Hirukide va començar la seva marxa fa 13 anys amb la unió de tres col·legis. Pertany a la xarxa d'Escoles Cristianes. Van voler crear un projecte educatiu sòlid, que serveixi per a respondre als reptes que tindrem en aquest segle. Per tant, fa 12 anys van començar de ple amb la intel·ligència emocional: “La intel·ligència emocional és la base i la clau de tot això. L'educació dels sentiments i les emocions”, subratlla Etxeberria. També van crear un programa complet per a treballar la intel·ligència emocional amb alumnes de 3 a 12 anys i en 2008 va ser publicat per la Diputació Foral de Guipúscoa i distribuït a tots els centres escolars del territori.
El següent pas va ser treballar la convivència positiva. Etxeberria ho té clar: “Sabem que els conflictes sempre els tindrem. Si creiem que en els centres educatius hem d'ensenyar habilitats per a la vida, aprendre a resoldre els conflictes de manera adequada, és a dir, de manera pacífica i dialogant, és molt important”.
La tercera pota del projecte educatiu es va posar fa set anys: l'aprenentatge cooperatiu.
Finalment, fa quatre anys es va aixecar la teulada sobre aquests tres pilars: el paradigma de les intel·ligències múltiples. Per a això, Etxeberria ens ha explicat que la sistematització de les tres bases és clau: “Posar en marxa qualsevol cosa és molt fàcil si tens una mica d'il·lusió i implicació. Però una altra cosa és que això funcioni realment i que no sigui un gerro en un organigrama. Cal cuidar molt aquestes bases cada any, no sols al principi. Demanen molta feina però el resultat que es recupera és impressionant”.
Agirrezabal explica per què van donar suport al paradigma de les intel·ligències múltiples: “Tots els centres educatius parlem d'una escola inclusiva: que a l'escola tots tinguem cabuda i participació. Si volem aconseguir la presència i el protagonisme de tots els alumnes, no podem continuar tenint en compte únicament –o majoritàriament– la intel·ligència logicomatemàtica i lingüística. D'aquesta manera, hi ha alumnes i alumnes que queden exclosos d'aquest sistema. Encara que ells tenen altres qualitats, a l'escola no se'ls fa lloc. Un dels objectius de les intel·ligències múltiples és unir la força d'aquests alumnes. I que tots ens adonem que aquestes forces poden entrenar-se, a més”. Etxeberria continua amb el treball de les intel·ligències: “Totes les persones som diferents i cadascuna té les seves ments d'origen més desenvolupades, i amb això ha tirat endavant en la vida. Molt més eficaç que centrar-se en les mancances de les intel·ligències lingüístiques i matemàtiques és identificar les intel·ligències en les quals cada alumne és més hàbil. L'objectiu no és únicament desenvolupar les intel·ligències que són la seva fortalesa, sinó que a partir d'elles s'intenta desenvolupar les altres intel·ligències. No totes les intel·ligències les desenvoluparem en la mateixa mesura, però sí cadascuna d'elles en el grau mínim necessari per a la vida. I els punts forts sí que cal desenvolupar-los de veritat per a tirar endavant en la vida”.
Com es fa per a activar tot tipus d'intel·ligència entorn del tema que s'està treballant? Segons ens ha explicat Etxeberria, entre altres, utilitzen projectes de comprensió: “No es tracta d'aprendre un concepte. Tot això ja està en Internet. Es tracta d'apropiar-se d'algunes coses”. Ha posat com a exemple el tema de l'univers: “L'objectiu no és saber quants planetes hi ha i quin és el seu nom, sinó quines són les forces que operen, com funciona l'univers. Per què seguim aquí dempeus”. Cada nen i cada nena arribarà a interioritzar aquests conceptes per diferents vies. “A l'hora d'organitzar el tema, els professors hem de preparar activitats, exercicis... que posin en joc diferents intel·ligències. Un alumne més arribarà a través d'una coreografia o cantant un bertso, un altre estudiant mirant un esquema... Hem de programar de tot”. A vegades, tots els alumnes realitzaran tots els exercicis, encara que cadascun d'ells estarà més assistit per una mena d'exercici. En altres ocasions, es dissenyarà una metodologia anomenada paisatges d'aprenentatge: el professor dibuixa diferents camins per a arribar al mateix objectiu a través de diferents activitats i exercicis, i l'alumne va fent opcions. Tornant a l'exemple de l'univers, els alumnes poden llegir un text sobre l'univers (això seria la intel·ligència lingüística), però també poden dirigir-se al pati, on un alumne pot estar assegut enmig del sol i l'altre donant voltes al voltant del planeta (treballant la intel·ligència kinésica). “Així poden entendre els nens que el planeta més allunyat passa més temps donant la volta. Un altre ho assimilarà millor a través de la música...” ha conclòs Etxeberria.
Per als professors, la caixa d'eines creada pel col·legi Monserrat és molt útil per a preparar els treballs per a cada intel·ligència. No en va, Monserrat de Barcelona és una de les principals referències en l'elaboració d'intel·ligències diverses. El professor trobarà en la caixa d'eines els exercicis i dinàmiques que es poden realitzar per cada intel·ligència. “Tendim a conrear la intel·ligència lingüística exclusivament a través de la lectura de textos. Però una altra opció és recitar poesia, fer un bertso, contar acudits... La caixa d'eines és molt bona, perquè a més de proporcionar recursos als professors, ens ajuda a obrir-nos el cap”.
Agirrezabal assenyala l'objectiu del centre: “Volem crear persones capaces de transformar la societat en el futur. Per a això, hem d'estar entrenats per a transformar”. Ens explica algunes de les iniciatives que es realitzen per a treballar la transformació social: “Per exemple, els del tercer cicle van detectar el que els agradaria canviar: l'entorn d'una botiga de llaminadures del costat de l'escola estava completament brut i van elaborar un projecte per a canviar-lo. També van haver d'acudir a altres centres per a ampliar les seves intencions. Es van posar en contacte amb l'Ajuntament i aquest els va finançar els adhesius. Un diumenge van estar netejant el carrer per a conscienciar de les escombraries que es produïa...”. Etxeberria ha afegit que, segons van aprenent, busquen oferir un servei a la societat: “Per exemple, a partir de 3r d'EP poden fer ús del servei de mediació per a aquelles persones que no són capaces de desembolicar-se per si mateixes. El mediador (6è i 6è d'EP) no ha de resoldre el seu problema, sinó ajudar a construir la comunicació entre tots dos. Per a això hi ha una metodologia completa i els mediadors reben 16 hores de formació”.
Quant als serveis, dos estudiants han entrat a l'habitació del director explicant-lo amb veu alegre perquè un fotògraf publicarà la seva exposició en una revista. Agirrezabal explica: “Ells mateixos van proposar que volien fer una exposició amb els seus dibuixos. Està visible en el passadís durant una setmana, i en l'esbarjo un quart d'hora i després de la classe un quart d'hora, ells han de ser allí i donar explicacions”.
Ens han explicat que per a sortir de les parets de l'aula d'educació no fan falta costosos edificis de disseny, mentre passegen entre els alumnes que caminen de quatre grapes pel passadís i ens baixen les escales convertides en hortes verticals cap a la porta: “Utilitzem tots els espais menys la teulada. Si nosaltres no utilitzem la imaginació, com els demanarem als alumnes?”.
Howard Gardnerrek 8 adimen deskribatu zituen. Egun, adimen gehiagoz ere ez hitz egiten da (jarraian zerrendatutakoez gain, pedagogikoaz eta digitalaz, esaterako). [Gardnerrez eta bere teoriaz jakiteko, Hik Hasi aldizkariko 51. eta 52. aleetara jotzea gomendatzen dizugu].
-Hizkuntzetarakoa: Ideiak eta sentimenduak ahoz eta idatziz adierazteko gaitasuna. Hizkuntzaren bidez komunikatzeko eta informazioa lortzeko gaitasuna.
-Musikala: Musika formak hauteman, bereizi, eraldatu eta adierazteko gaitasuna. Erritmoak, tonuak, melodiak... antzeman eta erabiltzeko trebetasuna.
-Ikus-espaziala: Irudien bidez pentsatzeko eta ideiak grafikoki jartzeko trebezia, sistema sinbolikoak erabiliz. Espazio antolakuntza irudikatzeko eta eraldatzeko gaitasuna.
-Naturarekikoa: Natur mundua, bizia, landareak, animaliak... ulertzeko trebezia. Behaketak, hipotesiak, sailkapenak, ondorioak... erabiltzeko gaitasuna. Ingurugiroa zaintzearen garrantzia ulertzeko gaitasuna.
-Pertsonen artekoa: Besteak ulertzeko eta beraiekin elkarreragiteko gaitasuna. Pertsonen nahiak, asmoak, motibazioak... antzemateko eta ulertzeko gaitasuna. Lankidetzan aritzeko trebetasuna.
-Norberarekikoa: Nork bere burua, bere indarrak eta ahuleziak ulertzeko gaitasuna. Barneko sentimenduak, pentsamenduak... antzemateko, hausnartzeko eta kudeatzeko trebetasuna.
-Kinesikoa: Gorputzaren bidez ideiak eta sentimenduak adierazteko gaitasuna. Gorputza eta zentzu-organoen bidez informazioa jasotzeko trebezia.
-Logiko-matematikoa: Operazio matematikoak, problemak, hipotesiak, ondorioak, argudioak... prozesatzeko trebetasuna. Pentsamendu logikoa erabiliz, patroi abstraktu eta konplexuen arteko harremanak antzemateko gaitasuna.
Hirukide ikastetxean adimen espirituala ere lantzen dute (batzuek transzendentala edo existentziala deitua). Etxeberriak zehaztu duenez, “ez da erlijio kontua. Berdin dio ikasle batek erlijio bat edo bestea praktikatzen duen, edo batere ez. Adimen espiritual hori denok daukagu. Bizitzaren aurrean planteatzen ditugun galderak dira: zer egiten dut nik hemen? Zertarako jaio gara? Zer gertatzen da heriotzaren ondoren? Bakoitzak emango dio bere erantzuna”. Agirrezabalek zera gehitu du: “Adimen transzendentalarekin lotua dago, baita ere, eguneroko hainbat momentutan gozatzeko gai izatea eta gozamen horretaz jabetzea. Esaterako, artelan baten aurrean jarri, gainerakotik deskonektatu eta miretsita egoteko gai izatea”.
En el sistema educatiu actual hem de replantejar el paradigma escolar. Rebutjar l'enfocament tradicional basat en mesures penals i qüestionar l'eficàcia i l'ètica d'algunes pràctiques utilitzades durant molt de temps com a instrument per a mantenir l'ordre i la disciplina de... [+]
Encara que l'estiu ens queda lluny, nosaltres ens retardem encara més. A principis d'estiu. Que bonics són els inicis, eh? Més belles encara, no sols despertant interès, sinó formant part d'un espai de reflexió i articulació. 26 i 27 de juny, II. Congrés de Coeducació i... [+]