L'objectiu que tinc per a redactar aquest text és constatar que l'autoformació és estratègica per a Euskal Herria i que és una idea que està en el fons de moltes iniciatives. I en un pla més detallat, per al debat, enumerar quines són les condicions necessàries perquè es produeixi un procés d'autoformació.

En primer lloc, m'agradaria subratllar que existeix un exercici absolutament inusual en la formulació de l'autoorganització. Per què? Perquè l'autoorganització, a diferència d'altres ideologies, rep ensenyaments tant de la seva pròpia pràctica com d'altres pensaments: del pensament llibertari, de l'humanisme, del liberalisme i del marxisme. Un parèntesi: aquesta pràctica del mestissatge de les idees té actualitat. Anem. L'autoorganització ha hagut de realitzar aquest exercici atípic perquè, entre altres coses, vol combinar el desenvolupament de la persona amb la vocació col·lectiva. A vegades interessos contradictoris. A més, l'autoorganització ha trobat en col·laboració el concepte més adequat, el plantejament més coherent. Per tant, dos pilars fonamentals: l'autoorganització i la cooperació.

De tornada a casa, Euskal Herria és un territori molt ric en experiències d'autoorganització: cultural, econòmica, euskalgintza, educativa, mediàtica o soci-política. Crec que l'autoorganització, la cooperació i l'emprendizaje són elements identitaris d'aquest país, i que tenir consciència d'això és una de les claus del futur. En la lògica i en la base de totes les expressions d'herrigintza i transformació es troba l'autoorganització. A més, les experiències d'autoorganització poden compartir una direcció àmplia i estratègica.

La idea de “autoorganització en cooperació” és forta per moltes raons. Per citar algunes, perquè converteix a la persona en subjecte i a la societat en comunitat. O perquè ens allibera de les dependències. Perquè, a més, sense esperar a ningú, el projecte pot començar a ser una realitat. D'altra banda, perquè la vincula a les veritables voluntats de la persona. O perquè dibuixa subjectes i comunitats més autoconstituïdes.

Per a acabar aquesta reflexió enumeraré set elements que necessito per a una experiència acte-organitzada, amb voluntat d'avançar en la reflexió. Una: col·locar a la persona en el centre del procés. Dos: transformar la persona per a transformar l'entorn. Tres: tenir una idea bona i atractiva. Quatre: ser un líder adequat, catalitzador, creatiu, constant, visual i al servei de les persones. Cinc: ganes d'actuar. Sis: grup promotor. Set: viabilitat integral i sentit de realitat.

La resta de claus, com tots els processos són dinàmics, s'il·luminaran amb el pas. Havia de començar a caminar.