Aquest procés, impulsat per Gure Esku Dago, està previst per a tres anys. També en 2017 i 2018 realitzarà el major nombre de consultes possibles per a “activar a la ciutadania i generar les condicions necessàries per a realitzar la consulta”. Almenys això és el que diu el document Eskura, aprovat al novembre de 2015.
Nascuda a la calor del procés independentista català, la cadena de 400 quilòmetres de persones que va connectar Durango amb Pamplona/Iruña va suposar la primera cadena de ciutadans de 123 quilòmetres: 150.000 persones de la mà reclamant el dret a decidir de la ciutadania basca. Va ser la mobilització més gran i espectacular mai realitzada en la història d'Euskal Herria a favor d'aquesta demanda.
Després de la cadena de persones, Gure Esku Dago ja tenia el risc d'ofegar-se en les seves escumes i els dos anys següents no han
estat fàcils
Era conegut, però ell va fer veure de forma molt clara que a Euskal Herria existia una profunda arrel a favor del dret a decidir. A més, sobre aquella ona va créixer gent més significativa que el nacionalisme. Però Gure Esku Dago corria el risc d'ofegar-se en les seves escumes i els dos anys següents no han estat fàcils, per moltes coses.
Des del punt de vista de les grans mobilitzacions, l'esforç de les cinc capitals de juny de 2015 va ser el primer a mostrar el mur. Una, molta gent sí, però l'objectiu no es pot superar; dos, els actes van deixar una sensació de fred en els diferents àmbits del nacionalisme. A diferència de Catalunya, els missatges sobre el dret a decidir o la independència tenien problemes per a encendre la passió en la societat. Possiblement, també influiria la derrota d'EH Bildu en la CAB en les eleccions de 2015, ja que aquest marc social ha estat el que més es mobilitza a favor de la independència.
Al País Basc, tant per la influència de Catalunya com per la profunda crisi que viu des de 2008, el concepte d'independència s'està transformant. Podria dir-se que per a sectors cada vegada més amplis de la societat és tan important decidir sobre els problemes quotidians com l'habitatge, les infraestructures, l'economia, els impostos, la igualtat de gènere… i això és especialment en l'àmbit juvenil. En aquest camp, l'impacte del M15 també ha estat significatiu. El dret a decidir haurà de vestir-se amb totes aquestes robes per a atreure a molts sectors, ja siguin decisius o independentistes, a aquestes ones d'interrogatoris. D'altra banda, teòricament, el M15 i Podem han engrossit políticament l'àmbit del dret a decidir. Navarra podria ser l'exemple més espectacular: qui anava a pensar fa molt poc que havia de ser un govern pel dret a decidir?
El resultat de la ponència d'autogovern rares vegades s'ha quedat, el lehendakari Urkullu ha incomplert el mandat de la consulta i l'esquerra abertzale ja té bastant treball per a governar-se
En la majoria dels casos s'ha pensat que iniciatives com Gure Esku Dago havien de tendir un pont entre el jeltzale i l'esquerra abertzale, i no hi ha dubte que així és, però qui farà aquest treball de pont entre el missatge i l'estil de Gure Esku Dago i aquests sectors joves –i no tan joves–?
L'impuls del dret a decidir no pot ser un altre que el vincle estret entre les societats i les institucions. Res a dir de la independència. A Catalunya això s'ha vist clar i s'han preocupat per això primer la Plataforma pel Dret a Decidir i després l'ANC. Els errors han fet un camí fructífer. També han tingut un tercer factor significatiu, l'actitud de l'Estat espanyol, el seu agrabio. I com a llevat, una crisi econòmica i social molt profunda.
Aquí ningú ha fet aquesta pressió, ni sobre els partits ni sobre les institucions. Gure Esku Dago no ha tingut encara la força suficient per a això i no ha mostrat cap intenció pública, almenys en els documents i intencions que han mostrat per a aquests torns d'ones de tres anys.
De qualsevol manera, de moment: milers de bascos decidiran i això, en principi, és un pas innovador i gegant
En l'àmbit institucional, la legislatura que s'acaba tenia espurna en el Parlament Basc: La primera legislatura sense ETA en 30 anys, la major superioritat històrica de PNB i EH Bildu, l'ordre de consulta del PNB per a 2015 i la Ponència d'Autogovern llesta per a canalitzar tota la potencialitat de la nova conjuntura. El resultat de la Ponència d'Autogovern s'ha quedat en molt poques ocasions, Iñigo Urkullu ha incomplert el mandat de la consulta i l'esquerra abertzale està farta de governar-se a si mateixa. Després de la contundent hegemonia entre els nacionalistes, el PNB se sent còmode en la gestió, a l'espera del nou Govern de Madrid, amb el qual espera incorporar noves fórmules d'autogovern.
En aquest context complex, la iniciativa de les enquestes de natació està fent un pas més en l'activació de la ciutadania. Però l'ambient es nota fred, sembla que l'aficionat a les decisions basques s'emociona més amb les consultes de Catalunya que amb les d'allí. També pot ser una qüestió d'impressió, ja que a l'ésser dels pobles, la sensibilitat pot ser molt diferent als pobles consultats i en la resta.
L'ambient es nota fred, sembla que l'aficionat a les decisions basques s'emociona més amb les consultes de Catalunya que amb les d'aquí
En les consultes del 5 de juny es respondran dos tipus de preguntes: En Debagoiena, Aramaio i Azpeitia hauran de respondre sí o no a la independència; en el Goierri, a la sobirania d'Ispaster, sí o no. A continuació vindran els sondejos corresponents als exercicis 2017 i 2018. I després? Els resultats diran molt, però és d'esperar que Gure Esku Dago tingui una cosa prevista sobre el futur. A Catalunya no han parat de preocupar-se pel full de ruta, però aquí es parla poc d'ella, entre altres coses perquè el procés en si és diferent i també perquè aquí el fruit no està madur.
Es realitzaran les consultes d'enguany i les següents, però mentrestant no seria dolent que Gure Esku Dago esbossés i socialitzés el que preveu per al futur: qui ha d'impulsar el projecte independentista en la societat i en les institucions? Com? En què quedarà el nou projecte foral del PNB? Quin lloc ocupa la confrontació democràtica en aquest camí, sobretot si l'Estat espanyol segueix amb la seva posició tancada?
L'impuls del dret a decidir necessita inevitablement una estreta connexió entre les societats i les institucions, res a dir de la independència
Gure Esku Dago pot pensar que aquestes preguntes s'aniran deslligant en els pròxims tres anys, sobretot si aquest procés aconsegueix activar a la majoria de la societat basca entorn del dret a decidir. Però des del punt de vista social, i fonamentalment des del punt de vista dels sectors independentistes, convé que també es tracti d'aquestes qüestions i que s'aclareixi en la mesura que sigui possible. Tenir un full de ruta per a 2019 és clau, ja que en cas contrari la il·lusió es convertiria en desesperació. En qualsevol cas, de moment: milers de bascos decidiran i això, en principi, és un pas innovador i gegant.
Aitzindariak
Etxarri Aranatz (Nafarroa).
2014ko apirilaren 13an egin zen Euskal Herrian independentziaren gaineko lehenbiziko kontsulta. Udalak antolatuta, 2013an egiteko asmoa zuten, baina Nafarroako Administrazio Auzitegiak bertan behera utzi zuen, kontsulta egitea udalaren eskumenetik kanpo zegoela argudiatuta. Azkenean herri plataforma batek bideratu zuen eta honako galdera luzatu zen: “Nahi al duzu Euskal Herri independente bateko herritarra izan?”. Bozkatzeko eskubidea zuten herritarren %42,76k parte hartu zuen kontsultan: %94,47k baiezkoa eman zuen; %2,11k ezezkoa eta %3,5ek zuri bozkatu zuen.
Arrankudiaga (Bizkaia).
2014ko azaroaren 2an egin zuten galdeketa, herritarren Ados Plataformak deituta, Etxarri-Aranazkoa eredu eta honako galderarekin: “Nahi al duzu euskal estatu burujabe bateko herritar izan?”. Eskubidea zuen herritarren %61,59k parte hartu zuen honako emaitzarekin: bai %89’64k baiezkoaren alde egin zuen; %2,58k ezezkoa bozkatu zuen eta zuri %6,57k.
Hiru urteko prozesua
2015eko ekainean Gure Esku Dagok erabaki zuen 2016 eta 2018 artean herrietan galdeketak bultzatuko zituela Euskal Herri osoan. 2016an 34 herritan egingo dira kontsultak : Gipuzkoako Goierrin 23, Debagoienan 8, Aramaion, Azpeitian eta Ispasterren. Bi galdera egingo dira. Debagoienan eta Azpeitian galdera honakoa da: “Nahi al duzu izan euskal estatu independente bateko herritar?”. Goierrin eta Ispasterren: “Nahi al duzu euskal estatu burujabe bateko herritarra izan?”. Dimak eta Bakaikuk udazkenean egingo dituzte galdeketak. Berez, ekainaren 12an eta 19an egin behar ziren, baina Espainiako ekainaren 26ko hauteskunde orokorrak direla eta datak aldatu dira kanpaina saihesteko.
2017rako aurreikusitako herri edota eskualdeak: Oarsoaldea, Aulesti, Barrika, Bermeo, Busturia, Elorrio, Sopela, Uribe Kosta, Usurbil eta Hernani. Urtean zehar beste herri askok iragarriko dituzte galdeketak. Eta, aurreikuspenak betez gero, 2018an egingo da galdeketen hirugarren olatua.
Protokoloa
Herri bakoitzak erabakitzen du bere galdeketaren inguruan, baina Gure Esku Dagok badu protokolo oso zehatza jarraitu ahal izateko. Helburua da beste edozein kontsulta edo hauteskunderen moduko galdeketak egitea, seriotasun eta sinesgarritasunik handiena izan dezaten: nola eratu galdeketa prestatzeko batzordea herrian, kontrol batzordea, mahaiak, botoak, begiraleak, galderak, lekua, ordutegiak, zenbaketa… eta beste hainbat xehetasun dira Gure Esku Dagoren webgunean topa daitezkeen Protokoloa dokumentuan.
2005ean sortu zen, urte berean Kataluniako Legebiltzarrak onartutako Autonomia Estatutu berriaren testuinguruan. Espainiak ez zuela onartuko eta horri erantzun asmoz sortu zen plataforma hau, ondoren independentziari buruz egindako galdeketen aitzindaria. Erabaki eskubidea gizartean eragitea, herritarrak kontzientziatzea eta, instituzio eta gizarte mugimenduen arteko zubigintza jarri zizkion helburu bere buruari. 2006ko Autonomia Estatutu berriari buruzko erreferendumean ezezkoaren alde egin zuen eta aurrera begira bere zeregin giltzarrietakoa zen “ez uztea autonomismoa betikotzen”.
Arenys de Muntek (8.000 biztanle) egin zuen Kataluniako lehen kontsulta 2009ko irailaren 13an, Udalak CUPen eskaria onetsiz eta honako galderarekin: “Ados al zaude Katalunia zuzenbide Estatu independente, demokratiko eta sozial bat bilakatzearekin, Europako Batasunaren barruan?”. Bartzelonako auzitegi batek Udalbatzak hartutako erabakia bertan behera utzi zuen, halako kontsultarik egiteko eskumenik ez zuela argudiatuta. Arenyseko Autodeterminazioaren aldeko Plataformak hartu zuen lekukoa. Partehartzea %41ekoa izan zen eta %96,2 independentziaren aldekoa.
Handik aurrera udalek galdeketa prozesuak sostengatu zituzten eta baliabideak eskaini, baina Independentziari buruzko Kontsultaren aldeko Koordinadorak antolatuta egin ziren galdeketak Kataluniako beste 300 herritan, lau txandatan banatuta. Bartzelona izan zen azkena, 2011ko apirilaren 10ean. Guztira 600.000 bat pertsonak parte hartu zuen galdeketetan eta %93tik gora independentziaren alde agertu zen. Pentsa liteke jende gutxi zela ondorengo urteetan etorriko ziren manifestazio erraldoiak ikusita, baina argi dago motorrak ondo berotu zituztela.
2011ko maiatzean sortu zen Kataluniako Asanblea Nazionala eta bere zeregin nagusia independentziarako bide orria finkatzea izan zen. Une horretatik aurrera bera izan da independentzia prozesuaren akuilu nagusia, alderdiak eta instituzioak helburu horretara bultzatuz. ANC izan da 2012tik aurrera urtero egin diren ekitaldi erraldoien antolatzailea, hala nola 2012ko 400 kilometroko pertsona katea –Kataluniako Bidea– edo bestelako mobilizazio erraldoiak.
Lehen urratsetan Generalitateak deitu zuen erreferenduma, herritarren prozesu parte hartzaile gisa antolatuta, baina Espainiako Konstituzio Auzitegiak bertan behera utzi zuen prozesua. ANCk, Omnium Culturalek eta Kataluniako Udalen Batzarrak hartu zuten lekukoa eta Ara es l’hora kanpaina antolatu zuten erreferenduma aurrera atzeratzeko. Konstituzio Auzitegiak leku publikoen erabilera debekatu zuen, baina kontsultak egin egin ziren eta horrek Generalitateko hainbat pertsonaren auziperatzea ekarri zuen, besteak beste Artur Mas presidentea.
Erreferendumak balio sinbolikoa zuen legearen ikuspegitik, baina balio politiko handia ere bai, emaitzak Kataluniako herritarrek independentziari buruzko iritzia erakutsi baitzuten lehenbiziz. Debeku eta guzti, boto eskubidea zutenen %41ek parte hartu zuen kontsultan, “Nahi al duzu Katalunia Estatu bat izatea?” galderari erantzunez. Baiezkoa izatekotan, bigarren galderari erantzun behar zitzaion: Estatu independentea izatea nahi al duzu? 2.236.806 herritar joan zen bozkatzera: 1.861.753ek baietz bozkatu zuen; 232.182k estatua bai baina independentzia ez; eta 104.772k independentziaren aurka egin zuen.
Emaitza horiekin Generalitateak Kataluniako Legebiltzarrerako hauteskundeak 2015era aurreratu zituen, izaera plebiszitarioa emanez. Independentismoa –Junts Pel Sí koalizioa eta CUP– botoen %47ra iritsi zen, Katalunian inoiz lortutako emaitza onena. Kataluniako Legebiltzarreko 135 diputatuetatik 72 independentistak dira orain, 11 soberanistak eta 52 unionistak.
Kataluniako lehen gobernu independentista eratu zen 2016ko hasieran, honako enkargu nagusiarekin: 18 hilabetetan Kataluniako Errepublikako Konstituzioa eratzea, ondoren gobernua desegin eta hauteskundeak deitzeko, oraingoan izaera konstituziogilearekin. Hau da, formalki autonomikoak lirateke berriz, baina Gobernu independentistak konstituzioari buruzko plebiszitu gisa planteatuko luke. Bide orriaren arabera, herritarrek konstituzio berria onartuko balute, Parlamentu berriak independentzia aldarrikatuko luke.
La societat en la qual vivim està absolutament basada en la subordinació. Al llarg dels segles, la nostra vida s'ha anat configurant conforme a ella, i a poc a poc la competència de decisió, la llibertat i la sobirania s'han anat reduint. A vegades ens les han llevat amb... [+]
A les escoles públiques basques, el professorat exerceix un paper fonamental en la gestió de la diversitat. Han hagut de reinventar la seva manera de fer el seu treball en els últims anys. Les escoles públiques em semblen laboratoris per a explorar el que és ser una persona... [+]
Les relacions dels bascos amb Castella i amb l'Espanya actual no han estat tendres. La conquesta dels territoris bascos que van començar en 1200 des de Vitòria ens ha deixat al llarg dels segles molts episodis sagnants. Milers de persones mortes en la conquesta de Navarra i en... [+]
Del 19 al 21 d'octubre s'han celebrat en Hernani unes jornades de sobirania per a conèixer, compartir i reflexionar sobre les “experiències transformadores”. Les xerrades i activitats s'han dut a terme a través de la iniciativa ciutadana Hernani Burujab, però també han... [+]
“Iñon no iñor en la subalterna, un mateix,
tots els pobles ens unim sense el futur”.
Joxean Artze / Mikel Laboa
Aquestes són les nostres observacions sobre l'escrit del 8 de setembre del moviment vital “Sobirania(s): què volem prioritzar”.
“Sincerament, no hi ha... [+]
De cara a la situació política d'Espanya, es pot pensar que els seus principals partits necessitaran durant anys els vots de les perifèries nacionalistes per a formar governs a Madrid. Això pot permetre fer altres passos entorn de la plurinacionalitat a Espanya? En aquest... [+]
Independent de Bizi. Moltes de les idees del projecte Recuperant les nostres condicions de vida són criticades en profunditat, però estem disposats a entrevistar-nos amb militants del moviment Bizi.
Segons la traducció d'Elhuyar, el francès vol dir independents, ... [+]
L'entrevista més interessant que he llegit últimament sobre l'estatus dels bascos és la realitzada en Larrun 283 per Asier Basurto i Lander Arbelaitz al sociòleg Iñaki Iurrebaso. Per cert, el tribunal ha qualificat la tesi de Iurrebaso com a Excel·lent cum laude .
Després... [+]