La fam de porc somia amb glans, diu el vell refrany, i el porc es menjarà aviat un quilo de glans, encara que per a sadollar-lo necessitaria deu. El sector del basc a Navarra està molt famolenc des de fa temps, a l'espera d'altres polítiques que portaven pressupostos diferents. Però les seves esperances s'havien esvaït. El Govern de Navarra va destinar en 2015 un pressupost de 2,1 milions d'euros a Euskarabide, i aquest any 4 milions d'euros.
La pujada percentual no és una broma, és gairebé del 100%, però quan la base arrenca d'unes quantitats tan petites, rarament queda. Per a entendre de què estem parlant, per exemple, les administracions públiques de la Comunitat Autònoma Basca van destinar en 2014 154 milions d'euros a la promoció del basc. Amb UPN i PSN l'activitat cultural basca a Navarra ha estat sempre en dificultats, sense reconeixement públic i amb ofec, però la situació dels últims anys ha trencat marques.
Per això el canvi polític era imprescindible per a sobreviure i quan ha arribat, els somnis s'han quedat als llimbs dels cels navarresos. En comparació amb la situació anterior, amb el nou Govern el basc ha tingut un salt molt important en el reconeixement i la presència pública i institucional, però no en els diners, i com els funcionaris del govern, els professors d'IKA i AEK i les seves famílies, per exemple, han de portar a la seva veu el que han de portar.
El Consell estima que aquestes ajudes haurien de superar el 2% del pressupost de la Comunitat Foral de Navarra. Les xifres actuals estan molt allunyades d'aquesta barrera: La de 2015 era de 0,06 i la de 2016 és de 0,1.
Pesi a l'euro, 2,9 milions d'euros dels 4 que rebrà Euskarabidea enguany són necessaris per a mantenir la seva estructura. El que queda es distribuirà de la manera següent: euskaldunización-alfabetització, AEK i IKA (400.000 €); ajuntaments (300.000 €); mitjans de comunicació escrits i en línia en basc i ràdios (290.000 €).
El servei de Comunicació del Govern de Navarra destinarà 150.000 € a la producció audiovisual en basca. Per tant, en total, enguany es repartiran 1.250.000 euros en premis. És molt comparat amb els 376.000 euros repartits en 2015, o amb els 147.000 euros de 2014. Totalment insuficient per a arribar a la dignitat mínima. La convocatòria es realitzarà aquests dies i serà realitzada abans que es conegui la llum.
A la vista d'aquests últims números, és evident que el basc venia d'una estreta a Navarra. En la seva infància, els anys 2000 i 2001 van ser els més pròspers, a partir d'aquí van decaure. El Govern de Navarra va aprovar en 2002 el nou Decret Foral del Basc, que col·locaria al basc en estat de setge com a arma foral del segle XXI. En les dades publicades pel Consell, per exemple, Euskarabidea va rebre 3,1 milions d'euros dels pressupostos de 2009 i 2,3 milions en 2012. A conseqüència de la solitud d'UPN, els pressupostos dels tres anys següents van ser prorrogats, però els diners destinats a Euskarabide va caure a 2,1 milions.
En els últims anys d'UPN succeïen coses incomprensibles per a l'enteniment de la ciutadania. Per exemple, l'euskaldunización-alfabetització tenia un pressupost de 245.000 euros en 2013, 2014 i 2015, però mai els patrullava. “Sí, tenim problemes tècnics”, contestava el representant d'UPN Alberto Catalán als representants d'IKA i AEK. Però els diners no arribava i la pròxima vegada la directora d'Euskarabidea els anava a dir si “podien moure's una mica el Parlament”… El cas és que Yolanda Barcina es va anar del Govern de Navarra gastant diners per a l'euskaldunización i l'alfabetització en altres coses. El nou govern d'Uxue Barkos va recaptar finalment 131.000 euros per a l'euskaldunización i l'alfabetització a la fi de 2015. AEK i IKA demanen al Govern 600.000 euros més del que no van poder percebre en els tres anys de vigència de la resolució.
El Consell d'Entitats Socials del Basc ha criticat durament els pressupostos d'enguany, per la qual cosa considera que haurien de superar el 2% dels pressupostos generals de Navarra. Les xifres actuals estan molt allunyades d'aquesta barrera: La de 2014 va ser de 0,05, la de 2015 de 0,06 i la de 2016 de 0,1.
Per tant, des del punt de vista de l'activitat cultural basca, necessitaria un pressupost de 8 milions d'euros en 2017 per a abordar amb dignitat els mínims que necessita el basc. De l'euskaldunización i alfabetització de Navarra ja s'ha informat a Euskarabidea que necessitaran 2,2 milions d'euros per a 2017. En la quantia destinada a les llengües hi ha xifres que són inassumibles en els pressupostos del Govern de Navarra, una d'elles s'assenyala en l'informe elaborat pel Consell a la fi de 2015: En els repartiments de diners de la Conselleria d'Educació, mentre s'adjudica al “Departament de Basc” 477.837, es destinen 525.040 euros a “anglès i llengües estrangeres” –l'anglès no és, pel que sembla, llengua estrangera–.
Entre les curiositats també està el que passarà amb els mitjans de comunicació i les ràdios escrites de Navarra. Fins ara han rebut una subvenció del Govern Basc, però per a 2016 no les finançarà, ja que el Govern de Navarra repartirà les seves. Per contra, la quantitat que rebran d'aquest últim (300.000 €) serà inferior a la que han rebut fins ara del Govern Basc.
Otsailaren 28an Hendaian eman dio hasiera kanpainari Herri Urratsek. Euskararen transmisioa bermatzen duen Seaska babestea da helburua.
Gukak “Bilbo erdalduntzen duen makina” ikusaraziko du kanpainaren bidez. 24 orduz martxan dagoen makina salatuko dute, eta berori “elikatu eta olioztatzen dutenek” ardurak hartzea eskatuko dute. Euskararen aldeko mekanismoak aktibatzea aldarrikatuko dute.
Hamahiru ZirHika kide batu dira hitanoaren erabilera aldarrikatzeko eta antolakundearen ekintzen berri emateko. Azalpenak Badihardugu elkarteko Idoia Etxeberria eta Galtzaundiko Uxoa Elustondok egin dituzte. Horiei, Andoni Egaña eta Amaia Agirre bertsolariak eta... [+]
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]