Tots els treballs de la col·lecció “Eta zer?” són llibres sobre una situació; i normalment en el mateix títol queda clar de què serà el treball. També en aquesta ocasió, el lector pot veure de seguida que es tracta d'una història d'una noia amb els gustos o la conducta dels nois. O, més exactament, la història d'una noia que no agrada el comportament femení, les conductes que la societat sol donar a les dones.
Bé, el que passa és que a ió li agraden les coses dels nois, que té aspecte de noi i sembla un noi.
No obstant això, el començament del conte és un relat sobre el bullying: “Avui m'han anomenat marimutil en l'esbarjo. Bé, ha estat Aitor el que m'ha dit així. Uns altres no, uns altres han escoltat, i alguns han rigut i altres han callat, jo què els contesto”. I a partir d'aquest punt de partida, aquest relat ve de la indignació que s'ha produït per aquest nom de «mari-joveneta».
Ió parlarà amb el seu avi, amb el qual la seva complicitat és fonamental per a entendre el desenvolupament de la història, més encara per a canalitzar els seus debats amb la família arran de les noces de la seva tia Naiara.
“M'agrada parlar amb el meu avi perquè fa aquestes preguntes. Diu que vol que pensi, que jo mateix cregui els meus propis pensaments i que prengui decisions, com les persones adultes. I he intentat respondre-li”. Aquesta és la base de la relació entre Ione i el seu avi, que busca el perquè de les coses, i entenent això sempre serà més fàcil trobar la solució als problemes. A més, quan l'avi s'assabenta que a ió se li ha anomenat "marioneta", li compta diverses coses de la seva àvia, com cantava, com sent dona era estranya i estranya en un món d'homes, i a ella també li deien "marieta". “Has d'estar orgullós que facis el que vulguis, sense importar-te si ets nen o nena.”
Aquest conte sobre Ione té dos espais, el primer, com hem vist, l'escola, on s'explica el problema i a conseqüència d'això se'ns planteja que a ió no li agraden les faldilles, que es vesteix com els nois, que dona el noi… i el segon és la casa. La història transcorre de manera natural, gairebé sense adonar-se, d'un costat a un altre. I el que en un principi sembla una qüestió de bullying o d'escola, al final es converteix en una qüestió intrafamiliar. De fet, els prejudicis i inèrcies són sòlids i és dur acabar amb ells, enfrontar-los.
Aquest conte d'Ana Jaka és un conte a l'estil de les col·leccions “Eta zer?”, imatges complementàries i enriquidores de Patxi Gallego, estils de còmic i pautes per a seguir la línia de la història. El relat treballat fomenta la reflexió però sense arribar a ser un pamflet. Al final, el relat ens torna al principi; però l'estat final i l'inicial són totalment diferents.
Idazlea: Ana Jaka
Ilustratzailea: Patxi Gallego.
Haurrentzat. 32 orrialde.
Argitaletxea: Elkar, 2016
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]