Els partidaris de l'acord diuen que facilitarà els intercanvis comercials i que impulsarà l'economia a Euskadi.

Els mercats entre el Canadà i la Unió Europea són molt oberts; els aranzels, molt baixos, poden ser fàcilment intercanviables. Els defensors del lliure comerç s'enfronten a barreres no de preu, és a dir, a mesures de protecció de la ciutadania. Aquestes restriccions i/o controls estan en el punt de mira.

La Duana és un dels pocs sectors amb impostos relativament elevats. L'acord també suposa la fi d'aquesta protecció.

Les duanes estan establertes perquè un poble pugui protegir el seu cultiu. Maleruski, l'eliminació d'aquestes barreres a preus és una pràctica habitual en els acords de lliure comerç. La decisió va a favor dels productors de bou i porc més grossos. el Canadà preveu que podran exportar a les seves indústries agro-locals, però no els serà fàcil, ja que els règims europeus són més estrictes. ZETA no portarà gens bo: suposa la promoció de la indústria agro-industrial basada en l'exportació, a més de posar traves als petits agricultors que treballen en la producció de qualitat.

A més del Govern federal, també han participat les províncies.

Amb aquest acord, els sindicats han volgut obrir els mercats públics a Euskadi i Navarra. El Govern federal, les companyies europees també podran respondre a les convocatòries d'oferta que facin els pobles i les províncies de la UE. Per a això van necessitar el vistiplau de les províncies, i van ser convidats a les negociacions, però, en qualsevol cas, l'última paraula la té el Govern canadenc.

L'obertura dels mercats públics no serà lliure d'efectes.

L'obertura dels mercats públics és un dels aspectes més greus del ZETA. Les institucions solen utilitzar els mercats públics per a donar suport a l'economia i el desenvolupament local. Amb el ZETA, no obstant això, les grans multinacionals competitives seran les que més convocatòries d'ofertes tindran. L'acord suposa la pèrdua del control dels governs.

Les petites empreses locals difícilment sobreviuran.

Entre la petita empresa local i la gegantesca multinacional és clar qui aconseguirà el mercat. Aquesta opció pot influir en la qualitat de l'ofert, però també en les inversions, ja que les companyies locals inverteixen molt més en l'economia local. Els beneficis es traslladaran a l'estranger.

El principi de no discriminació impedirà a les Institucions Públiques prioritzar el propi.

Els mercats públics superiors a una determinada quantitat han d'obrir-se a la competència internacional, però, en última instància, la majoria seran oberts, sent aquesta quantitat relativament modesta. En virtut del principi de no discriminació no es podrà optar per la priorització de l'ocupació local o de les pràctiques mediambientals especials. El que faci la proposta més barata aconseguirà el mercat.

El servei elèctric és públic a Quebec. Tem la privatització del sector?

El ZETA obrirà una part de la companyia pública Hydro-Quebec a la competència, que també ha anunciat. Aquesta obertura d'alguns departaments del servei és una escletxa, ja que existeix el risc de multiplicar les convocatòries d'oferta. L'acord obre el camí a la privatització de serveis que podrien venir a trossos.

El servei d'aigua ha quedat fora de la negociació, segons la mateixa font.

La gestió de l'aigua es descarta de l'acord, segons el Govern Basc. No obstant això, si una ciutat decideix abandonar la gestió pública i convocar una oferta, podrà fer-ho sense cap mena de trava.

Les empreses podran processar als governs per obstrucció a la competència.

Això es denomina mecanisme de solució de discrepàncies entre els inversors i els Estats. És molt greu.

És l'aspecte més condemnat, sobretot a Europa, però també aquí. L'empresa podrà enjudiciar a l'Entitat Pública si aquesta es veiés impedida per a l'obtenció de beneficis. També servirà per als beneficis previstos, és a dir, per als beneficis que suposaria la realització d'un projecte, a través d'aquests tribunals es podran exigir indemnitzacions. Aquest mecanisme permetrà a les empreses intervenir en els règims. El lobby també serà una poderosa eina, ja que se'ls podrà amenaçar en l'elaboració d'una llei o un règim.

L'acord de l'Associació Nord-americana de Lliure Comerç (NAFTA) també permet aquest mecanisme. Ha estat utilitzat en més d'una ocasió.

Acabem de donar dos exemples. D'una banda, la companyia estatunidenca Lone Pine Resources exigeix al Govern de Quebec una indemnització de 250 milions de dòlars per una moratòria que impedeix l'explotació de petroli no convencional en el riu San Laurendi. Per part seva, la companyia canadenca Transcanada reclama al Govern dels Estats Units 15.000 milions de dòlars per la decisió de prohibir la construcció de l'oleoducte KeystoneXL. No obstant això, aquestes dues decisions polítiques van ser preses democràticament, per un moviment popular, perquè eren perjudicials per al medi ambient.

Al Canadà l'explotació del petroli és excessiva i el lobby de les companyies també és impressionant. És en aquest àmbit on es concentren la major part de les amenaces.

Això és així, sí. Tanmateix, hem aconseguit reformar aquest mecanisme i no afectarà normalment les consideracions mediambientals. És un avanç, però ens quedem molt escèptics, perquè un comportament pot expressar-se de moltes maneres i encara que el medi ambient sigui un objectiu directe i concret, mitjançant les maniobres poden evitar-lo en la gestió.

Es quedarà la cultura fora de l'acord?

Seguint l'acord per la diversitat cultural de la UNESCO, la cultura va ser reclamada. No obstant això, han negociat cultura, han estat part de les negociacions i han volgut evitar-ho per capítols. Hi ha dos punts de vista en aquesta pràctica: uns diuen que s'ha fet el que es deu i que la cultura està ben protegida, i altres que no està tan ben protegida, perquè aquest sistema d'exclusió pot ser perillós i perquè ens hem ficat en el joc dels negociadors, sense respectar l'esperit del conveni.

Tu què dius?

Jo i l'organització Attac-Quebec consideren que la cultura no es protegeix en el que deuria i que el risc és aquí. Havia de quedar al marge de les negociacions.

el Canadà està a punt de signar un nou acord de lliure comerç. Va signar en 1994 al costat de NAFTA, els Estats Units i Mèxic. En cap moment s'ha realitzat una valoració de l'acord.

No hi ha hagut valoració oficial. Lamentem que el Canadà hagi emprès un nou acord sense realitzar una anàlisi real, neutre i global.

Quina és la vostra valoració?

Els resultats previstos no han aparegut. NAFTA ens ha portat un afebliment del sector manufacturer. Estem exportant recursos naturals, però aquest sector té menys ocupació que la manufactura. A més, suposa una gran versatilitat econòmica, ja que els intercanvis de recursos naturals són totalment canviants. NAFTA ens ha afeblit econòmicament. També ha causat males conseqüències entre els agricultors mexicans. L'exportació de blat de moro als Estats Units ha provocat una massacre en l'agricultura. No cal dir que el mecanisme de resolució de discrepàncies entre inversors i estats és un problema greu.

Seguint l'argument dels promotors, ha incrementat la NAFTA els intercanvis comercials?

Sí, s'han incrementat. Però des de 1994, els Estats Units s'ha convertit en un consumidor mundial, i malgrat no haver signat un acord per al lliure comerç, les exportacions als Estats Units han augmentat molt per a molts països. Per tant, em sembla un llast discutible dir que les nostres exportacions han augmentat gràcies a NAFTA. el Canadà va signar un acord per a tenir una direcció més fàcil, però observem que, proporcionalment, teníem una millor direcció abans de signar l'acord.

Com?

Perquè la Xina i altres països exportadors exporten productes barats en quantitats desmesurades. Com no podem fer això, ja no produïm tant aquests productes.

La NAFTA també tindria conseqüències socials.

Amb la NAFTA es van succeir tres reformes de l'assegurança de desocupació. A pesar que el govern no ha establert cap connexió, tinc dubtes. Encara que no sigui evident el nexe de raó, podem dir que les ajudes socials s'han anat afeblint i que ens hem acostat al sistema de protecció dels EUA

En què consisteix la mobilització contra el ZETA?

M'afligeix molt, a Europa té més família. Tenim dificultats per a sensibilitzar a la ciutadania, sembla que vam cedir i acceptem el lliure comerç.

Va ser més ràpid en les negociacions de NAFTA?

Sí, però han passat vint anys des de llavors. En aquella època va haver-hi un debat públic, l'oposició dels partits polítics era més ràpida. Avui dia, pràcticament tots els partits són a favor o neutre. Excepte Quebec Solidaire i el Partit Verd del Canadà (PV), ningú s'oposa. El problema és que aquests dos partits tenen pocs escons en el Parlament.