Els últims mesos estan demostrant que no és cert que la situació econòmica vagi a millorar i que estigui sortint del túnel de la crisi industrial, a pesar que l'administració pública, inclosa la que dirigeix Iñigo Urkullu, vol ventilar-ho. En els últims dies hem tingut dos actes importants: la manifestació convocada pels sindicats bascos a Bilbao i el Primer de Maig. En tots dos casos la classe treballadora i la ciutadania han denunciat i reclamat la defensa de la nostra indústria a través de polítiques adaptades als nous temps. Els treballadors de les comarques més castigades per la desindustrialització (Marge Esquerre, Oarsoaldea, Aiara, Sakana...) han participat en les manifestacions. Una dada estadística: Entre 2007 i 2013, la indústria basca ha perdut 75.000 ocupacions netes, mentre que des de 2013 s'han comptabilitzat altres milers més.

Un poble no té futur sense indústria. Per a defensar la nostra indústria, cal analitzar els problemes estructurals que té, només així trobarem solucions: falta de diversificació, dependència de les multinacionals, sobrepès dels sectors tradicionals, falta de finançament, deslocalització de la propietat i dels centres productius, i l'escassa participació dels poders públics en els àmbits clau.

Les administracions i les caixes d'estalvis han venut les seves participacions en diverses empreses promotores d'ocupació, com Arcelor, i això no és defensar la nostra indústria. Això és deixar el seu futur en mans de les multinacionals. Ara ens queixem que s'estan deslocalitzant els dominis i els punts de decisió de les empreses, i això no està ocorrent només en el món de l'acer. Per a defensar la nostra indústria és inútil fer propaganda i ser portaveu de Confebask.