Si comparem el nombre de votants que van votar al capdavant Popular amb el dels quals més tard van ser assassinats per carlistes i falangistes, Navarra té el percentatge més alt de l'Estat, tret que en territori sense front de guerra: gairebé 100 dels 1.000 votants d'aquest partit van ser executats. Sense pietat és l'investigador beratarra Fernando Mikelarena qui ha investigat aquesta repressió “despietada”. Neteja política a Navarra, 1936. Impedint i executors (Sense gupidara. Neteja política a Navarra, 1936. Responsabilitats, col·laboradors i executants). La neteja política elaborada en el laboratori de Navarra tornaria a estendre's al capdavant nord per part dels franquistes.
Com ha pogut obtenir tota aquesta informació?
Em vaig adonar que la major part de la informació correcta que podia ser d'utilitat estava neta o anul·lada. La documentació de la Falange i del Govern Civil va ser eliminada i la de la Junta Central de Guerra Carlista estava censurada. Llavors vaig pensar que a través d'una recerca més profunda podria obtenir altres informacions incorrectes. Vaig observar que en les fitxes d'alguns soldats s'indicaven les activitats dutes a terme a l'interior de la rereguarda. La còlera i la passió de llavors els havien impulsat a no interrompre's en absolut en parlar del que havien fet durant la guerra. Uns altres van anar molt més prudents i no van comptar res.
T'has centrat en la figura dels repressors. Per què?
Els pocs que s'han acostat a aquest tema s'han limitat a tractar les figures de les autoritats que estaven en el cim, els responsables de les milícies o els membres dels esquadrons de la mort. Però no hem d'oblidar que la participació de la ciutadania anònima va ser decisiva. Als pobles en els quals les autoritats locals es van negar a la repressió, per exemple, no va ocórrer res. Els assassinats es van produir en localitats on el poder públic va obrir les portes a la repressió.
Esmentem a Txato de Berbinzana, Benito Santesteban o Gal Egues com a representants de la repressió del 36. Però, com va ser la participació de la ciutadania?
Existeix un interessant llibre sobre un poblet polonès, Jan T. El de l'escriptor Gross, Neighbors, ambientat en la Segona Guerra Mundial. En un poble anomenat Jedwabne, la meitat eren polonesos i l'altra meitat jueus. Els polonesos havien matat als jueus. L'autor va despullar la veritat oficial en el llibre: que els que van matar als jueus no van ser nazis o membres de la Gestapo, sinó ciutadans d'allí. En molts llocs s'ha investigat la col·laboració de la societat civil amb la repressió. Nosaltres no. La desaparició de la documentació es va deure probablement a una ordre de les elits, però el fet que Navarra hagi callat durant la Guerra Civil es deu, sens dubte, a la societat. De la participació carlista, per exemple, hi ha hagut un pacte de silenci perquè són més navarresos, més catòlics...
I qui ha volgut encobrir el tema?
En les dècades dels 60-70 molts habitants es van traslladar de poble a ciutat, passant de l'agricultura a obrers de fàbrica, i molts dels criats de les famílies de la dreta tradicionalista van abraçar idees d'esquerra o el nacionalisme basc. Per tant, aquest tema planteja moltes incomoditats. En definitiva, estem parlant de 3.000 morts, la major tragèdia que ha viscut Navarresa en la seva història.
Abans de 1936 la societat navarresa estava tan fragmentada?
D'un mode analític-objectiu, diria que no. És cert que en alguns pobles va haver-hi baralles, però la divisió de llavors no pot explicar per si mateixa el que tornaria a venir. El que va ocórrer és que de sobte es van trencar els fonaments de la vida civilitzada. Van utilitzar elements molt eficaços per a mobilitzar i polaritzar a la gent, com la religió. Sovint em diuen que als pobles creien que els seus enemics tenien banyes i cua. Tinc un llibre que m'agrada molt, el de Joseba Zulaika, que tracta sobre la violència d'ETA en Itziar. Van acusar a Zulaika d'intentar disfressar amb elements antropològics la violència d'origen polític. Però, com és possible que en una societat sense conflictes extraordinaris, per mitjà de missatges i discursos, alguns ciutadans siguin capaços de cometre aquest tipus d'atrocitats?
El que va succeir llavors ens porta a la ment altres fets sagnants del món.
Crec que la majoria de nosaltres som molt ximples a l'hora de mesurar l'impacte de la violència en les actituds de la gent. Els que fan el salt coneixen perfectament els beneficis que es poden aconseguir amb la violència amb finalitats polítics. I nosaltres no som gens crítics. Si ens fixem en aquesta mena d'esdeveniments en diferents països, veiem que en travessar una frontera les conseqüències poden ser molt dramàtiques.
Quines conseqüències polítiques va tenir la violència a Navarra?
El que va succeir llavors va permetre a uns certs sectors mantenir-se en el poder durant quaranta anys. Falange en les eleccions del 36 en l'Estat espanyol va tenir menys de 40.000 vots, el 0,1% del total dels sufragis. Els carlistes i falangistes no podien accedir al poder per les vies democràtiques. El més cridaner no és que aconseguissin el poder amb aquesta violència, sinó que es van mantenir allí durant 40 anys.
Erriberako ezkerreko mugimendua izan zen faxisten errepresioaren helbururik behinena. Gizarte eredu berri baten alde borrokan ari ziren herritarrak zientoka desagerrarazi zituzten, naziek ostera erabiliko zituzten antzeko metodoez baliatuta. CNTko kideak, UGTkoak eta jornalariak izan ziren triskantza horren biktima nagusiak.
Fernando Mikelarenak dio gertaera horien gainean argitu gabeko kapitulu asko dagoela. Horien artean, errepresioaren diseinuarena: “Arraroa da oso inor ez ohartzea frankisten errepresioa muntatu zuena Karlisten Junta Orokorreko kide bat izan zela: Marcelino Ulibarri, Bilbo erori eta hiri bat nola menpean hartu protokolizatu zuena. 1938an komunismo eta masoneriaren kontrako arduraduna izendatu zuten Ulibarri. Hiri bat azpiratu bezain agudo, egiten zuten lehenengo gauza sindikatu eta alderdi politikoetako egoitzetara jotzea zen, dokumentazioa konfiskatu eta zigortu beharreko elementuen zerrendak egiteko. Gizon horrek protokolo horiek diseinatu zituen, eta lehenbizi Nafarroan entseatu zituen”.
Idazle beratarrak ez du bere tesia frogatu dezakeen errepresio-metodo edo gida-libururik aurkitu, baina sinetsita dago hemen ikusitako teknika asko nazien Alemanian ere erabili zituztela: “Erriberako leku askotan ezkertiarrei besokoak eramatera behartu zieten. Herri asko kontzentrazio-esparruak bihurtu ziren. Herritik kanpora nekazaritza lanak egitera atera ahal izateko udaletxean baimen bat eskatu behar zuten. Gainera, egunez eta gauez etxeko ate eta leiho guztiak zabalik mantendu behar zituzten, kanpotik erraz ikusteko moduan. Datu hauek ongi aski erakusten dute errepresioa modu zientifikoan landu zutela”.
Mikelarenak bildu dituen datuen arabera, Ulibarri Zaragozan bizi zen eta Karlisten Junta Orokorrarekin bat egin asmoz etorri zen Iruñera. Francoren lagun mina omen zen Zaragozako Akademia Militarrean elkarrekin egon zirenetik, eta Molarena ere. Bada, Nafarroan atzeguardiako errepresioa egiteko berak enplegaturiko metodologia, Gipuzkoa eta Bizkaira ez ezik, frankisten menpe erori ziren beste zonaldeetara ere esportatua izanen zen.
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.