La troballa d'aquest segle, la major fuga d'informació de la història... Ens referim al que ha vessat l'oficina d'assessorament financer Mossack Fonseca de Panamà, el fem financer que ha esquitxat a tanta gent poderosa dels 11,5 milions de documents que s'estan obrint al quart negoci de la banca offshore més important del món. I encara falten els més grans.

En poques setmanes, el ciutadà a peu ha après, a més de la paraula offshore, una àmplia llista de paradisos fiscals en el món, prenent consciència que a més de les illes exòtiques del Carib es blanqueja diners en Nevada o Delaware, que Alemanya té en la seva legislació una escletxa per a actuar com a paradís fiscal, que el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, ha ordenat 20 anys en el paradís europeu, etc. Però ara es voldria saber si tot aquest renou serviria per a canviar les coses.

La veritable filtració de les dades d'un gabinet de Panamà té molt interès, ja que molts rics i polítics justifiquen amb ells els guanys pendents d'impostos. No obstant això, el blog Moon of Alabama ha escrit amb desconfiança: “La filtració selectiva dels papers de Panamà permet una enorme capacitat de xantatge“.

“Però les informacions d'aquestes setmanes –diu Moon of Alabama, que té fama entre l'esquerra nord-americana– han estat difoses per alguns imperis de premsa que sustenten l'OTAN i per una ONG finançada pel Govern dels Estats Units, l'objectiu dels quals no reconegut és tacar les personalitats que no estimen a l'imperi americà. De pas, donen l'oportunitat de fer cantar a uns altres, oferint-los un favor que no divulguis els seus noms”.

Dit d'aquesta manera, encara que sembli una valoració massa esquemàtica d'un conspirador, sembla una dada interessant: l'actuació delictiva del bufet d'advocats Mossak Fonseca, ara comparable al diable, fa temps que estava cremada per a les autoritats.

Fa 16 mesos, al desembre de 2014, el periodista de recerca Ken Silverstein va publicar a Vic “The Law Firm That Works with Oligarchs, Money Launderers, and Dictators” (una companyia d'advocats que treballa per a oligarques i dictadors), mostrant l'activitat de Mossak Fonseca. En ella s'esmenten el kusi de mà de Baxar L'Assad i molts altres noms.

El blog ha fet seves les paraules del diplomàtic britànic Craig Murray en l'article “L'oligarquia occidental està vigilada pels principals mitjans de comunicació des de les filtracions de Panamà”. Murray també denúncia que, després que s'hagin deixat filtracions en mans del Consorci de Periodistes de Recerca (ICI), la majoria de la informació no arriba als ciutadans, que fins ara un periòdic de prestigi com The Guardian s'ha limitat a esmentar els polítics de països castigats per Nacions Unides.

“Jo sé que Rússia i la Xina estan corrompudes, no vinguis a mi amb això. Per quina –pregunta Murray– no creuen els arxius de Mossack Fonseca amb les dades de les principals companyies que estan en les borses d'Occident i cadascun dels milionaris?”.

La pròpia resposta ha avançat: Entre els quals promouen l'ICI estan les fundacions de grans corporacions ianquis, com Ford, Carnegie, Rockefeller, W.K. Open Society Foundation de Kellogg o Georges Sun.

L'última oportunitat del periodisme tradicional

“Will The Panama Papers Kill Journalism?“ (Els papers de Panamà han de matar el periodisme?) pregunta Kostas Efimeros, productor del grec i del famós documental Debtocracy, en el lloc The Press Project. Els periodistes sempre han trobat històries excel·lents per a cridar l'atenció de la ciutadania, però des de l'inici de la digitalització el paper de la premsa ha entrat en crisi.

Els grans mitjans de comunicació han reduït els seus equips periodístics i han augmentat les seccions comercials, que han augmentat. “Les grans recerques –diu Efimeros- duren pocs dies i els periodistes se censuren a si mateixos, fent cas omís de les companyies que apareixen en les seves finestres publicitàries”. Davant el temor de les grans indemnitzacions per calúmnia que poden exigir les grans companyies, les històries a publicar han de filtrar un tamís legal molt minuciós per a evitar qualsevol reclamació. En aquestes condicions, el periodista es mostra temorós que li tirin de la borda a la mar salvatge.

Els nous models de comunicació han transcendit que el periodisme estava immers en una crisi. Principalment Wikileaks, que porta la denúncia d'una activitat individual a un nou tipus de mitjà de comunicació. I passant per Cable arribem a aquests Panamés Papers passant per LuxLeaks, SwissLeaks, les aparicions de Chelsea Manning, Edward Snowden i Herve Falciani.

En aquesta ocasió, opina Kostas Efimeros, el periodisme està davant l'última oportunitat de recuperar la seva reputació. La publicació successiva dels escàndols, si no té conseqüències ni càstigs per als culpables, servirà més aviat per a derrotar a la gent que per a derrotar a la desesperació i al derrotisme.

“L'aparició dels papers de Panamà –ha escrit Efimeros- és molt diferent de les filtracions realitzades fins al moment. Per primera vegada no ofereixen una instantània. A través d'ells es pot realitzar un estudi sistemàtic i analític del model econòmic i el seu desenvolupament en els últims 40 anys. Són 11,5 milions de documents des de 1977 fins a finals de 2015 i tenim al nostre abast per primera vegada (suposadament) el que realment ha estat una conspiració global per a explicar les eines que necessitem: la conspiració dels rics per l'esquena dels pobres. I què pot ser si el periodisme no és defensar els interessos de la majoria contra uns pocs?”.

El consorci ICI considera que ha actuat incorrectament deixant la revisió i selecció de la documentació en mans de grans mitjans de comunicació. No és d'estranyar que gairebé ningú dels Estats Units pugui aparèixer per allí. Però més important, en la manera de presentar l'escàndol, sembla que el problema és que uns capitalistes desvergonyits han robat fraudulentament les sagrades lleis d'un mercat que en tota la resta no es pot tocar.

“Els periodistes esmenten alguns poderosos –sense que això suposi cap problema per als accionistes dels seus mitjans–, però fracassen a l'hora d'explicar globalment la foto: aquesta és la conspiració global que ha organitzat una petita elit per a enriquir-se. Els periodistes fallen a l'hora de comptar a la gent que Mossack Fonseca no és una mala peça del sistema: és una peça d'un sistema malvat”.