Se sol dir que hi ha infinits punts de vista i opinions sobre el que és correcte i inadequat, tants com éssers humans. Però considerem el terme inadequat i tractem de definir-lo. El que passa és que perquè una persona o una acció es consideri inadequada necessitem d'un criteri que funcioni com a referent. I aquesta, en la majoria dels casos, es construeix sobre la base de les actituds que es consideren socialment adequades. Per tant, pot dir-se que una cosa és el que l'altra no és, i viceversa. El terme inadequat no es pot definir sense el seu contrari. Per tant, a mi em sorgeixen preguntes: d'aquesta idea que afirma que sempre han de ser contràries, és a dir, no hi ha una persona o una acció inadequada? Per a formular-la d'una altra manera, la paraula inadequada sempre té connotació negativa? Pot ser inadequat el que sigui apropiat? I viceversa?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens porta a formular Gent inadequada (Susa, 2015) de Gaizka Zabarte. Com es veu, les fronteres són molt vagues i el personatge Peter Zuazo serà víctima d'una espècie de becaina, després de rebre un email de l'Associació de No Adequats. En aquest email, li demanen que participi en les jornades que s'han organitzat sota el nom de DESegoki. Per descomptat, la primera impressió de Peter serà com la que tindria qualsevol persona: per què jo? Em sento malament? Què he fet perquè em considerin una persona inadequada?A partir de
la connotació negativa de la paraula, repassa la seva vida a la recerca d'un episodi inadequat. Així sabrem que és un infrarrealista penedit de La venjança del carter i dels caiguts de l'anus, que va treballar en el correu fins que una moto li va paralitzar la marxa. Zuazo és una persona solitària que viu aïllada de la societat. En resum, un anacoreta i una persona inadequada als ulls de molts. El mateix succeirà amb la resta dels personajes.la
novel·la és un recorregut cap endavant i cap enrere de les vides dels personatges. Estructuralment no és un llibre simple. Els salts d'un capítol a un altre so a vegades tan sobtats que, en més d'una ocasió, he tingut dificultats per a recuperar el fil. En qualsevol cas, he estat capaç d'entendre el més bàsic, i a mesura que la novel·la avança, ens adonem que aquesta gent inadequada té dificultats per a integrar-se socialment. Aquests personatges inadaptables se situen en la dècada dels 80, anys en què la negació va ser considerada com a llei. I nosaltres, els lectors, ens convertirem en testimonis d'aquestes inadequades accions i actituds artístiques polítiques. Però, en aquest cas, quina és la connotació que cal donar al terme no conformitat?