En algun moment
El carrozillo o caragol (Rhamnus alaternus) no és abundant. És berozale i viu molt bé entre altres arbres i arbustos que comparteixen aquesta mateixa afició, com l'arboç (Arbutus unedo), la surera (Quercus suber), el lauro (Laurus nobilis), la maternitat (Quercus pyrenaica) i altres que no tenen “resurrecció” al final del nom, com el bruc blanc o l'enciam (Llanda). Li agraden les regions humides temperades. En el paradís de la costa del País Basc es gaudeix, però no a tot arreu, les terres que li agraden són seques, amb poc nitrogen i alt pH; no en va es diu que les zones habitades del carrozillo són terres de l'art.
És una espècie dioica, és a dir, algunes plantes són femelles i altres mascles. Ja ho vaig dir l'altre dia, quan el pol·len del mascle fecundés a la femella, si es menja el fruit que aquesta última dona, els budells es buidaran en un obrir i tancar d'ulls. En cas d'ingestió massiva, el risc de sagnat o hemorràgia en la cavitat és molt alt. L'aigua de les seves ramitas i fulles noves es pren per a fondre sang; el botànic català Pío Font i Quer l'explica perfectament en el llibre Plantes Medicinals, El Dioscorides renovat (1961): posar una esgarrapada en l'aigua, quan bull, dir un padrí i llevar-l'hi del foc. Diuen que cal beure-la al matí, en dejú, sense barrejar sucre i sense fer ximpleries ni ximpleries, dins del rau! Avui dia, gràcies a la lluna, com no sabem padrins, què haurem de dir? Quin vers o cant té l'alçada o semblança d'aquell vell pare? El que ho sàpiga, tira-ho.
Amb les seves branques es fan pals. La pell s'utilitza per a tenyir la llana de groc. La fusta, compacta, dura i igual, és bona per a treballar en el torn. L'etnògraf i acadèmic d'honor alabès Gerardo López de Guereñu, en la seva obra Botànica popular alabesa (1975), fa olor d'aquesta fusta i és un excel·lent combustible per a escalfar els forns de pa. Igual que el seu cosí Rhamnus, el de la franga zumalicarra, és apta per a fer mànecs. Sobre aquest cosí, el biòleg navarrès Luis Miguel García Bona ens porta una bonica curiositat a Navarra, plantes medicinals (1981): el seu carbó lleuger s'usava per a fabricar pólvora.
El febrer passat. Adeu a l'hivern i benvinguts a la policia municipal, a la gespa o a la gespa. És bonic que t'ennegrecas, però per a una pròxima vegada deixaré aquest camí. Encara vull tirar de la fusta...
L'altre dia Berria portava la història de la desolada façana... [+]
De la fusta sorgeix més que estella, entre altres expressions... Però el proverbi diu: "Estella per la fusta". Volta del queixal: de la llavor a la planta, llavor a la planta. Molts d'ells han estat Gotzon Garate. Preparada per al gaudi?
Quina fusta, quina estella. Quin tronc,... [+]
Fustes dures, resistents, que hauran de suportar molta tensió i força, es tiraran en aquestes tenebres, com deia l'altre dia. Si per casualitat et talles algun arbre per a aconseguir una fusta d'aquest tipus, la lluna minvant de febrer es tancarà amb un mes, i aquests són els... [+]
L'hivern sol ser l'època de la fusta i la fusta. La majoria dels quals s'usen en la nostra cultura es tallen a l'hivern. Les fustes resistents, resistents, resistents a la tensió i a la força, es tiraran en aquestes llunes. Els treballs de demolició de troncs que donin lloc a... [+]
Les condicions meteorològiques han acabat; l'aigua, l'aigua i l'aigua. De què parlar a l'ascensor o en la parada de l'autobús? No hi ha novetats i cal començar a tirar d'una altra cosa per a contar històries. L'avantatge que es diu que fa mal temps, cal pensar... El fang ha tornat... [+]
Zuraz inguratua nabil azken aldi honetan. Basoak eta zuhaitzak gugan duen indarra, eta gure kulturan duen eraginaz dokumental galant horietako bat egiteko ardura tzarra hartua du bizkarrean Jon Maiak; Gutik Zura du izena eta bera gauzatzen sos batzuekin lagundu nahi duenak jo... [+]
Arbolari bezalaxe zuhaitzari agaia jarri eta adarrei goian eustea kultura da. Jakintza handia, kultura. Bestela adarrak hautsita eta desitxuratuta, zarrapastroso litzatekeen landare tzarrari lagundu, eta era berean etorkizun berri bat eman. Kultura: landu. Hazten lagundu... [+]
Biolina jotzen det. Biolin-jotzaile baino harpa-jotzaile hobea naiz, baina biolina dut bizibide. Uda beroa; beroak luze jotzen du. Guk jo eta berak jo. Uda partean dut nik pagotxa, kontzertu korda. Alferra, udan, lehenaz gain, harrotu egiten da, eta batzuek kontzertu batean edo... [+]
Umeak ginela, txakurren bat azkura baretzeko edo arkakusoak haizea hartzera bidaltzeko hankarekin hazka egiten ikusten bagenuen, “gitarra jotzen” ari zela esaten genuen. Txakurrek, ez dakit, baina zakurren batek joko du biolina. Biolin-jotzaile zakurren bat izango... [+]
Zuhaitzak, arbolak eta zuhaixkak muskildu, inausi eta lepatu egiten ditugu. Batzuetan muskil edo kimu ttikiak, eta besteetan adartxoak, adar politak, baita adar tzar asarreak ere. Berari kendu, eta bueltan zauria utziz.
Forma jakin bat emateko mozten ditugu landareak: itzala... [+]
Aurrekoa amaitu nuen erari helduko diot: gosea piztuz. Gazta aipatu nuen. Alnus glutinosa, haltzaren ezpalez ketzen direla nioen, baita haltzak bihotzaz gain odola ere baduela. Kolore gorri asko eransten dio gaztari, gorri hila, distiragabe hila. Ketzen azkarrena da haltza,... [+]
Odol giroa nagusi izaten da neguero. Guraize, aihotz, zerrote, motozerra... inauskaiak zorrotz! Epaia emateko prest epaikiak. Epaile kaskarin gehiegi. Buru beroko kasko asko. Bihozgabe bihozgabetzaileak.
Inausten diren zuhaitzek bihotza non duten ez dakigu. Sentitzen dutelako... [+]