Altuna ha analitzat els canvis lingüístics dels adolescents en el seu treball. Per a això, ha utilitzat una metodologia diferent de l'habitual. L'adolescent els converteix en investigadors i protagonistes del seu treball. Es parla sovint d'adolescents, però rares vegades se'ls deixa parlar.

María Castaño, Ainhoa Melero, Monika D'Albiños, Elena Fonseca, Olatz Egia i Xuban Ceccon, alumnes de la Ikastola Zurriola de Sant Sebastià, van ser els encarregats d'investigar als adolescents. Hem parlat amb cinc d'ells sobre la recerca i les pràctiques lingüístiques.

Van rebre amb gran satisfacció l'oportunitat de ser investigador. Altuna els va repartir alguns quaderns: “Durant deu dies vam haver d'escriure les activitats realitzades i en quin idioma fèiem cadascuna d'elles”. Va ser un exercici mai abans realitzat per als joves, ja que segons les seves paraules canvien "automàticament" d'una llengua a una altra i mai s'han posat a pensar en com i quan es fan aquests canvis.

Egia considera que ha estat una experiència bonica, ja que als joves se'ls dona la veu “massa poc”: “Hem agraït molt la recerca de Jaime, perquè ens ha escoltat; moltes vegades la gent gran parla de nosaltres sense preguntar-nos res”. Posa un exemple: “Ningú ens pregunta res sobre la LOMCE, encara que som els principals perjudicats”. Veritat ha explicat que ells no parlen de “la gran gent”, per la qual cosa ells tampoc haurien de parlar d'adolescents, “almenys sense tenir en compte la nostra opinió”.

Saltant de l'idioma a l'idioma

La recerca va ser realitzada de grat i es van treure conclusions. “Mai parlem sol en un idioma”, han explicat. “Parlem amb gran facilitat en totes dues llengües i canviem d'una llengua a una altra sense adonar-nos”, explica Melero. Creu que es tracta de parlar amb qui i en quin espai: “Jo amb alguns faig sempre en basc i amb uns altres sempre en castellà”.

En la classe parlen en basca, en això s'han unit tots. A pesar que en sortir al passadís es “perd” el basc. “Crec que és cosa del cos, és a dir, quan estem en classe el cos ens demana que parlem en basc; i quan sortim de classe no tant”, explica Egia.

Tots han esmentat la figura del professor. “En classe, el professor ens dona l'oportunitat de parlar en basca, però quan el professor no està davant, ens dirigim més ràpid al castellà”, diu Fonseca. No obstant això, Melero creu que el grup d'amics també fa molt: “Nosaltres en la quadrilla parlem majoritàriament en basca, però altres grups d'amics toquen més al castellà”.

Fora de l'escola, els caps de setmana, per exemple, treballen en dos idiomes. “Segons el grup d'amics, és a dir, si surto amb els companys de la ikastola faig més en basca, però estic amb els amics d'altres escoles, potser en castellà”, explica Egia. Castanyer i Fonseca, per part seva, han explicat que ells són els que més parlen en castellà els caps de setmana.

L'idioma de la casa també té importància, encara que Egia ha reconegut que els seus pares són castellanoparlants i que encara que la seva primera llengua sigui el castellà, es desembolica fàcilment i utilitza el basc.

Consum

Avui dia, parlem tant com cara a cara a través d'internet. Quant a Whatsapp, els joves diuen que usen el mateix idioma que usen: “Li parlo de whatsapp en el mateix idioma en el qual parlo d'una altra manera al meu amic”. De totes maneres, en les xarxes socials l'ús del basc és molt escàs: “En Instagram, per exemple, utilitzo principalment el castellà i l'anglès”, explica D'Albiños.

Creuen que és important destacar el que veuen en la televisió. En opinió de De Albiños, per exemple, en ETB, a penes hi ha ofertes per a ells: “En Euskal Telebista hi ha dues opcions, o veus a Doraemon o documentals sobre coses antigues”. La Veritat està d'acord: “Mónica té raó, veus Herri People i Azpimarra o dibuixos animats”.

Tots consumeixen televisió en castellà, a pesar que en la música tenen una major diversitat lingüística. “Jo escolto la música principalment en basca, no especialment per la lletra, però la música se'm fa més ballable”, ha dit Egia. Per part seva, D'Albiños explica: “Quan estic content escolto cançons en basca i quan estic trista escolto cançons en castellà”. Castanyer i Fonseca, per part seva, han reconegut que ells són els que més escolten en castellà i anglès.

Pes de les etiquetes

El pes de les etiquetes pot ser major en aquestes edats. Els joves entrevistats han explicat que la gent d'altres centres els crida “euskalduneros” perquè parlen en basc, encara que amb ells parlen en castellà. “Sovint ens diuen que ens movem amb roba de marca Altus i botes de muntanya, però no és cert”.

Després de l'estudi, han afirmat que durant un temps van ser "més conscients" dels canvis lingüístics, però que ja se'ls ha oblidat: “Quan sali el tema tornem a recordar-lo, però en el dia a dia els canvis d'idioma estan molt interioritzats”.

Altuna considera que van fer un treball molt seriós en la recerca i que ells també van treure conclusions interessants.

“Ens hem adonat que moltes vegades investiguen sobre nosaltres des de fora, i no sobre nosaltres”, explica Egia. A més, després de l'estudi ens han dit que són més “conscients” de les tendències lingüístiques: “Ens hem adonat de què parlem en l'un o l'altre idioma depenent de la persona i el lloc”.

No obstant això, tots tenen clar que mai parlen en una sola llengua: “Sempre barregem almenys dos idiomes, fins i tot en la mateixa frase”, explica Egia. D'Albiños explica: “A mi em costa molt fer traduccions del basc al castellà i viceversa, així que el tiro com em surt”.Així, els sis joves investigadors de Zurriola Ikastola parlen “com ens surt i del cos”.