Pamplona 1143. El teòleg, astrònom, traductor i àrab anglès Robert of Ketton (Robertus Ketensis, en llatí) va traduir l'Alcorà per primera vegada al llatí. Encara que sabem molt poc dels primers anys de la seva vida, sembla que Ketton va estudiar a París. En 1134 va emprendre un llarg viatge cap a l'Est que duraria quatre anys. Va ser en l'Imperi bizantí, Palestina i Damasc, i més tard es va donar a conèixer com a traductor àrab.
Per a 1141 es trobava en la Península Ibèrica, dividida entre musulmans i cristians, la península era un lloc idoni per als traductors àrabs. Sabem que en 1143 estava a Pamplona, on va ser nomenat arxidiaca. En realitat, preferia traduir textos científics a teològics. Coneixia el treball d'Euclides i va traduir les obres d'Al Battani i Avicena. L'Alcorà va ser llatinitzat per encàrrec.
En 1142 va rebre la visita de Pere el Venerable, abat de Cluny. L'abat estava recaptant informació sobre l'islam per a escriure Liber contra sectam sive haeresim Sarracenorum (Llibre contra la secta o l'heretgia dels sarraïns) i va pagar a Ketton per a retornar l'Alcorà.
El traductor no va fer una traducció fidel del text, no per negligència, sinó amb intenció. El títol d'aquesta primera versió en llatí mostra clarament que la intenció de la traducció era infravalorar a l'Islam: Lex Mahumet pseudoprophete (llei del fals profeta Mahoma). Exagerant els detalls inofensius i donant un to cruel i obscè, va completar una interpretació absolutament negativa de l'Alcorà.
En 1157 va ser nomenat canonge de Tudela i poc se sap dels últims anys de Ketton. Però la seva traducció va tenir una llarga ombra. Quan en els segles següents es va començar a traduir l'Alcorà en llengües europees, es prenia com a base la versió de Ketton i no l'original. Per exemple, en 1547 Andrea Arrivabe va utilitzar la traducció de Ketton per a donar l'Alcorà en italià, en 1616 Salomon Schweigger va prendre com a base la primera traducció en alemany i més tard, la versió en holandès de la versió alemanya. Així, aquesta falsa traducció realitzada a Pamplona ha influït durant segles en la imatge que Occident ha tingut de l'Islam.
Zamora, finals del segle X. A la vora del riu Duero i fora de les muralles de la ciutat es va construir l'església de Santiago dels Cavallers. En els capitells interiors de l'església es representen escenes variades amb contingut sexual: una orgia, una dona nua sostenint el... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
Toledo, 1272-1280. Alfons X de Castella va reunir 427 cançons monòdiques dedicades a la Verge. Les Cantigues de Santa María constitueixen una de les col·leccions musicals i literàries més importants de l'Edat mitjana, però en estar decorades amb la cantiga en miniatura,... [+]
L'Edat mitjana Europea es representa generalment com una època fosca. Ho relacionem amb el retard, la violència, la creença i la tirania. Els que van viure aquella època són considerats bàrbars i ignorants. El seu nom també és significatiu, perquè és menyspreable: com... [+]
Venècia, 24 d'abril de 1459. El monjo i cartògraf Fra Mauro va finalitzar el mapa del seu món en el seu taller de cartografia en el monestir de San Michele de Murano. Aquest treball va ser realitzat per encàrrec del rei portuguès Alfons V.llaurin i, una vegada finalitzat el... [+]
Roma, abril de 1215. IV. Lateranense En el Concili, l'Església Catòlica va prohibir la cirurgia de sacerdots i monjos, entre altres. També en anteriors concilis, Reimsen i Tours, van treballar el tema, argumentant que només els legataris havien d'ocupar-se de salvar les... [+]
Venècia, 8 de gener de 1324. El famós viatger i comerciant Marco Polo va morir als 70 anys. A punt de morir, els reunits en la zona li van demanar que reconegués que l'explicat en el llibre Descripció del món era una ficció, però les últimes paraules del viatger van ser:... [+]
So far it has been considered that the stirrups and jealousy fundamental to the use of horses were invented in China by the 5th or 6th centuries. But in the cave of Urd Ulaan Unet, in Mongolia, it is oldest, from the fourth century. The birch in the area is made of wood, so it... [+]