Amb prou feines, però hem aconseguit concertar una cita en la seva oficina. Ens ha preocupat el que ens hem trobat en sortir de l'estació de metro i fer un recorregut de 200 metres guiat pel GPS del mòbil. L'Agència de Desenvolupament de Barcelona és un gran monstre format per tres edificis. Entrem en un d'aquests edificis amb molts dubtes i, després de preguntar, ens manen al del costat. Ens rep un responsable de seguretat i ens demana el nom, cognoms i número de DNI d'un de nosaltres abans d'enviar-ho al tercer pis.
Allí hem trobat una oficina gegantesca que reuneix unes 60 persones. Ens han demanat que esperem i aviat ha arribat la secretària de Viá. Després d'ell hem creuat el llarg passadís fins a l'oficina que està al final, i allí ens ha deixat sense canviar paraula, amb el tema de la conversa a l'altura.
Ha tingut dos o tres gestos suficients per a indicar que el cap de seguretat, un edifici com Sillicon Valley i l'oficina del final del passadís se li fan tan aliens com a nosaltres: “Jo soc un de vosaltres”, hem llegit entre línies. Per a quan hem encès la gravadora, totes les preocupacions s'han esvaït.
“Crec sincerament que a Barcelona es pot incidir des de les institucions. I crec que és així perquè ja hi ha una realitat molt a tenir en compte”
Explica'ns, com has arribat a un càrrec com aquest? Quin ha estat la teva trajectòria?
A veure si encert a resumir-ho. Després de passar per l'esquerra antiautoritària catalana, en la dècada dels 80 vaig formar part d'un intent frustrat d'entrar en la lluita institucional, al qual anomenem Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional. Aprendre fent errors és dur, però si estàs disposat a aprofitar-ho molt útil. Després d'aquest intent fallit, alguns de nosaltres decidim que si volíem transformar la societat no podíem limitar-nos a l'esforç d'apropiar-nos de la força institucional. Si volíem una altra societat, havíem de començar a construir-ho.
Llavors, i veient que estàvem treballant per a empreses que defensaven el que denunciàvem als carrers, vaig decidir crear un projecte cooperatiu. Des de llavors, he treballat durant 35 anys per a visibilitzar aquest altre model econòmic i demostrar que és possible a través de la pràctica. Soc membre i fundador de la cooperativa Ars, que ofereix assegurances ètiques i solidàries, i tots aquests anys han donat per a moltes altres coses: Per exemple, dedicar-se a la promoció de la xarxa d'economia social i transformadora de Catalunya (XES).
De sobte, el govern municipal canvia i sona el telèfon.
Fa a penes deu mesos era impensable per a mi estar en un lloc així. Però què fer quan un nou govern municipal amb voluntat transformadora et proposa ser representant de l'economia cooperativa social i transformadora? A més, em van fer una interpel·lació molt concreta: “Durant 30 anys has reivindicat la necessitat d'impulsar aquest model econòmic també des de les institucions. Ara veuen i ensenya com es fa”.
El que m'ha portat a donar el sí a aquest desafiament ha estat, no obstant això, el següent: realment crec que és possible influir des de les institucions a Barcelona. I crec que és així perquè hi ha una realitat que ja és molt a tenir en compte, que es pot impulsar: cooperatives de propòsit transformador, projectes comunitaris que s'han desenvolupat fora del mercat, associacions…
Quina és la xarxa i el moviment a Barcelona?
En total hi ha més de 4.700 empreses i entitats dins del que anomenem economia social, treballen més de 53.000 persones, almenys 500.000 persones pertanyen a una cooperativa de consum, hi ha més de 300 projectes d'economia comunitària. Hi ha una realitat molt viva, diversa, però amb la mateixa base: que a través de la pràctica creen una economia diferent, al servei de les persones, amb voluntat d'aprofundir en la democratització i la responsabilitat social.
“Amb l'objectiu de la transformació social no es pot deixar el cooperativisme
al cooperativisme més institucionalitzat”
Com s'alimenta la xarxa que des de l'Ajuntament s'ha desenvolupat fora del suport institucional?
La manera en què els anteriors governs municipals entenien l'economia social era molt diferent. Abordaven el tema des d'una perspectiva assistencial pal·liativa, fent costat només a les empreses de reinserció. La novetat és que, des del nostre punt de vista, vivim l'economia social i transformadora com un model socioeconòmic que hem d'impulsar des de l'arrel.
Portem nou mesos treballant i en aquest temps estem definint una línia de treball, però sempre a partir dels treballs i conclusions de XES i dels agents que han treballat el tema durant anys. Estem marcant els passos que donarem en els pròxims anys des de l'Ajuntament, però el contrastarem amb els agents d'aquest àmbit a través d'un procés participatiu. La clau és el treball en comú, encara que no sempre és fàcil.
El consum pot ser una bona oportunitat per a promoure un model alternatiu. Com consumeix l'Ajuntament de Barcelona?
Una de les vies és oferir formació per a promoure economies alternatives i adaptar les condicions per a impulsar el que ja està creat. Però sí, l'Ajuntament de Barcelona té una despesa anual de 2.000 milions d'euros, i el nostre objectiu és fer una compra èticament responsable. Volem fer costat a les empreses que fan seves aquests valors que reivindiquem.
Es refereix a clàusules socials?
Sí. Ja existeixen unes clàusules, però com ja s'ha dit, tenen un caràcter assistencial pal·liatiu, i nosaltres els passos que van més enllà són necessaris per a conformar un mercat social. Amb aquestes clàusules hem de crear condicions que siguin positives per a fer costat a les empreses que persegueixin aquest objectiu.
Però també hi ha cooperatives que compleixen aquests requisits i que funcionen en les lògiques del capitalisme.
Amb això tenim un problema, sí. Eroski és cooperativa. Fins a l'empresa més convencional hauria d'arribar a aquestes minories, i desgraciadament no és així. Però, així i tot, no és suficient. Caldrà buscar fórmules per a impulsar a les petites i mitjanes empreses que contribueixin a la penetració del mercat social a través d'aquestes clàusules.
“L'Ajuntament de Barcelona té una despesa anual de 2.000 milions d'euros i el seu objectiu és realitzar una compra èticament responsable”
Però tampoc tot és fàcil entorn d'aquesta possible xarxa. Com es gestionen aquestes inquietuds i confrontacions?
Amb l'objectiu de la transformació social, no es pot deixar el cooperativisme en mans del cooperativisme més institucionalitzat, ja que adoptaran i acabar amb l'actitud de les empreses convencionals que funcionen dins de les lògiques de mercat. És important saber on estan els uns i els altres i fer aquestes diferències. Teniu un bon exemple amb Mondragon i Olatukoop.
D'altra banda, fins i tot sent conscients de l'existència d'aquestes distàncies, hem de ser capaces de no construir muralles intermèdies. No podem caure en la incomunicació i el sectarisme si volem fer passos en la construcció d'un model alternatiu. Hem de crear aliances per a la transformació social: aliances amb el moviment popular d'una banda i amb el teixit soci-empresarial i diverses cooperatives per un altre. No es pot crear un mercat diferent si posem el focus en les diferències, no sols si juguem amb les apostes més radicals, almenys de moment és molt difícil. Hem de trobar espais de col·laboració.
Ha esmentat les diferències entre Mondragón i Olatukoop. Aviat vens a Euskal Herria i allí ens explicaràs més a fons això?
M'han convidat a les jornades Kooperarock organitzades per Lanki. Vaig conèixer a Lanki fa cinc o sis anys, i em va semblar interessant la lectura que fa sobre el desenvolupament del grup Mondragon, la importància de recuperar-lo com un risc de pèrdua d'identitat cooperativa. Estaré a Euskal Herria el 10-11 de maig i tindrem l'oportunitat de parlar i aprofundir en això.