat i la dignitat als mitjans en basc? Hem d'acceptar de manera sana l'exclusió que Osakidetza ens fa als bascos? Ocultarem la impossibilitat d'estudiar medicina en basca amb tractament de depressió? Si els nostres pares haguessin tingut aquesta actitud, no tindríem ni ikastoles, ni euskalgintza, ni jubilació que aquests polítics gaudeixin d'aquí a una mica.

El Govern Basc considera que la política de 30 anys no ha aconseguit els resultats esperats en alguns aspectes, especialment referent a la garantia pràctica dels drets lingüístics. No obstant això, al nostre poble ens demanen que no ens fixem en la normalitat que no pot viure en la nostra llengua i que mirem el que hem aconseguit. Clar que li mirarem, perquè el poble ha estat el protagonista d'aquests assoliments! Però el cant del txantxangorri tampoc pot ocultar el que se'ls ofereix a la societat erdaldun, sense remei, als euskaldunes que han fet tota l'educació en basca i han arribat a l'edat adulta.

La política que regeix en la CAB és vella per als joves, malgrat l'externalitat. Els nostres governants estan cansats de determinisme i desesperació. Es creu que han vist un elefant, però han agafat una metàfora equivocada de l'elefant, que és més apropiada per a l'última de l'elefant. Fa falta determinació, alegria, solidaritat i participació per a construir una societat que viva en basca. Són les característiques de la joventut, de la novetat, no de la vella.